Tal com avançàvem en un anterior post al nostre blog dies enrere, aquest matí s’ha dut a terme la primera de les dues sessions de formació adreçada a investigadores i investigadors, així com a estudiants de doctorat. I a la sessió d’avui, vint-i-cinc persones han assistit a la xerrada-col·loqui amb la Núria Jar, periodista free-lance especialitzada en ciència, salut i tecnologia, la qual ens ha apropat de manera ‘amable’ al món del periodisme i en concret al món del periodisme científic. Tot plegat amb la intenció d’apropar la comunitat científica, representada en aquesta ocasió per les persones assistents, al públic en general i als contextos més divulgatius.

Al llarg de gairebé dues hores que a totes les persones assistents se’ns han fet curtes, a través d’una exposició clara i concisa que ha comptat en tot moment amb l’aportació i implicació de les persones assistents (certament que la dimensió del grup ho ha ben facilitat), mica en mica ha anat desgranant tot un seguit d’idees i de referències que sens dubte seran d’utilitat a l’hora de plantejar-nos, tal com es pretenia amb la trobada d’avui: reflexionar sobre els llenguatges científic i periodístic i la manera com poden conviure, conèixer més de la vora la manera de treballar dels periodistes i adquirir eines per gestionar la nostra relació amb els mitjans de  comunicació. I és que si una cosa hem de destacar de la formadora és la seva encertada contextualització i il·lustració a base d’exemples i casos pràctics que de seguida li han permès connectar amb l’audiència i captar-ne la seva atenció i interès.

Què fa que un fet sigui noticiable?

Ja només a tall de síntesi, la Núria Jar ha recordat als assistents els principals criteris que mouen els periodistes a convertir un fet en noticiable. I ho ha fet de manera contextualitzada i amb aclaridors exemples i anècdotes que en tot moment s’han vist ampliades  i matisades per les per les aportacions de l’audiència, fins i tot a través de “metàfores” com una investigadora assistent comentava. Aquests criteris pensem que poden orientar eficaçment no només la nostra actuació en aquest àmbit sinó també animar-nos a ser-ne inductores i inductors per tal de fer assolible el títol que encapçala aquesta entrada. Es tracta, doncs, entre d’altres, d’aquests:

  • Actualitat
  • Novetat
  • Originalitat
  • Proximitat
  • Magnitud
  • Espectacularitat
  • Personatges
  • Efemèride

Una àrea servei de la comunitat científica de la UVic-UCC

I en tot moment, la ponent ha recordat a les personeIMG_6102s assistents la importància de comptar amb els propis gabinets de comunicació de les pròpies institucions i que en el cas de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya pren forma amb l’Àrea de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals, amb la qual el personal investigador té a
disposició un interessant suport i guiatge, i que recentment ha estat reforçada amb la incorporació de la seva nova directora, la Mònica Jofre, la qual no només ha assistit a la trobada sinó que ha col·laborat amb el CIFE i la Unitat de Divulgació Científica, en la seva organització.

Una proposta de taller pràctic la setmana que ve …

En definitiva, doncs, una interessant sessió matinal que es complementarà, el dimecres que ve, dia 28 d’octubre, amb un intensiu taller on de manera pràctica ens posarem a treballar aquests diferents aspectes amb l’acompanyament de l’equip d’Eduscopi sobre “Tècniques narratives i nous canals per a la comunicació científica”, taller que juntament amb la trobada d’avui tancarà aquesta interessant proposta formativa que compta amb el finançament de la FECYT, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.