El dimecres 18 de febrer el Palau Macaya va acollir la segona sessió del cicle Maternitats en resistència: teixint una resposta col·lectiva a la crisi de reproducció social. Reptes i estratègies per sostenir la vida, organitzat per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC amb el suport del Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, en el marc de la Convocatòria de Projectes de Reflexió sobre Reptes Socials 2025. El cicle proposa un espai de debat entre recerca, activisme i polítiques públiques per pensar la maternitat com un terreny central del conflicte capital-vida.

La sessió, titulada “Maternitats (im)possibles avui a l’Estat espanyol”, va ser presentada i moderada per Laura Aznar, periodista de Crític, i va comptar amb la participació de Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra,  Bruna Álvarez, antropòloga especialitzada en família i reproducció del grup AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona i Laia Forné, investigadora en economia política urbana i polítiques públiques de l’Institut IDRA.

Explicar la contradicció: producció vs. reproducció

Sandra Ezquerra va obrir les intervencions situant el marc general del debat: la contradicció estructural entre producció i reproducció sota el capitalisme, subratllant que el capitalisme necessita la reproducció de la vida (el temps, els cossos, la cura, el sosteniment material i emocional), però alhora la desvaloritza i la privatitza, traslladant-ne la responsabilitat a les llars i, especialment, a les dones. Des de la recerca desenvolupada en els darrers anys per la Càtedra, va posar l’accent en la dimensió del temps: l’ajornament constant de la maternitat, el retorn prematur al treball després del part i la sensació estructural de “no arribar a tot” com a expressions concretes del conflicte capital-vida en l’experiència de la maternitat i la criança.

Factors socials i mercantilització de la reproducció

Bruna Álvarez va aprofundir en els factors socials, culturals i econòmics que configuren les maternitats contemporànies. Va analitzar el retard sistemàtic en l’edat de tenir fills, la precarització laboral, la inestabilitat residencial i la transformació dels models familiars. També va assenyalar la creixent mercantilització de la reproducció (des de les tecnologies de reproducció assistida fins a l’externalització de cures), que genera noves desigualtats i reconfigura la maternitat en clau de classe, origen i accés a recursos.

El paper de l’Estat i la disputa del relat

Laia Forné va situar el debat en el terreny de l’economia política. Partint de la pregunta “Com hem arribat fins aquí?”, va identificar els marcs estructurals que expliquen l’actual crisi demogràfica i de cures: un model productiu basat en el creixement constant, salaris insuficients, serveis públics tensionats i una política d’habitatge que dificulta l’autonomia. Va advertir, a més, del risc que l’extrema dreta capitalitzi el malestar entorn de la maternitat des d’un relat moralitzador i identitari, que apel·la a la “defensa de la família” sense qüestionar-ne les condicions materials. Davant d’això, va defensar la necessitat de disputar aquest relat amb propostes concretes: reforç dels serveis públics, polítiques d’habitatge, reducció de la jornada laboral i redistribució del temps.

Disputar la família des de la justícia social

Precisament, un dels fils conductors de la sessió va ser la idea que no es pot cedir el terreny simbòlic de la maternitat i la família a les extremes dretes. El repte no és abandonar-lo, sinó resignificar-lo des de la justícia social. Parlar de maternitat implica parlar de desmercantilització de les cures, democratització del temps i responsabilitat col·lectiva en el sosteniment de la vida.

La sessió va tancar amb una idea compartida: la maternitat és avui un mirall privilegiat de la crisi de reproducció social. Disputar-ne el relat i les condicions no és només una qüestió simbòlica, sinó una peça central en la lluita per sostenir la vida davant un model econòmic que la subordina al benefici.