“M’agradaria tornar a veure un professor que vaig tenir a la secundària per dir-li que he aconseguit acabar un grau en què he pogut defensar tant en el TFG com al llarg de la carrera que no només els homes estudien enginyeries, i que no només els homes poden ser professors de tecnologia”

La Beatriz López és estudiant de l’últim curs del grau de Multimèdia i acaba de presentar el seu TFG titulat Ni una lágrima más. Es tracta d’un vídeo de 4 minuts ple de sensibilitat que ha estat un dels projectes seleccionats per la UVic-UCC per presentar-se al pitching del Cluster Audiovisual de Catalunya. Ara que el curs ja acaba, la Beatriz ens ha dedicat uns minuts del seu temps per respondre les nostres preguntes.

Amb Ni una lágrima más em vaig marcar com a objectiu il·lustrar les vivències d’una persona que sofreix violència de gènere, en aquest cas la Rafaela Rueda Romero, qui va perdre la vida. Gràcies al seu fill, l’Hiro Romero, he pogut donar veu a la seva història a través de l’art de dibuixar. Com a proposta inicial, el projecte estava construït de manera diferent; la meva idea era gravar quatre dones diferents i crear una il·lustració damunt d’elles mentre narraven les seves històries, però parlant amb el meu tutor del TFG, l’Arnau Millet, vam decidir finalment centrar-nos únicament en una víctima i explicar tota la seva història il·lustrant-la de principi a fi.

Com a estudiant de Multimèdia, el principal repte era elaborar un Treball Final de Grau implementant disciplines que he anat treballant i aprenent durant el curs. Assignatures com “Taller de Producció Audiovisual”, “Gràfics i Animació”, “Àudio i Vídeo Digital” i “Narrativa Audiovisual Interactiva” m’han ajudat a decidir-me a crear una animació, combinant l’ús de programes de disseny i d’àudio. És a dir, he posat en pràctica tots els coneixements adquirits durant el grau, a part de ser també un treball molt autodidacte. Cal destacar, d’altra banda, que en el desenvolupament de les il·lustracions de tot el projecte no he usat cap tauleta, sinó el trackpad del meu ordinador.

Ni una lágrima más ha estat un treball fet des del cor. El fet que es basi en un tema tan delicat ha dificultat el seu procés, però estic realment feliç i orgullosa del resultat. A la Rafaela no la van escoltar, però jo sí ho he fet, i amb això ja sento que part del treball s’ha realitzat satisfactòriament.

Va per tu Rafaela, amb amor. Bea.

  • Beatriz, per què vas triar la violència masclista com a temàtica del vídeo? Creus que algun dia la podrem erradicar?

Vaig triar precisament aquest tema perquè desgraciadament en ple segle XXI les dones continuem sofrint maltractament, tant psicològic com físic, i hem de continuar lluitant pel simple fet de ser dones. En realitat, hi ha tantes raons per les quals em vaig centrar en aquesta temàtica que penso que la motivació més gran va ser tenir l’arma de ser dona. D’altra banda, m’agrada pensar que algun dia existirà una veritable igualtat de gènere i que hi haurà un empoderament total de la dona. Quan el poder per a totes dues parts sigui el mateix i es comenci a educar d’igual manera independentment del sexe de la persona, penso que s’erradicarà la desigualtat.

  • El vídeo és un relat lineal acompanyat d’un dibuix també lineal. Com va ser el procés de producció del vídeo? 

El primer de tot va ser aconseguir la veu en off gravada per posteriorment dividir-me la història per escenes i així facilitar-me el procés de creació. Una vegada vaig tenir clares totes les escenes, vaig començar a dibuixar amb el meu trackpad del MAC tots els dibuixos de manera lineal amb el propòsit que fossin més visuals i senzills d’entendre, unint veu i dibuix. A més, vaig fer recerca de la simbologia dels colors per ambientar el fons que acompanya els dibuixos i donar-li més sensibilitat. Veureu que en funció del que es narra els colors varien; per exemple, en actes de violència de gènere predominarà sempre el color lila.

Quan vaig tenir les il·lustracions, vaig treballar amb l’Adobe Illustrator i l’After Effects, amb el qual vaig tenir la possibilitat de crear animacions en 2D i 3D unides per la mateixa línia donant la sensació que estaven dibuixades per la mateixa ploma. Finalment, després de molta feina animant i la meva poca experiència en aquest camp, ja que és cert que a la carrera dissenyem més videojocs i aplicacions (a part de programar-les), el resultat va ser molt satisfactori.  Per numerar-los, els programes que vaig utilitzar són: Adobe Audition, Adobe Illustrator, After Effects i Adobe Premiere.

