Article d’opinió de Marina Geli

La població a Catalunya creix gràcies als fluxos migratoris malgrat tenir des del 2018 més defuncions que naixements i una de les taxes de natalitat més baixes del món. Aquests debats no formen part del nucli central de les polítiques i del debat social. Les polítiques de suport a les famílies són fragmentades i de menor inversió que la major de països de la Unió Europea.

L’any 2000, Catalunya tenia una població de 6 milions de persones, amb un 2,9% de nascuts a l’estranger. En el període 2000 a 2006, aquesta passa a 7 milions, amb un creixement més moderat, però continu fins el 2012, quan arribem a 7,5 milions d’habitants. Coincidint amb la crisi econòmica, hi ha una paràlisi del creixement amb mínim decreixement. A partir del 2017, tornem a incrementar la població anualment fins a 7.747.709, a expenses de fluxos migratoris. El 16.11% de la població de Catalunya ha nascut a l’estranger. Dels naixements del 2021, el 32% són fillsde mares nascudes a l’estranger. El 4.8% dels catalans resideixen a l’estranger.

Llegeix l’article sencer “Crisi de natalitat? Polítiques de suport a les famílies” a Nació Digital