En primer lloc, la professora va assignar els rols de cap de projecte (1) i traductor (6) entre els estudiants. La cap de projecte es va encarregar exclusivament de la gestió de l’encàrrec: va dividir el text original que li havia encarregat el “client” (és a dir, la professora) en sis parts, les quals va repartir entre el seu equip de traductors; els va donar les instruccions, sempre a través del correu electrònic; va crear un document comú al núvol que havia de servir com a referència per a consultes terminològiques (per tal de mantenir la coherència lèxica de la traducció); va establir les dates de lliurament de les parts traduïdes i les tarifes que hauria de pagar (fictíciament) a cada traductor, segons el pressupost inicial establert pel client; i, finalment, es va encarregar de la revisió del document final. En cap moment, els traductors no van tenir contacte ni entre ells ni amb el client.
Al cap de dues setmanes, els estudiants van presentar, a través de la seva cap de projecte, la traducció final al “client”, el qual va procedir a avaluar aquesta activitat, en què es pretenia simular una situació real d’un encàrrec de traducció col·laborativa. A banda de les qualificacions obtingudes, el més profitós de l’experiència va ser la reflexió a posteriori. En una sessió de classe dedicada exclusivament a la valoració de l’activitat, es van aportar idees molt interessants i es van donar opinions molt valuoses sobre com percebia l’estudiant la tasca encomanada.
Per exemple, una de les coses que es van comentar en aquella sessió va ser que les dates de lliurament que proposa el cap de projecte sovint suposen un maldecap per als traductors. Si el cap de projecte proposa que la traducció es lliuri, posem per cas, un divendres, el traductor es planteja si realment no podria ser el lliurament al cap de tres dies, és a dir, el dilluns següent, ja que possiblement el cap de projecte no es mirarà el text fins a la setmana entrant. Encara que a primer cop d’ull pugui semblar una observació menor, en realitat no ho és, ja que a la vida professional real aquestes situacions són habituals i generen conflicte. Sovint, molts traductors autònoms consideren que les dates de lliurament no estan ben ajustades i creuen que, si estiguessin establertes d’una altra manera, facilitarien la seva feina (per exemple, per tenir més marge per revisar el text meta).
Un segon punt controvertit de la sessió va ser quan es va tractar la qüestió de la remuneració de la cap de projecte. Aquesta, evidentment, havia de tenir uns guanys econòmics. Però de quin percentatge estem parlant? A molts estudiants que havien pres el rol de traductor els semblava que el percentatge era massa elevat, i a la cap de projecte li semblava, en canvi, que era massa baix tenint en compte tota la feina que havia dut a terme. Considerava que, mentre que el traductor només havia de traduir i revisar la seva part, ella havia d’organitzar, pactar, revisar, corregir i, també, donar la cara davant del client en cas que el resultat de l’encàrrec no fos satisfactori.
Finalment, la tercera qüestió que es va tractar en la sessió de valoració de l’activitat va ser l’ús d’un PTA per fer la traducció. La professora va expressar la seva preocupació pel fet que alguns estudiants encara no són conscients dels avantatges que suposa treballar amb un PTA (velocitat, recuperació àgil i fiable de segments prèviament traduïts, coincidències i repeticions, cohesió lèxica…). És important que l’estudiant entengui que treballar amb una eina d’aquest tipus facilita la feina del traductor i que, a més, forma part de la realitat actual del mercat professional de la traducció, especialment en el sector cientificotècnic.
En resum, gràcies a aquesta activitat, els estudiants van poder entreveure com funciona un projecte de traducció col·laborativa a nivell professional (de manera simulada). Van analitzar i valorar els avantatges i els inconvenients que comporta dur a terme la traducció, ja desenvolupessin el rol de cap de projecte o de traductor, i això els va ajudar a tenir més clara quina és la realitat (o, almenys, part d’aquesta) de la professió que han triat.[:]