Per Montserrat Fernández (col·laboradora del GRELL)
Després de realitzar diverses lectures sobre els estudis de Roy Lyster i els seus col·laboradors (McGill University, Montréal, Canadà), que tracten sobre el focus en la forma i els tipus de feedback (retroacció) correctius, voldria fer un resum de les principals aportacions per tal de difondre-les entre els docents interessats en les diferents maneres de donar feedback o, com en dèiem abans, corregir.
D’entrada, al meu parer, caldria tenir en compte els dos aspectes següents:
- Els professors haurien de considerar tot el ventall de tècniques de correcció de què disposen per tal d’evitar que una sola tècnica (les reformulacions, vegeu-ne més avall la definició) sigui l’únic tipus de correcció. No hi ha una única estratègia efectiva, sinó que és necessari combinar diferents tipus de feedback.
- Les retroaccions s’han d’aplicar d’acord amb els objectius, el context, l’edat i el nivell dels estudiants. Els professors més efectius són els que s’esforcen per adaptar el tipus de correcció al llenguatge de l’alumne, a les seves habilitats i als continguts treballats.
Tal com apunta Lyster (2007) a Learning and teaching languages through content: A counterbalanced approach, les retroaccions tenen un paper important dins de la proposta d’ensenyament de llengües anomenada focus en la forma. Segons aquest enfocament, la mera exposició a la llengua mitjançant el contingut fa desenvolupar estratègies de comprensió per entendre el lèxic, però no necessàriament desenvolupa les estructures sintàctiques. Per això, el treball metalingüístic esdevé necessari per extreure informació lingüística del significat. L’aprenentatge basat en el contingut i l’exposició a la llengua poden proporcionar bons aprenentatges, però els coneixements lingüístics milloren si es fa un treball proactiu enfocat en les formes lingüístiques. Dins d’aquest enfocament, donar retroacció als alumnes és clau per tal de fer-los reflexionar sobre la forma i l’ús lingüístics.
En concret, un dels resultats de les recerques que m’agradaria compartir és el de les diferents maneres de crear feedback. A grans trets, segons si proporcionen la resposta correcta inclosa en la negociació o no, podem distingir entre les represes (reformulations) i les incitacions (prompts).
1. Les represes inclouen la forma correcta, i poden ser reformulacions o correccions explícites:
1.1. Reformulació:
Estudiant 1: Per què no agrada el Marc a tu?
Professor: Per què no t’agrada el Marc?
Estudiant 2: No ho sé, no m’agrada.
1.2. Correcció explícita:
Estudiant: Nosaltres anem llarg.
Professor: Deus voler dir anem lluny
2. Les incitacions són provocacions dirigides a ajudar els aprenents a produir l’autoreparació sense proporcionar-los la forma correcta. N’hi ha de diferents tipus: petició d’aclariment, repetició de l’error, correcció amb pista metalingüística i elicitació:
2.1. Petició d’aclariment
Estudiant: Quan gastaran ells els llibres?
Professor: Quan ells què?
Estudiant:Quan gastaran ells els llibres.
Professor: Què vols dir quan dius gastar els llibres?
2.2. Repetició
Estudiant: Pentina (vol dir Es pentina)
Professor: Pentina?
2.3. Pista metalingüística
Estudiant: L’aigua desapareix quan s’escalfa molt.
Professor: Ara ho podries dir amb vocabulari més precís?
2.4. Elicitació
Estudiant: Ells van al treball.
Professor: Ells van al treball. Com pots dir treball d’una altra manera?
En general, els resultats de diverses recerques han indicat que les incitacions són una eina efectiva per establir un feedback correctiu amb els alumnes. En canvi, entre les reformulacions trobem, d’una banda, les que posen l’accent a subratllar l’error, que són les més beneficioses per a l’alumne, ja que li fan explícit l’error perquè pugui pensar-hi. D’altra banda, l’autoreparació que proposen les incitacions descarta qualsevol ambigüitat i representa una negociació efectiva. Ara bé, les variables que fan que un feedback sigui efectiu són complexes, i n’hi ha de diversos tipus, com les de tipus cognitiu, lingüístic i contextual. Per això, esdevé necessari plantejar-se quan, què i com corregir. qualsevol mena de produccions i amb diversitat de tècniques.
La tècnica de donar feedback correctiu mitjançant incitacions ens pot dur més fàcilment a una intervenció cognitiva, ja que la intervenció del professor, mitjançant la interacció amb l’alumne i la correcció dels errors, és una eina per desenvolupar les habilitats comunicatives. El professor interpreta l’estudiant, li ofereix nou lèxic, i negocia el significat amb ell ajudant-lo a construir la seva producció, sense perdre de vista la coherència de la conversa. Amb tot, sovint la negociació se centra en la comprensió, sense incidir en la forma. Per això, el treball metalingüístic (principalment mitjançant incitacions) esdevé necessari per a l’aprenentatge lingüístic. A més, en les diverses investigacions es confirma la importància de l’output, és a dir, la producció de l’alumne és necessària per a l’assimilació de nous coneixements. Cal donar oportunitat a l’alumne perquè construeixi i reconstrueixi les seves respostes per tal que assimili noves estructures modificant les prèvies. Així, les incitacions són una excel·lent manera de posar el focus en la forma i entrellaçar-la amb el significat.
En resum, a partir dels diferents estudis duts a terme per Lyster i altres investigadors, s’ha comprovat que el feedback correctiu facilita el desenvolupament de la L2 i que en els grups en què s’apliquen les incitacions cap a l’autoreparació es progressa significativament millor que en els grups on s’apliquen exclusivament reformulacions. És un repte plantejar processos educatius equilibrats entre la forma i el contingut i que, alhora, tinguin en compte el feedback oral. El fet que al nostre país no s’hagin fet estudis respecte a aquests temes obre la possibilitat de descobrir quina és la situació a les nostres aules, de saber d’on partim i en què podem millorar la nostra docència de llengües.