Amb una Sala Segimon Serrallonga plena de gom a gom, Àngel Castiñeira, Director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, va pronunciar ahir dijous la conferència que portava per títol “El lideratge educatiu, avui: 5 tesis” i de la qual ja ens n’havíem fet ressò en una anterior entrada en aquest lloc. L’acte el van organitzar conjuntament el CIFE i l’Ateneu de Vic. I és que amb paraules del mateix director del CIFE, l’Antoni Portell, l’acte era el punt de partida que “ha de permetre establir un marc de col·laboració entre les dues entitats per tractar molts d’altres temes relacionats amb l’educació i que sens dubte són de l’interès no sols dels professionals de l’ensenyament, sinó de la societat en general, essent aquest darrer el nexe que pot orientar les dues institucions a emprendre futures iniciatives conjuntament”.
Si ens fixem amb el perfil de les persones assistents, la conferència va aplegar una bona colla de professionals de l’educació i de l’administració educativa, amb al qual cosa, i seguint les escales o nivells de lideratge que l’Àngel va començar explicant, entre les persones assistents hi havia tant professionals que podien ubicar-se al macrolideratge o lideratge del sistema educatiu, com ara amb la presència d’inspectores i inspectors educatius; al mesolideratge, relatiu al govern dels centres, amb una notable assistència de directores i directors d’escola i institut i també caps d’estudis, i finalment al microlideratge, entès ja com a lideratge relatiu a tasca del professorat i que comptava també amb una bona representació de mestres i professorat de secundària. A tot això afegit, aquesta presència es completava amb una representació d’alts responsables i càrrecs directius tant acadèmics com de gestió de la UVic-UCC.
El ponent va continuar la seva exposició posant molt d’èmfasi en la idea que assumir una responsabilitat directiva implica necessàriament assumir un canvi d’identitat. I en aquest sentit –insistia- es produeix una inevitable tensió entre identitat (allò que sóc, docent) i identificació (allò que he de ser, director). I certament que aquest era un avís per a navegants que va servir al conferenciant per introduir de ple l’audiència en el fil conductor i les intencions de la trobada A tot això afegit, Castiñeira va ser concloent quan va afirmar que “el lideratge educatiu és sempre relacional, és sempre fer coses amb els altres“.
Avançant una mica més en el desplegament de les seves cinc tesis, la tercera es va centrar en la idea d’ensenyar, gestionar, dirigir i liderar i en la manera com massa sovint es confonen unes i altres. Aquí va fer molt d’incís en diferenciar la gestió del lideratge. O ja centrant-se en l’equip, des d’una mirada col·lectiva, Castiñeira sostenia que “ de vegades confonem un projecte conjunt amb un conjunt de projectes“. I és que quan parlem de lideratge és molt important el propòsit, el projecte. Per això –prosseguia- “el líder no equival al lideratge“. Aquesta darrera afirmació el va portar a la quarta tesi en afirmar que un líder és un generador de sentit, no és respondre al com sinó al perquè i per a què. I aquest sentit generat, aquest propòsit, cal vincular-lo a una tasca. Servint-se de la metàfora del picapedrer medieval, el ponent explicava que “pensar que estàs construint una catedral (en lloc de picar pedra) és la capacitat de connectar una tasca petita amb la visió d’un projecte”. Les bones organitzacions tenen un somni, i donar-li sentit genera valor i compromís. En síntesi i com a tancament d’aquesta quarta tesi, el conferenciant va parlar-nos de les 3 R del lideratge: rellevància, allò més important del que estem fent; relat, hem de construir una història que ens connecti amb un somni; i ressonància, ha de commoure i mobilitzar (no ha de ser dissonant).
Tot plegat va conduir l’Àngel Castiñeira a acabar la seva intervenció fent referència al lideratge distribuït, recordant als i les assistents que no hi ha ningú que ho sàpiga tot, i que un bon lideratge és aquell que sap integrar totes les potencialitats que hi ha dins dels equips tot alineant-les amb el projecte.
A mode de conclusió el conferenciant va identificar els elements que indissociablement han de confluir en el que coneixem com a lideratge educatiu: el lideratge pedagògic (visió), el lideratge organitzatiu (canvi), el lideratge cultural (valors) i el lideratge polític (xarxa).
L’encarregat de contextualitzar l’acte i de presentar el ponent va ser el professor Josep Castillo, del Departament de Pedagogia de la FETCH i coordinador del Postgrau en direcció estratègica de centres docents per a la innovació i l’èxit educatiu de la UVic-UCC que començarà el seu trajecte el curs 2016-2017. Al llarg de la seva intervenció va reivindicar la necessitat de “líders en els centres que es posin al davant de les nostres organitzacions i gestionin els canvis, les relacions, els projectes ...” i per això va desgranar les intencions bàsiques que des de la UVic-UCC ens han mogut a oferir al territori una formació, la del Postgrau, “que a més de dotar de recursos i estratègies per a la direcció dels centres tingui una bona dosi de reflexió sobre la funció i la direcció dels centres adreçada als directius que han de liderar la innovació i les reformes i que facin possible el vell somni de fer de l’escola un espai on la innovació, les prioritats i l’organització de les persones i els recursos estiguin al servei de l’èxit educatiu i personal dels nostre alumnes, de tots els nostres alumnes ”. En definitiva, doncs, “una formació que arreli i creï xarxa al territori tant a nivell organitzatiu com pedagògic, amb l’intent d’enfortir els centres, les direccions i els projectes educatius del territori”.
A l’enllaç de més avall podeu trobar més informació sobre el Postgrau:
Altres entrades relacionades en aquest lloc:
http://mon.uvic.cat/cife/2016/04/25/el-lideratge-educatiu-avui-5-tesis/
[…] El lideratge educatiu és sempre relacional […]