El règim pluviomètric de la primavera del 2025 −una de les més plujoses de les darreres dècades−i de l’estiu del mateix any van provocar un augment significatiu del cabal dels rius i les rieres d’Osona i el Lluçanès. Així doncs, el 2025 va posar fi a la davallada general de la qualitat ecològica dels cursos fluvials d’aquestes comarques i va marcar un punt d’inflexió en la tendència que s’arrossegava els últims quatre anys, condicionats pels efectes d’una sequera extrema i perllongada a tot Catalunya. Així ho recull la memòria “Estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona i el Lluçanès”, que des del 2002 elabora anualment el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), àrea ambiental del Museu del Ter.

El 2025 es van analitzar 37 trams fluvials d’Osona i el Lluçanès −afegint-hi respecte de l’any anterior 22 punts més d’anàlisi a la primavera per encàrrec de Depuradores d’Osona SL i del Consell Comarcal d’Osona−, dels quals es van estudiar diversos paràmetres hidromorfològics, fisicoquímics i biològics. Dels trams mostrejats −29 dels quals corresponen a la conca del riu Ter−, 9 van obtenir qualitats ecològiques bones o molt bones i 4 les tenien molt dolentes. La resta assolien qualitats mediocres o intermèdies.

L’estudi del CERM confirma que el 2025 la qualitat biològica dels rius i les rieres d’Osona i el Lluçanès que s’obté, entre altres paràmetres, de l’anàlisi dels macroinvertebrats aquàtics (els organismes emprats més àmpliament com a indicadors biològics de qualitat de l’aigua), s’ha mantingut pràcticament igual o ha augmentat a la majoria dels punts mostrejats. On s’observa més canvi és als trams del Gurri, el Meder i el Rimentol, que han passat de tenir qualitats molt dolentes a qualitats mediocres o intermèdies, i també al riu Ter, que ha passat de tenir una qualitat biològica mediocre a intermèdia/bona.

Els paràmetres fisicoquímics (conductivitat elèctrica o salinitat, oxigen dissolt i compostos de nitrogen i fòsfor) dels cursos fluvials segueixen aquest augment general de qualitat, sobretot als valors registrats d’oxigen dissolt a gairebé tots els trams del mostreig, “fins i tot en trams del Meder, el Gurri i el Rimentol, que els darrers anys tenien categories de qualitat molt inferiors”, destaca Marta Jutglar, tècnica del CERM i coautora de l’estudi. Pel que fa als nutrients (formes de nitrogen i fòsfor), els resultats obtinguts han estat més diversos mentre que per l’amoni i els nitrits, els valors han millorat respecte al 2024.

La memòria del CERM també revela que la qualitat del bosc de ribera es manté igual que en els darrers anys, amb categories entre intermèdies i bones. Amb tot, els rius de menys magnitud, com el Gurri, el Meder i el Rimentol, mantenen qualitats de bosc de ribera més aviat moderades i baixes. En aquest sentit, “cal esperar que les restauracions fetes l’any 2025 associades al projecte Riberes de Vic millorin progressivament la qualitat del bosc de ribera al Meder, al nucli urbà de Vic”, apunta Marc Ordeix, coordinador del CERM.

Mesures de contenció i dades històriques 

Malgrat la millora de l’estat ecològic dels rius i les rieres d’Osona i el Lluçanès, l’estudi del 2025 constata que encara cal dur a terme accions per millorar alguns paràmetres de la seva qualitat fisicoquímica i biològica. Una és la revisió dels abocaments d’aigua sense tractar i dels estàndards de qualitat d’algunes estacions depuradores, “sobretot d’aquelles que aboquen a cursos d’aigua on l’abocament no es dilueix gens o molt poc, com ara molts torrents i rieres”, explica Ordeix, i revisar l’aplicació d’adobs als camps.

Una altra proposta de millora que s’apunta en aquesta memòria és dur a terme una campanya generalitzada de millora de l’amplada i l’estructura dels boscos de ribera. En aquest sentit, les anomenades “solucions basades en la natura”, aplicant tècniques diverses de conservació i restauració ecològica com les que el 2025 es van implementar als projectes Riberes del Ter i Riberes de Vic, es consideren exemplars i esperançadores per millorar la qualitat morfològica, fisicoquímica i biològica dels rius i rieres.

Amb els resultats obtinguts en aquest darrer estudi, comenta Núria Sellarès, tècnica del CERM, un any més “es confirma la importància de disposar d’una sèrie històrica de dades regulars de l’estat dels rius i les rieres, necessària per gestionar correctament els recursos hídrics d’Osona i el Lluçanès i, alhora, preservar-hi la biodiversitat tant com sigui possible”.

Una sèrie de 24 anys 

Els resultats de la memòria provenen dels mostreigs fets durant la primavera i l’estiu de l’any 2025. A la part final del document es pot consultar la sèrie completa de 24 anys, que recull les dades anuals registrades.

El CERM duu a terme des de l’any 2002 una avaluació regular de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona i el Lluçanès amb el propòsit de conèixer-ne l’evolució i, si s’escau, corregir-ne possibles disfuncions ambientals. L’any 2025 l’estudi del CERM ha continuat comptant amb el suport, mantingut des de l’inici, dels ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic, així com amb la participació de Liquats Vegetals, SA; Aigües de Vic, SA, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.