El passat 20 de març, la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVIC-UCC i l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola Cervantes vam organitzar una xerrada al barri de Sant Pere i Santa Caterina de Barcelona per abordar un tema que sovint genera incomoditat entre les famílies i el món educatiu: la sexualitat en la infància.

La sessió va comptar amb la presència de Bruna Álvarez, antropòloga de la UAB, membre del Grup AFIN i coordinadora del projecte SEXAFIN, una iniciativa d’investigació-acció que treballa directament amb escoles, famílies i infants per transformar l’educació sexual en una experiència respectuosa, oberta i inclusiva.

Sexualitat infantil: un tabú que cal trencar

Un dels primers aspectes que es va posar sobre la taula és que, en la nostra societat, encara es considera inadequat parlar de sexualitat amb els infants. Tot i això, la informació circula igualment i els impacta, però sovint ho han de gestionar sols perquè ni les famílies ni el món educatiu els acompanyen en aquest procés. Això no només els deixa desprotegits, sinó que contribueix a la creació de mites i desinformació.

El 2020, l’educació sexual es va convertir en obligatòria per llei a Catalunya, un pas important cap a una mirada més oberta i pedagògica de la sexualitat. Tot i així, la seva implementació encara és desigual i, quan es pregunta als infants sobre aquest tema, responen amb les mateixes idees limitades que la majoria d’adults:

– Sexualitat com a reproducció i coit heterosexual.

– Concepció binària i heteronormativa.

Això demostra que, encara que els adults evitin parlar-ne, els infants absorbeixen la visió adulta de la sexualitat, sovint estreta i incompleta.

Consentiment, respecte i la necessitat de parlar-ne

Un altre eix central de la xerrada va ser la importància d’educar en el consentiment des de la infància. Aquest treball no ha de limitar-se a l’àmbit sexual, sinó que ha de formar part de les relacions quotidianes:

– Respectar si un infant no vol fer un petó o una abraçada a un familiar.

– Garantir la seva intimitat i espais propis.

– Generar relacions de confiança perquè es sentin còmodes expressant els seus límits i desitjos.

Aquest tipus d’educació contribueix a la seva autonomia emocional i corporal, i també a la prevenció d’abusos.

També es va remarcar la necessitat de trencar el tabú dins les famílies. Moltes vegades, els infants fan preguntes sobre sexualitat no només perquè volen informació, sinó perquè volen saber si poden parlar-ne. Quan pregunten, és perquè estan preparats per saber la resposta, i evitar el tema només genera confusió i inseguretat.

Davant d’aquesta situació, Bruna Álvarez va proposar “quotidianitzar” la conversa sobre sexualitat a casa:

– Utilitzar llibres, pel·lícules i experiències pròpies com a eines per normalitzar el diàleg.

– Evitar fer-ho un tema excepcional o només vinculat a l’adolescència.

– Enfocar la sexualitat com una part natural de la vida i no només com un risc o perill.

Parlar de plaer: una qüestió d’igualtat

Una de les reflexions més destacades de la xerrada va ser la necessitat de parlar de plaer d’una manera equitativa, perquè tant nens com nenes se sentin amb el mateix dret a explorar i gaudir del seu cos.

Per fer-ho, cal desexualitzar i desgenitalitzar la conversa sobre el plaer. Els infants tenen clar que el cos és una font de plaer en la seva totalitat, però els adults sovint enfoquen la conversa amb prejudicis o limitacions. En lloc de veure el plaer com un tema incòmode o perillós, es tracta d’integrar-lo en una concepció ampla del benestar i el respecte al propi cos.

Pornografia: una realitat inevitable que cal acompanyar

Malgrat els esforços de moltes famílies per evitar que els infants accedeixin a la pornografia, la realitat és que la troben per altres mitjans: a través de companys, dispositius mòbils i xarxes socials.

El problema no és només l’accés a aquest contingut, sinó que els infants no se senten amb llibertat per parlar-ne amb els adults. Això els deixa sense eines per interpretar el que han vist, sovint amb una percepció distorsionada de les relacions sexuals. Aquesta manca d’acompanyament els vulnerabilitza dues vegades, ja que poden veure imatges que poden ser impactants o incompreses i, alhora, no tenen un espai segur on expressar dubtes o inquietuds.

Per això, la ponent va insistir en la importància de parlar-ne obertament i ajudar-los a entendre què és la pornografia, quina és la seva intenció i com es diferencia de les relacions afectives i sexuals reals.

Cap a una educació sexual integrada i saludable

Un dels reptes que es van destacar a la xerrada és el fet que als adults ens costa parlar de sexualitat perquè sovint ens enfoquem en el risc i no en el plaer. Però l’educació sexual no només ha d’advertir dels perills, sinó també oferir eines per viure la sexualitat d’una manera sana, informada i lliure de pors.

Per això, és fonamental que l’educació sexual es treballi des de diferents àmbits:

– Aprofitar les situacions quotidianes per parlar-ne (per exemple, a classe).

– Generar espais on infants i adolescents puguin expressar dubtes sense por.

– Educar en el respecte al propi cos, perquè això també és una forma de prevenir abusos.

Conclusió

La xerrada va deixar clar que l’educació sexual és molt més que parlar de sexe. És parlar d’afectes, respecte, desig i consentiment, i és una responsabilitat que no recau només en l’escola, sinó en tota la societat.

Encara queda molt camí per recórrer, però l’objectiu és clar: dotar els infants de la informació i les eines necessàries perquè visquin la seva sexualitat d’una manera sana, segura i lliure de tabús. I això només serà possible si comencem a parlar-ne sense por.