Les imatges poden transmetre moltes coses. Un dels mètodes d’anàlisis dins de l’estudi qualitatiu es basa en la representació de les perspectives de les persones a través de fotografies.
El photovoice és una tècnica de recerca qualitativa que busca fer que les persones informants participin de manera activa en la recerca. Aquest mètode s’acompanya de les narratives d’aquestes informants i la seva reflexió respecte a espais, objectes, persones, etc.
Per conèixer aquestes relacions, es parteix d’una pregunta de recerca. En aquest cas, es demana als informants que facin una fotografia a quelcom significatiu per ells i elles durant la pandèmia. Es tracta que l’informant comparteixi aquesta imatge i expliqui el que vol dir per ell o ella, el que els o les fa sentir, etc. A partir d’aquí, entre les persones que formen el grup, categoritzen les imatges i troben temes en comú entre elles.
Un exemple son les fotografies d’espais buits. Els professionals detallen l’impacte que tenia per ells veure que, els llocs que acostumaven a estar plens de gent, estaven buits: els carrers, els passadissos. Els generava un gran impacte. Els feia sentir soledat. Molts dels professionals comparteixen fotografies dels Equips de Protecció Individual. Recordant que havien d’atendre a residents vestits amb aquells EPI, que son molt incòmodes per treballar tot el dia i que els feia difícils de reconèixer pels residents i altres professionals. A més de la fredor en el tracte que això suposava.
Amb les reflexions que es duen a terme durant aquesta pràctica, es poden percebre aspectes importants, que aporten molta informació de cara a l’estudi. En aquest cas, aspectes a millorar, fortaleses i debilitats comunes, etc. Es poden extreure i meditar propostes de millora. Es tracta d’un mecanisme que dóna peu a parlar d’aspectes que, en realitzar l’entrevista es passen per alt. A més, és una oportunitat per ells de conversar aquest tema que tenen en comú, que tant va afectar, i que no havien compartit de manera oberta.
