O com desenvolupar la capacitat de perdonar fent ús del teatre de consciència.

Ens fem ressò en aquesta nova entrada del text que ens ha fet arribar Pax Dettoni,  llicenciada ern Ciències Polítiques i de l’Administració, en Antropologia Social i Cultural, en Ciències Empresarials, Màster en Desenvolupament Rural Sostenible i Màster en Estudis Teatrals. Durant més de 10 anys va dedicar la seva carrera professional a la cooperació internacional per al desenvolupament humà i social.  Ha viscut a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina, on va començar a emprar el teatre com a eina clau per treballar amb grups i realitzar formacions, al mateix temps ha fet servir aquesta eina a les classes que ha impartit sobre cooperació internacional i responsabilitat social i empresarial a Europa.  Des d’aquí, doncs, li agraïm la seva disponibilitat i predisposició a comptar amb el CIFE per donar a conèixer la seva interessant experiència que sens dubte pensem que serà de l’interès de molts centres de secundària i també per treballar-ho amb persones adultes.

“El conflicte és una parada inevitable en el nostre caminar com a essers humans -diferents els uns als altres- que vivim en societat. El conflicte el trobem també a l’arrel del repte que ens fa avançar i crear.   Per tant podem dir que el conflicte és “normal”, és a dir que difícilment el podrem evitar, que hem de comptar amb ell i que hem d’educar-nos en aprendre a resoldre’l de forma pacifica per convertir-lo en una oportunitat constructiva.

Fer ús de la violència en qualsevol les seves formes no és inherent a l’ésser humà; contràriament al conflicte, la violència si que es pot evitar i no té res de constructiva.  Per això és molt important educar a gestionar les motivacions emocionals que ens porten a fer-ne ús, així com a entendre que darrere de qualsevol agressor hi ha prèviament una víctima que no ha pogut gestionar el seu propi dolor emocional, però això no trenca amb la cadena de la violència, sinó que la continua alimentant.

Amb el Teatre de Consciència plategem la prevenció de la violència des de la gestió de les emocions i el desenvolupament de la capacitat empàtica que porta a conquerir la possibilitat de perdonar.  Creiem que la construcció de la Pau ha de partir també de la conquesta de la pau interior dels individus, per això s’ha d’educar als infants i joves, així com reeducar els adults.

 

A partir de l’obra de teatre Per Donare, Pax Dettoni amb la col.laboració d’Anna Carpena desenvolupen el recurs didàctic “Jugar/treballar amb l’obra Per Donare”.  Es tracta d’un material que consisteix en una guia didàctica que acompanya la pel.lícula de l’obra i que permet reflexionar sobre la transformació del dolor emocional per a la prevenció de la violència mitjançant la gestió de les emocions, l’empatia, la compassió i el perdó.

La lògica d’aquest joc/treball entén que si hi ha perdó, hi ha amor, si hi ha amor no hi ha violència.  La no violència s’ha d’educar amb l’exemple i amb dinàmiques que ajudin a desenvolupar la capacitat d’empatitzar, de sentir compassió i de perdonar; tot aprenent primer a gestionar-se les pròpies emocions.

Es una eina pedagògica que pot fer-se servir en grups d’adults: pares/mares, educadors, mestres o persones interessades en la matèria.  Es considera també un bon recurs per a acompanyar els programes de prevenció de l’abús escolar o bullying, així com per a pal·liar les seves conseqüències.

El material, la guia i la pel·lícula, es poden descarregar de forma gratuïta al web, així com els altres recursos pedagògics desenvolupats a partir de les altres obres de teatre de consciència en l’àmbit de d’educació emocional i la intel.ligència del cor”.

Pax Dettoni, autora i dierctora del Teatre de Consciència.

En relació a l’article i els materials que s’hi comenten tractat podeu trobar més informació a:

www.teatrodeconciencia.org

Educació per la pau i emocions: una experiència de treball amb adolescents

I anant una mica més enllà de l’escrit que ens feia arribar la Pax, i amb la voluntat de compartir des d’aquest lloc evidències, experiències i treballs sobre l’autoregulació i l’autoconeixement, avui compartim en la mateixa línia aquest enllaç a l’experiència que la mateixa Pax Dettoni va posar en marxa a Guatemala i que encaixa  art i educació emocional com a prevenció de la violència entre els joves i per a l’educació per la pau. Es tracta d’un breu documental, de poc més de vuit minuts, amb els testimonis dels joves participants del Projecte de Teatre de Consciència per a la prevenció de la violència que s’ha dut a terme amb la Fundación Paiz a la ciutat de Guatemala el 2014.

I és que el que es recull amb aquest reportatge és un exemple més de la importància que té el treball de les emocions entre infants, adolescents, joves i … adults. I tot plegat treballat a través del teatre. I tot vist des de la interessant perspectiva dels mateixos i les mateixes protagonistes, adolescents i joves d’entre 16 i 22 anys, els quals, de ben segur que poden animar a adolescents i joves a avançar en el seu propi autoconeixement a través de la pràctica del teatre, pràctica d’altra banda, molt interessant per acompanyar les persones en el seu procés de creixement personal i maduratiu, conèixer i ampliar els seus límits, superar complexes i establir complicitats no només amb un mateix sinó també amb els altres. Sens dubte una interessant fórmula per avançar en el coneixement i l’acceptació d’un mateix a banda d’aprendre a relacionar-nos amb els altres.