“ResiCOVID19 és una oportunitat per a les persones que hi participen perquè senten que poden contribuir a millorar coses en un futur” 

L’Aina Carbó Cardeña està graduada en fisioteràpia, amb un màster en gestió sanitària. Forma part de l’equip del projecte ResiCOVID19. Ella es defineix com a una persona reflexiva, racional, empàtica i generosa. Es considera una apassionada per millorar la qualitat de vida de les persones grans i dependents. Com a tècnica del projecte, forma part del grup que realitza l’estudi quantitatiu. 

Perquè creus que és necessari aquest projecte?  

Després de dos anys de pandèmia és molt necessari donar atenció a un dels sectors que més ha patit: les residències de persones grans, de salut mental i de discapacitat. Escoltar i conèixer les opinions i experiències dels residents, dels professionals, dels familiars i dels directors on ens expliquen que d’una manera o altra la Covid-19 els ha afectat, cadascú a la seva manera: a escala emocional, d’estrès, d’esgotament físic, d’impotència, de soledat… tot això és bo escoltar-ho, canalitzar-ho i crec que és una oportunitat també per a les persones que participen perquè se senten que poden contribuir a millorar coses en un futur. Crec molt necessari reclutar totes aquestes vivències i analitzar-ne les debilitats i fortaleses per aprendre’n del que ha passat i poder construir propostes de millora amb l’objectiu d’elaborar un millor model d’atenció. 

Què és el que et desperta més l’interès sobre el projecte? 

Sens dubte com s’han sentit emocionalment. M’ha passat diverses vegades de sentir històries que m’expliquen i tenir la sensació que estava a una pel·lícula. És curiós veure com en alguns centres la pandèmia els ha unit, ha aconseguit fessin pinya i d’altres, en canvi, que ho han viscut més sols o de maneres molt diferents. Però el que més em fascina és veure com a la majoria de centres els professionals han passat a ser com famílies per molts dels residents i crec que és molt important el paper d’infermeria, de treball social, de monitors, de direcció, de psicòlegs, etc. en un moment que la família no hi és presencialment. Recollir totes aquestes sensacions dels residents i dels professionals em sembla una de les parts més interessants del projecte.  

Aquest estudi també permet fer valdre la feina de tots els professionals que sempre han demostrat la seva vocació, que van més enllà del que estrictament els pertocava i posar en valor també la gran resiliència que van tenir els residents en els pitjors moments, en veure la mort tan de prop i amb tanta cruesa, en trobar eines per a poder resistir l’aïllament que no acabava mai […]. 

Quina és la predisposició de cara a la participació? 

Un cop som a la residència molt bona. Els directors tenen moltes ganes de participar per a poder expressar com s’han sentit, totes les restriccions que han tingut i com les han hagut d’afrontar. Molts dels professionals, malgrat que molts d’ells fan un gran esforç emocional recordant aquell 2020, ens expliquen de manera franca i oberta com va ser.  

Molts dels residents que accepten formar part de l’estudi s’estarien hores i hores amb nosaltres parlant sobre com ha estat i com és tot, de manera que en general molt bé. La veritat és que amb l’equip hem detectat una necessitat per part dels participants de parlar i expressar el que han viscut. 

Com et sents formant part de ResiCOVID19 i interactuant amb les persones de les residències? 

M’omple molt professionalment participar en un projecte com aquest i poder ajudar a trobar punts de millora en tot aquest procés. Em fascina poder formar part d’un projecte que vetlli per a proposar models d’atenció millors a persones vulnerables. És una gran oportunitat professional per a mi, i sento que també la valoren igual els centres on hem anat. 

 

És curiós veure com en alguns centres la pandèmia els ha unit, ha aconseguit fessin pinya i d’altres, en canvi, que ho han viscut més sols o de maneres molt diferents. Aquest estudi permet fer valdre la feina de tots els professionals que sempre han demostrat la seva vocació.