Des d’aquestes ratlles del nostre blog ens fem ressò avui d’un interessant curs que hem programat juntament amb el Grau en Psicologia de la FETCH i que no té cap altre objectiu que acompanyar els professionals tant de la psicologia com de la salut. Concretament el que avui presentem s’adreça a psicòlegs, psiquiatres, MIR psiquiatria, infermeres, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, treballadors socials, professionals de l’àmbit de la salut mental i estudiants de psicologia i d’infermeria.

I és que del que no hi ha dubte és que al llarg de la darrera dècada s’ha demostrat la influència dels factors de trauma infantil (ambientals, abús, etc.) en el desenvolupament posterior de trastorns mentals greus i psicosi. Un dels factors implicats en aquesta relació és la dissociació patològica.

No hi ha dubte, doncs, que aprendre a identificar el trauma i els símptomes dissociatius ens permet oferir el tractament correcte als pacients amb trastorn mental sever.

Des del CIFE hem tingut ocasió de conversar amb les persones formadores, la María José Alvarez, l’Helga Masramon i Josep Manel Santos, els quals en relació a la formació proposada ens  recordaven el següent:

El curs parteix de la nostra observació clínica de la carència de formació sobre les seqüeles de l’abús infantil. En el nostre sistema de salut l’abús infantil és quasi invisible. No s’ensenya als professionals a preguntar directament a la història clínica l’antecedent de l’abús. I tot i si es pregunta, no es sol relacionar amb la clínica psicòtica que el pacient presenta. A més, alguns clínics posen en qüestió les informacions dels pacients, sobretot respecte l’abús sexual. Això probablement succeeix per influència de les idees freudianes (les de la segona etapa), que atribuïen aquestes informacions a “fantasies edípiques” de les pacients. La psicologia cognitiva-conductual, tampoc ha ajudat molt, en la seva èmfasi pel “aquí i ara”, obviant moltes vegades les arrels infantils dels trastorns.

Un altre factor influent és que són temes especialment durs, que en alguns professionals poden generar cert rebuig emocional.

També és freqüent que un pacient amb trastorn dissociatiu o un trastorn posttraumàtic complex negui qualsevol tipus d’antecedent traumàtic.

En aquest curs donarem una base teòrica, des del punt de vista neurobiològic i psicològic del trauma a la infància i la seva relació amb el trastorn mental greu i la psicosi, i el paper de la dissociació com a mediadora entre trauma i psicosi. La segona part, més pràctica, abordarà les eines terapèutiques del trastorn mental greu des de la perspectiva del trauma i la dissociació.

De ben segur que el curs serà de gran utilitat per a totes els professionals que treballen amb trastorns mentals greus. Si voleu tenir-ne més informació, podeu clicar l’enllaç que us passem tot seguit:

http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos/trauma-infantil-en-trastorn-mental-sever-el-paper-mediador-de-la-dissociacio