Cuida’t per cuidar
Des de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC volem compartir una sèrie de consells per als professionals, gestors i equips sanitaris i socials per fer front al Coronavirus. Cal tenir en consideració que la realitat i les situacions són molt diferents en les diverses institucions i recursos. Per aquest motiu, aquest document, aporta, consideracions generals i no pretén ser exhaustiu, ni abasta tota la problemàtica actual. El patiment, els dilemes ètics, el grau d’incertesa són molt alts, ara cal cuidar-nos. El document, dona continuïtat al decàleg de bones praxis ja publicat a l’inici del confinament.
Professionals
- Cuidar-se per poder cuidar. El primer consell és obvi, cal cuidar-se. Estem davant d’una situació que va per llarg; pensem que correm una marató i no els 100 metres llisos. Hem d’arribar en les millors condicions possibles al final de la cursa. Cuidar-se no ha d’anar lligat a un d’egoisme. Defugim el sentiment de culpabilitat per pensar en cuidar-nos Si el nostre cervell i cos funcionen bé i estan cuidats, juguen molt millor el partit de la vida.
- Cada persona gestiona diferentment les emocions com la ràbia, la impotència, les alegries… hem de gestionar-les de forma correcta. La por és natural i ans ajuda a estar alerta. L’important és reconèixer-la i afrontar-la, perquè no interfereixi en la nostra tasca i ens permeti mantenir el cap clar.
- Aturar-se. Caldria fer aturades de 5 a 10’ cada 2 a 3 hores, com a mínim. Ens ajudarà a reduir la tensió i a ser més efectius. Encaparrar-nos a treballar sense parar ens fa menys efectius i facilita l’error; en l’activitat sanitària, la presa de decisions és contínua. En les pauses, intenta canviar de tema i escenari.
- Relaxació. Incorporem hàbits de respiració i de relaxació en la nostra rutina professional i personal. A més, podem afegir tècniques de meditació, mindfulness, visualització i altres estratègies en la nostra vida.
- Dieta i exercici. Alimentar-se de manera saludable i fer exercici és fonamental. Mens sana in corpore sano. Evitem ingestes ensucrades o greixoses com dieta habitual.
- Comunicació. A l’arribar al domicili, cal enraonar, com ha anat el dia, compartir activitats, amb els familiars i els amics.
- Supervisió i suport. Davant de la mancança de supervisors professionals, podem crear xarxes de supervisió entre els mateixos professionals. Comparteix si no et trobes bé i avisa si no pots amb la càrrega de treball. Demana ajuda si cal.
- Dormir. Un son reparador és fonamental i un indicador de salut. No dormir bé ens indica que estem sobretensionats.
- Sentit de transcendència. Alimentat de tot allò que nodreixi la teva ment, ja siguin escrits, pel·lícules, obres d’art… que el motivin i t’aportin esperança.
- Motivació. Recorda la importància cabdal de la teva feina, no hi ha res més important que tenir cura i cuidar persones.
Equips
- Som un equip. Treballem en equip, ajudem a fer-lo més cohesionat, aportem somriures i evitem crear un clima de negativitat i de crispació.
- Estrès. Estem en una situació de tensió continuada, amb sobre càrrega de treball, a voltes amb d’escassetat de materials, i amb decisions assistencials complicades. Tinguem cura de no passar d’un estat d’alerta satisfactori a una situació de irritabilitat o de bloqueig.
- Culpa. No culpabilitzem als demès, ni a les autoritats sanitàries ni als gestors, ara la tasca és cuidar. Els anàlisis, que seran necessaris, per quan la turmenta hagi passat. Tampoc ens culpabilitzem a nosaltres mateixos.
- Suport i reconeixement. Facilitem el clima laboral, ara més que mai reconeguem la tasca dels altres professionals, dels companys i companyes.
- Siguem positius. No siguem vectors de males notícies i no propiciem situacions que poden afectar a la població general, ajudem a reduir la por de la ciutadania.
Gestors
- Informació. Informar de manera franca i clara als professionals.
- Ajuda psicològica. Els centres que tinguin Serveis de Salut Mental han d’aprofitar la seva expertesa en l’ajuda psicològica, ja que coneixen les característiques pròpies de la institució i moltes vegades, personalment, als diferents professionals.
- Treball en xarxa. En cas de no tenir servei de salut mental, establir relacions amb els centres de salut mental del territori, Col·legi de Metges i Col·legi de Psicòlegs.
- Cohesionar els equips. Reforçar, al màxim que sigui possible, la comunicació i les reunions amb els equips, impulsar la cohesió de la institució i de treball en equip.
- Pla de prevenció. Activar els equips de prevenció de riscos laborals, per un pla de detecció de situacions d’esgotament, ansietat o depressió del personal. Mantenir aquest pla en la post crisi serà necessari.
Recomanem la lectura de l’article Managing mental health challenges faced by healthcare workers during covid-19 pandemic (link) recentment publicat per Neil Greenberg al BMJ.