Article d’opinió de Marina Geli
El segle XXI és l’època de la immediatesa i de l’obert sempre i, alhora, és el de la recerca de la transcendència, dels elements que ens permetin trobar un equilibri i coherència individual i col· lectiva. L’espiritualitat, de base religiosa o no, és també necessitat i signe dels temps.
Les religions eren el subtracte de l’espiritualitat fins al segle XIX. El sentit de transcendència beu en les religions on l’home segueix la imatge i la guia de Déu o dels Déus. A partir del segle XX el sentit de la vida i de la mort, especialment en les societats occidentals, va més enllà de les religions. A mesura que el materialisme i la ciència avança creix la necessitat de trobar més enllà del consum, l’empirisme i l’evidència, respostes de creixement i equilibri personal. La recerca constant del sentit de la vida porta moltes persones a experimentar diferents instruments d’autoconeixement i transformació emocional. Molta experimentació: psicològica, psicoanalítica, mística, esotèrica, tècniques de meditació, relaxació, psiconeuroinmunologia…
«Al segle XXI hi ha necessitat de retrobament a la naturalesa i d’acceptar que hi ha esperit en la matèria»
Llegir l’article sencer “Salut i Benestar Espiritual” a Nació Digital
Deixa un comentari