El gener de 2020 es van identificar un total de 8.010 ocells aquàtics hivernants entre el Ripollès, Osona i la Selva, amb la participació de diverses entitats i 29 voluntaris.

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – UVic – UCC, que alhora és l’àrea ambiental del Museu del Ter, coordina el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que abraça les comarques del Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat, on participen membres del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN – IEC) i el mateix Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. El cens consisteix en un recorregut matinal a la vora del riu, en grups, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, inclosos els seus rastres. Paral·lelament a cada recorregut, al capvespre es fan censos específics de les jóques o dormidors de bernats pescaires i afins (ardèids), corbs marins i gavians (làrids) presents als diversos sectors. Aquesta informació es complementa amb dades meteorològiques: temperatura, presència de glaç, boira, estat del cel i nivell de l’aigua als pantans.

Aquest cens, que es porta a terme anualment cada mes de gener des de l’any 1989, el 2020 es va fer el dissabte 11 de gener i hi van participar 29 voluntaris repartits per 8 trams al llarg de 100 km de riu. També es van visitar jóques (on s‘apleguen per dormir) de corb marins, ardeids i gavians. Entre els recorreguts i les jóques, es van arribar a comptabilitzar un total de 8.010 ocells.

El gavià argentat segueix essent molt abundant, sobretot a Osona. De dia, es poden veure alimentant-se en grans grups als camps, sobretot si són acabats de femar. S’acostumen a aplegar per anar a dormir a  la jóca principal, situada actualment a les teulades d’una gran nau industrial de Roda de Ter. Tot i que també s’han observat gavians argentats als diversos trams del riu Ter, pel total del cens, només s’han comptabilitzat els de la jóca: un total de 1.600.

L’ànec collverd, que els últims anys havia estat estable, el 2020 ha quedat reduït a pràcticament la meitat, passant de 1.529 ànecs collverds l’any 2019 a 823 individus el 2020. Tot i que és una davallada molt important, la població encara es manté pràcticament al mateix nivell que els anys 2017 i 2018. Els trams que han patit més disminució han estat el que va de la Gleva al pont vell de Roda de Ter, que ha perdut dos terços dels individus que hi havia un any enrere, i el del Gurri, que ha passat de 55 individus l’any 2019 a cap aquest any. Aquesta disminució pot ser deguda al brot de botulisme que hi va haver l’estiu del 2019 al riu Gurri, que va provocar la mort de molts ànecs collverds.

D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -6 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -78-, l’agró blanc (Casmerodius albus) -14- i l’esplugabous (Bubulcus ibis) –196- també són molt importants com a hivernants a l’Alt Ter. Així mateix, la merla d’aigua mostra una tendència a l’alça, interessant perquè, d’acord amb diversos estudis, es tracta d’un bon bioindicador de la qualitat del riu. El 2020 s’han detectat 54 merles d’aigua, 21 més que l’any 2019.

Totes aquestes dades recollides s’agrupen amb les de tots els altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya va a càrrec del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.

Podeu consultar l’informe sencer del 2020 a: https://mon.uvic.cat/cerm/portfolio/cens-docells-aquatics-hivernants-de-lalt-ter/

Foto: Arnau Soler

Per a més informació:

Arnau Soler Costa

Laia Jiménez Saldaña

Marc Ordeix i Rigo