  • Com et vas inspirar per a preparar el guió del curtmetratge? 

Vaig estar llegint articles de dones que havien lluitat contra la violència masclista, fins que va haver-hi un cas en particular, el de la Rafaela, que em va impactar, ja que ella vivia al poble del costat on havia nascut la meva família materna. Cal destacar que la història és totalment real. Gràcies a les xarxes socials vaig poder contactar amb el seu fill, i és així com vaig poder formular-li preguntes perquè m’expliqués com va anar tot. Ell em va donar el seu consentiment per a fer el treball, sempre i quan ell no hi fiqués la veu, ja que la mort de la seva mare encara no l’ha poguda superar.

  • El vídeo colpeja a qui el visiona perquè toca moltes emocions. Qui és el noi que hi posa veu?

És un gran amic meu. El seu nom és Jose Acedo. Voldria recalcar que ell no es dedica a aquest món, ni molt menys. Ell és infermer, però quan va llegir la història de la Rafaela el va emocionar de la mateixa manera que a mi. Fer-ho amb ell ha sigut molt senzill pel fet que ho ha viscut en primera persona i ha mostrat des del minut cero una sensibilitat increïble cap a la dona. Gràcies Jose.

  • Beatriz, com ja ens has explicat, les il·lustracions del vídeo amb què has culminat el teu TFG les has dibuixades tu mateixa, amb el dit, en el trackpad del MAC. A banda del domini que tens de la tecnologia, demostres una gran capacitat artística. Com va anar que vas decidir estudiar el grau de Multimèdia a la UVic-UCC?

Sempre m’ha agradat molt dibuixar i somniar, però realment el que sempre he volgut ser el dia de demà és ser una gran professora. El meu pare, en tenir estudis en l’àmbit tecnològic, em va animar a estudiar alguna carrera relacionada amb la informàtica. Considero que el nivell que tenim a Balears és més baix que a Catalunya i sabia que seria difícil, però vaig confiar en mi mateixa. El Grau en Multimèdia tenia tot allò que jo volia, tant de la part informàtica com de la part de disseny, així que em vaig animar a fer-lo, tot i que he de dir que al final de la carrera m’he adonat que la programació també juga amb l’art de dissenyar. El fet de fer el treball amb el trackpad ha suposat una suma d’hores de feina infinites, però m’agrada la tècnica i m’hi sento còmoda.

  • Quina ha estat la teva experiència en el grau? De quina forma creus que allò que has après i experimentat al llarg d’aquests anys ha contribuït a la creació d’aquesta magnífica peça que has desenvolupat?

La meva experiència amb el grau va ser molt dura a l’inici del curs, ja que venia d’una altra comunitat i els nivells no tenien res a veure, però al final amb estudi i esforç m’ho he pogut treure tot. Sempre he destacat en l’àmbit del disseny i sempre he dit allò de “menos es más”, i treballant en base a aquest principi he obtingut resultats i notes molt gratificants.

Aquests quatre anys m’han aportat gent meravellosa, els meus companys de classe, que sempre han estat al meu costat, i sobre tots alguns professors que, sabent que venia de fora, han volgut formar part d’alguna manera de la meva família.

De fet, la idea de la creació del TFG va sorgir d’una assignatura optativa que vaig realitzar d’únicament dues hores setmanals sobre el programa After Effects. El professor que la impartia va ser qui em va motivar a continuar a fer art amb aquest programa. Al llarg del grau també vaig descobrir altres programes de disseny, com l’Adobe Illustrator, que vaig voler continuar aprenent de manera autodidacta.

  • Quins plans tens ara que acabes el grau?

Voldria aconseguir el meu somni: estudiar docència. En aquest sentit, la meva idea és inscriure’m al Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes a la UPC amb l’especialitat en Tecnologia. En un futur vull poder ensenyar a l’alumnat que som capaços de fer tot el que la nostra ment imagini. Mira, malauradament durant la secundària vaig tenir un professor que em va dir que no seria capaç de poder aprovar una assignatura ni de fer un batxillerat tecnològic. Ara m’agradaria tornar-lo a veure i poder-li dir: “he aconseguit acabar un grau en què he pogut defensar tant en el TFG com al llarg de la carrera que no només els homes estudien enginyeries, i que no només els homes poden ser professors de tecnologia”.