Feminismes i Criança. Les maternitats com a interstici entre el capital i la vida

Una jornada per reflexionar sobre maternitats i cures

El passat dimecres 18 de desembre, l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir la jornada titulada “Feminismes i Criança. Les maternitats com a interstici entre el capital i la vida” organitzada per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). L’esdeveniment va comptar amb el suport del vicerectorat de recerca de la UVic-UCC i de la Diputació de Barcelona.

La jornada va reunir un ampli ventall de veus expertes i un públic interessat i divers, entre els quals hi havia membres del món acadèmic, professionals de l’educació infantil, representants d’associacions vinculades a la maternitat, grups de lactància i criança, i altres persones interessades per les dinàmiques actuals entorn de les cures i la vida familiar.

Perspectives acadèmiques i experiències vivencials

Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO i coordinadora del SoPCI, va inaugurar la jornada amb una presentació del projecte de recerca “Economía de los cuidados y crianza: las maternidades como intersticio entre el capital y la vida (ECUMAS)”, finançat pel Ministeri d’Igualtat i l’Instituto de las Mujeres. En la seva intervenció, Ezquerra va subratllar com les maternitats es configuren en l’espai complex entre les necessitats del capital i les de la vida, posant sobre la taula els reptes estructurals a què s’enfronten les mares en termes de cures i criança, com és el cas de la incompatibilitat estructural entre el treball productiu i reproductiu. Aquesta tensió força moltes mares a reduir o abandonar les seves trajectòries professionals, incrementant la dependència econòmica i perpetuant les desigualtats de gènere. També va destacar la pobresa de temps com un problema central, limitant l’autocura i el desenvolupament personal de les mares, especialment en contextos on manquen xarxes de suport efectives. Ezquerra va exposar com aquesta situació es tradueix en una sobrecàrrega física i emocional, que es veu exacerbada en casos de criança intensiva, complexitats familiars com les necessitats especials dels fills i filles o les cures a familiars grans. Tot plegat, afegit a la pressió dels ideals socials inassolibles, com el model de la “bona mare”, genera tensions que impacten profundament en les vides de les dones.

La jornada va continuar amb la intervenció de Bruna Álvarez, professora d’antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca AFIN. En la seva ponència, Álvarez va reflexionar sobre els factors que influeixen en les decisions de les dones a l’hora de tenir fills, relacionant l’actual infertilitat estructural amb quatre factors: les desigualtats de gènere en el mercat laboral i en la conciliació; les desigualtats en la corresponsabilitat a la llar de la criança i les tasques domèstiques; els discursos dels feminismes que vinculen la idea de dona moderna, autònoma i lliure a no tenir fills i filles; i, finalment, el discurs de la decisió de tenir criatures com un projecte vital. Així, Álvarez va abordar les tensions entre elecció individual i condicionaments socials, econòmics i culturals. En la seva intervenció va qüestionar fins a quin punt l’elecció de ser mare- o de no ser-ho- és realment lliure en el marc del sistema actual.

Per cloure el cicle d’intervencions, la periodista i escriptora Esther Vivas, reconeguda experta en maternitat i feminisme, va oferir una ponència inspiradora centrada en el concepte d’una maternitat feminista i desobedient. Vivas va denunciar com el sistema sanitari, social i econòmic sovint invisibilitza o vulnera les experiències de les mares, ja que el propi sistema capitalista comporta inherentment uns ritmes, tempos i lògiques contràries a la maternitat. Per això, en paraules de la periodista, “la maternitat és en si una pràctica antisistema”. Vivas també va proposar un model que prioritzi el benestar de les dones, així com el reconeixement de les seves decisions i necessitats.

Més enllà de les ponències: espai de diàleg i intercanvi

Un dels punts forts de la jornada va ser l’espai que es va generar per a l’intercanvi d’idees i experiències entre el públic assistent. Es van compartir i debatre resultats de projectes d’investigació, reflexions crítiques i testimonis personals que van enriquir el debat i van generar un escenari de trobada i aprenentatge col·lectiu.

Aquesta jornada no només va posar de manifest la importància de reflexionar sobre les maternitats des d’una perspectiva feminista, sinó també la necessitat de promoure accions concretes que permetin afrontar els reptes estructurals que envolten la cura de la vida. Amb la participació activa d’assistents i ponents, l’esdeveniment va destacar també com un espai d’esperança i empoderament col·lectiu, reforçant el compromís de les institucions organitzadores i participants en continuar treballant per posar les maternitats al centre del debat social i polític.

—

Feminismes i Criança. Les maternitats com a interstici entre el capital i la vida

La Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures organitza el pròxim 18 de desembre a les 17 h una jornada de reflexió i debat sobre la maternitat i l’experiència de ser mares en la tercera dècada del segle XXI, així com sobre com la maternitat i la criança es veuen travessades pel conflicte capital-vida del que tant ha parlat l’Economia Feminista des de fa anys. És possible una maternitat sostenible en l’actualitat? Quin preu paguem per ser mares? Què vol dir ser una bona mare? Quins suport tenen les famílies per tenir cura de les seves criatures?

Aquestes i altres preguntes són les que abordarem en la jornada mitjançant la presentació dels resultats de la investigació sobre la temàtica liderada per la Càtedra i en diàleg amb expertes sobre feminisme i maternitat de l’acadèmia i més enllà. Buscarem analitzar com el capitalisme neoliberal impacta en els cossos, les experiències i els projectes vitals de les mares i explorar formes de resistència i narratives alternatives que poden inspirar transformació social. La jornada busca ser un espai obert a la reflexió entre totes aquelles persones interessades en la matèria per contribuir a, en darrera instància, a la millora de les condicions de vida de les mares i les famílies.

Participació i inscripció

La jornada està dirigida a grups feministes, ens públics, investigadores i persones interessades en les cures, la maternitat, el feminisme i la igualtat de gènere. L’assistència és gratuïta, però cal inscripció prèvia a través del següent enllaç 

Es podrà sol·licitar un certificat d’assistència expedit per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

On i quan?

• Data: 18 de desembre de 2024
• Hora: 17:00h
• Lloc: Espai Francesca Bonnemaison.

Carrer de Sant Pere Més Baix, 7, Ciutat Vella, 08003 Barcelona.