En Joan Vinyets forma part de l’equip del projecte ResiCOVID, treballant la resolució i desenvolupament de les propostes de millora, a través de les dades obtingudes de l’estudi. En Joan ha estudiat disseny i antropologia, i compta amb un doctorat en comunicació social. Durant els últims anys s’ha dedicat al desenvolupament de projectes d’innovació i disseny de propostes de valor en diversos àmbits d’impacte social (salut, educació, inclusió, desenvolupament local,..) arreu del món. Actualment, està especialitzat en la transformació de resultats d’investigació, en propostes de valor. És una persona curiosa, inconformista, creativa i que valora la col·laboració entre experts, professionals i usuaris; la importància dels processos de co-creació amb les persones interpel·lades per tal de poder generar una solució rellevant.

Per què creus que és necessari aquest projecte?

Hi ha evidències. Hi havia uns models que, responien a una necessitat dons d’un context determinat. Després de l’arribada de la pandèmia, aquests es van veure altament afectats, mostrant la cara d’aquest model que no estava pensat per afrontar aquesta nova realitat. La pandèmia ha posat n’evidencia que el model residencial que hi havia cal adequar-lo a noves necessitats de les persones i societat,. Avui en dia l’esperança de vida és molt més alta. Amb gent que viu molts més anys i amb moltes capacitats i habilitats, amb uns projectes de vida i necessitats personals a als qual cal donar una resposta diferent. L’estudi permet analitzar els models a partir de l’impacte de la pandèmia, des d’un punt de vista crític i de millora.

Què és el que et desperta més l’interès del projecte?

L’impacte social del projecte. Estem treballant per alguna cosa que beneficiarà a molta gent. I el dia de demà em beneficiarà a mi, i a tothom. Poder fer un projecte d’aquesta rellevància, que pot tenir un impacte i millorar la qualitat de vida de les persones, (professionals, residents i familiars). S’ha ignorat una realitat i a la gent gran, i els resultats d’aquest feina han de servir per re-plantejar com podem millorar les condicions de les persones que directament o indirectament donen una experiència de vida digna a persones que ens han aportat una vida, coneixements i valor a la societat i, principalment, de com les podem acompanyar amb un model que els doni una vida digna i significativa.

Quina és la predisposició de cara a la participació?

La participació en tots els nivells és molt forta. S’ha tractat d’un cop molt fort. La pandèmia ha suposat un impacte molt fort a familiars que tenien a persones a les residències, professionals que han viscut aquesta situació de primera mà, etc. Tothom està molt predisposat a participar perquè s’han vist afectats. Quan quelcom t’afecta, vols mirar endavant. “Que hem après i com podem millorar”. Quan facilites l’oportunitat de ser escoltats, i d’implicar-se, la predisposició és màxima. Aquest aspecte suposa un canvi de paradigma important de cara a governs i administracions. Donar respostes de manera de corresponsabilitat. La gent vol participar en les decisions que tenen a veure i que suposen un impacte per ells i pels seus familiars.

Com et sents formant part del projecte i interactuant amb el sector residencial?

Em sento afortunat de haver estat convidat a formar part de l’equip. Quan un fa una feina, ha de poder fer quelcom que l’ompli. A mi aquesta feina m’omple molt. Em sento molt afortunat d’aquesta oportunitat, i de poder treballar amb tants experts, investigadors i professionals de prestigi. Així com poder tenir aquest contacte amb la realitat. Poder parlar i entendre la realitat d’aquestes persones que van viure la pandèmia de primera mà. És un privilegi poder formar part d’això i poder contribuir amb idees que aportin propostes per millorar . També el fet de poder compartir uns coneixements dins d’aquest treball en equip es quelcom molt motivador.