Èlia Bretxa Cunill i Cristina Comerma Echarri són les coordinadores principals de la Nit Europea de la Recerca a la Catalunya Central. Èlia Bretxa és llicenciada en Ciències Ambientals, diplomada en Magisteri i màster en Innovació Didàctica de les Ciències Experimentals. Cristina Comerma és ambientòloga, té un postgrau en Gestió Ambiental i un màster en Direcció i Gestió de Projectes. Des de l’Aula del Riu a les instal·lacions del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, que també és l’àrea ambiental del Museu del Ter, de Manlleu, ens parlen de com les activitats en el marc de la Nit Europea de la Recerca apropen la ciència a la ciutadania.
Quina valoració feu de l’edició d’enguany de la Nit Europea de la Recerca i quins aspectes en destacaríeu especialment?
Ha tingut un impacte molt positiu a totes les poblacions on s’han fet actes a la Catalunya Central (Vic, Manlleu, Manresa i Berga). Un dels actes que té molt èxit, tant per la participació de les persones investigadores com per part del públic, és el format de les microxerrades, que enguany s’han fet a Vic, Manresa i Berga. A Vic, com cada any, les microxerrades es fan al Casino sota el lema «Fem un got de ciència!». En aquest format, les persones participants poden escoltar les xerrades mentre comparteixen un beure en un ambient informal.
L’objectiu de la Nit Europea de la Recerca és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats, i això podem dir que ho hem aconseguit!
Enguany s’han organitzat sis activitats a la comarca d’Osona, a les quals cal sumar les de Berga i Manresa, amb formats, temàtiques i públics diversos. Com es coordina una programació tan àmplia i diversa?
És un treball que requereix molta col·laboració entre totes les persones i entitats implicades. A la Catalunya Central, enguany hi han participat 25 investigadors i investigadores i més de 800 persones assistents de totes les edats, una xifra que posa de manifest l’abast i la bona acollida de les activitats.
En el cas de Vic i Manlleu, hem treballat amb el Museu del Ter, el Grup de Naturalistes d’Osona, el programa de Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i el Casino de Vic entre molts d’altres. Amb Manresa (liderat per l’Ajuntament de Manresa i el Campus Manresa de la UVic-UCC) i Berga (liderat per la UPC) ens hem coordinat per donar difusió i suport als seus actes.
Aquest any, davant la manca de finançament europeu, la Universitat ha assumit l’organització de la Nit Europea de la Recerca amb recursos propis, atès el seu caràcter estratègic. Per què és important per a la UVic-UCC apropar la recerca i el coneixement científic a la ciutadania?
És una molt bona oportunitat per apropar l’expertesa i la divulgació científica molt més enllà de la comunitat universitària. Un dels punts forts de la iniciativa és que els actes s’escampen a diferents poblacions i es fan en emplaçaments variats com bars, places, museus… llocs no tan identificats amb la Universitat, el que fa que la ciutadania s’ho senti més a prop.
Què aporta als investigadors i investigadores participar en activitats de divulgació?
Per als investigadors i investigadores és un repte poder transmetre els seus coneixements a un públic molt diferent del que generalment estan acostumats. S’han de preparar la seva presentació canviant els tecnicismes per expressions més comunes, sobretot per a aquells tallers dirigits a un públic familiar. A més, els projectes de recerca acostumen a tenir un pla de comunicació, i aquesta convocatòria és una oportunitat per facilitar-ne la difusió i donar visibilitat a la seva feina. Per facilitar-los la tasca, la convocatòria és oberta a tots els científics del territori català. Això permet, per exemple, que un investigador de Tarragona pugui proposar fer una activitat a Osona. I de totes les etapes de la carrera científica, aquest any van participar des de professors emèrits a doctorandes. Cada investigador pot triar el format d’activitat amb què se senti més còmode i indicar la seva disponibilitat.
A partir de les propostes rebudes, fem el buidatge dels formularis i configurem el programa, coordinant-nos amb les entitats i equipaments del territori que poden acollir les activitats, això ens permet establir nous vincles amb el territori i amb les entitats locals.
Quina resposta heu percebut per part del públic assistent?
La veritat és que molt positiva, per part d’adults i també d’infants. En el cas de les activitats familiars, per exemple, al taller “Nit d’Estels”, les places es van exhaurir ràpidament i es va obrir una 2a sessió que també es va omplir. Hi van assistir més d’una cinquantena de persones!
A les microxerrades, tant a Vic com a Manresa, hi va haver al voltant de 70 assistents que tenien un perfil molt divers: gent gran, experts del sector, estudiants… Hem percebut un gran interès, curiositat i ganes de conversar amb els investigadors. A l’acte “Fem un got de ciència” veiem que ens cal augmentar reserva de temps perquè els investigadors puguin interactuar i donar resposta a les inquietuds del públic. A més, en general el públic que assisteix als actes de la Nit, és molt participatiu, fet que ho fa tot plegat més engrescador, també, per qui fa la xerrada.
Un cop tancada aquesta edició, quins són els principals reptes o objectius que us plantegeu amb vista a la pròxima Nit de la Recerca?
D’entrada pretenem continuar animant a tots els professionals de la recerca a participar-hi en aquell format que els encaixi millor (tallers, xerrades a les escoles, microxerrades…). Considerem que és important visibilitzar que a la UVic-UCC es fa molta recerca, molt diversa, de qualitat i que cada any va en augment. És una bona oportunitat per explicar aquesta recerca a tota la societat i, per tant, de posar-la en valor.
Finalment, pel que fa al finançament, esperem poder complementar els recursos propis amb altres línies d’ajut, com les de la FECYT, per continuar consolidant i ampliant el programa.
