Membres del GRELL a L’Avenc (juliol 2018)

per Jordina Coromina-Subirats, membre del GRELL

El Grup de Recerca en Educació, Llenguatge i Literatura (GRELL), de la UVic-UCC, hem tancat el curs acadèmic 2017-2018 aquest mes de juliol a L’Avenc, a Tavertet, on hem pogut fer la darrera sessió de treball del semestre, un seminari matinal fora de les aules de la Universitat, el dilluns 9 de juliol. La jornada va permetre fer treballar la ment, com és habitual, i el cos, fent bona la dita d’una ment sana en un cos sa, ja que la casa rural que ens va acollir en aquesta sessió del GRELL, a més d’espais de treball dins i fora de la casa, ofereix al visitant aliments ecològics de proximitat, muntanya on passejar, rumiar, conversar i descansar i una piscina per refrescar la calor ja estiuenca, i vam poder fer una mica de tot.

Pel que fa a aspectes de recerca, el membres del GRELL que hi vam participar (Vanesa Amat, Mariona Casas, Llorenç Comajoan, Jordina Coromina, Marta Corominas, Assumpta Fargas, Núria Medina, Anna Pujol, Teresa Puntí, Berta Vila i Anna Vallbona) vam dedicar aquesta sessió última del curs a repassar i valorar l’any acadèmic que ara acabem: els projectes duts a terme, els congressos en què hem participat, les estades de recerca, les tesis i les discussions especialitzades. També vam presentar dins el grup els nostres projectes individuals per al curs que ve, a curt i a mitjà termini, com ara futures estades de recerca, projectes compartits amb altres professors, dins i fora del GRELL, finalització de tesis doctorals, projectes editorials, projectes de relació amb les escoles de la comarca i preparació de jornades.

Vam ocupar part del matí a parlar de la interrelació necessària que hi ha d’haver entre la investigació i la docència, que són els nostres dos oficis de cada dia, i ho vam fer a partir de la reflexió i la discussió conjunta de l’article de Haylen Perines ¿Por qué la investigación educativa no impacta en la práctica docente? (‘Estudios sobre Educación’, vol. 34, pp. 9-27, 2018). Al text, Perines explica que els professors viuen allunyats de les aportacions dels estudis científics, i que l’ensenyament, en conseqüència, no és una professió que estigui basada en evidències científiques. La investigació educativa s’interroga sobre quines són les preguntes que val la pena d’investigar en un marc en què els investigadors, d’una banda, i els agents educatius, de l’altra, tenen expectatives diferents. Els primers, els investigadors, estan interessats a generar i publicar nous coneixements, mentre que els segons, els agents educatius, necessiten poder solucionar problemes concrets de l’escola. L’autora de l’article presenta una llista de sis elements que obstaculitzen la retroalimentació entre investigadors i educadors, que són, la lluita d’interessos entre la política i la investigació educativa, l’escassa formació en investigació dels futurs docents, l’explicació ‘simplista’ de la transferència de coneixements a la pràctica docent, la desvalorització dels sabers dels docents, la desconfiança dels articles d’investigació i els criteris d’avaluació de la investigació a Espanya. Alhora, l’autora de l’article proposa uns canvis per endreçar aquesta situació: canvis en els programes de formació inicial i permanent del professorat, canvis en els models tradicionals de transferència de coneixements i canvis en els criteris d’avaluació de la recerca.

Les idees rellevants de la discussió dels membres del GRELL amb relació a aquest article de Perines van pivotar a l’entorn de la relació estreta entre el GRELL i els docents, pel fet que molts de nosaltres som formadors de futurs mestres i treballem amb les escoles; no obstant això, també vam coincidir a afirmar la distància que hi ha entre les escoles i la investigació. Distància d’interessos i de tempos. L’escola i la recerca parlen llenguatges diferents i les transformacions arriben molt de mica en mica als centres educatius. Sovint on hi ha mestres costa que hi arribi la investigació, i al revés, hi ha pocs punts de trobada, sobretot perquè molta de la recerca duta a terme no és pràctica aplicable directament a l’escola. A sobre, els articles de les revistes especialitzades en educació continuen fomentant la barrera entre docència i recerca (Perines al seu article parla de ‘terminologia confusa, no unificada’), de manera que des de la investigació sembla que no es facilita prou o no s’aplana el camí per a la col·laboració.

D’altra banda, pel que fa a la transferència del coneixement a la pràctica docent, sovint des de l’escola no hi ha prou temps per ocupar-se de la recerca. Investigadors del GRELL que han volgut presentar els resultats de la seva recerca a les escoles on van recollir dades per als seus projectes, per exemple, s’han trobat que els ha costat de fer-ho perquè no hi ha hagut manera de trobar el moment precís, o bé en algun cas sí que s’ha pogut fer però no ha anat més enllà de la presentació dels resultats i les conclusions. A més, sovint hi ha desconfiança cap als articles d’investigació, com ja indica Perines al seu article, perquè els resultats de la investigació fan servir un llenguatge poc transparent per a un no investigador, com dèiem més amunt, o perquè la recerca sembla que es dedica a tractar aspectes ‘evidents’, obviant que els resultats d’una recerca afegeixen matisos a la intuïció, no pas menyspreables en l’abordatge d’un problema.

Cal un esforç d’aproximació entre investigació i escola, des del GRELL n’estem convençuts, i desmitificar la recerca, i per fer-ho possible cal fer recerques més petites, acotades en el temps, que parteixin de les necessitats que la mateixa escola diu que té. També cal que acostem la investigació a l’escola amb la formació en investigació dels futurs docents a la universitat. Ho comencem de fer amb el treball final de grau (TFG) que es demana als estudiants en acabar la carrera universitària i els treballs final de màster (TFM), en acabar un màster. ¿Amb això, ens preguntem, n’hi ha prou per acostar la recerca a l’estudiant que acabarà treballant a l’escola? ¿El TFG serveix per fer de mestre? ¿Ha de servir per fer de mestre o la investigació el que fa és fornir-nos d’una mirada diferent de l’educació i la manera d’interaccionar-hi? Amb els treballs de recerca a la universitat hem d’ensenyar els alumnes a plantejar un problema i com atacar-lo, hem d’ensenyar a llegir recerca i a fer entendre que la recerca és un mètode per indagar. Tenint en compte aquesta mirada, sí que la recerca serveix per fer de mestre, i serveix també perquè els mestres s’acostin a la recerca i la recerca ajudi a anar implantant solucions a mitjà i a llarg termini, atès que els problemes de l’escola no se solucionen a curt termini. Si tenim eines de recerca com a mestres, a més de la reflexió personal a què condueix la lectura d’un text especialitzat, trobarem la manera d’anar fent els canvis que necessitem a l’escola.