Ja està disponible online l’informe “Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona” resultat del procés de recerca que van realitzar conjuntament la Sandra Ezquerra i l’Elba Mansilla, directora i col·laboradora de la Càtedra respectivament. D’aquest treball, i del procés que el va acompanyar, en van resultar tot un conjunt de propostes, recomanacions i actuacions que van quedar recollides a la Mesura de Govern per a la Democratització de la Cura (2017-2020).

Tot recuperant un dels principals lemes del moviment feminista des dels anys 70 –Les dones sostenim el món!-, repetit i actualitzat durant la Vaga General Feminista del passat 8 de març, el projecte s’enfrontava al repte de definir els eixos a partir dels quals elaborar una política pública feminista orientada a transformar l’actual organització social de la cura. Una de les principals aportacions d’aquest treball és precisament elaborar un marc conceptual feminista per a la democratització de la cura i la justícia de gènere i, alhora, establir unes eines analítiques i operatives que contribueixin al disseny, la implementació i l’avaluació d’una política sobre la cura amb vocació transformadora.

L’estudi defineix dos eixos centrals d’intervenció: el reconeixement i valorització de la centralitat de la cura en el sosteniment de la vida i del sistema econòmic en el seu conjunt, i la necessitat de socialitzar la responsabilitat de cura en un major nombre d’agents social, amb l’objectiu de distribuir les càrregues globals d’aquestes feines en un major nombre d’agents i recursos, ja que molt sovint les cures recauen en un número molt reduït de persones en el marc de la famíla. Així mateix, l’infome proposa dos eixos d’intervenció transversals: l’apoderament de les persones proveïdores i receptores de cura, i la reducció de la (mala) divisió social de l’organització social de la cura des d’una perspectiva interseccional.

Creiem que és de justícia intervenir sobre un model de provisió de cura que se sosté a costa dels drets d’altres persones, i que es realitzada gratuïtament per les dones en el marc de la família, però també de manera remunerada, en un sector altament feminitzat, precari i racialitzat.