Fa unes setmanes em va arribar a les mans un llibre molt esperat: Representations of the Mother-in-Law in Literature, Film, Drama, and Television, editat per Jo Parnell (Universitat de Newcastle, Austràlia), llibre que s’ha estat gestant durant gairebé dues dècades, tal i com explica l’editora al prefaci: “This book is the end result of nineteen years of fuzzy determination to write a book on a subject dear to all our hearts—representations of mothers-in-law in popular culture” (Parnell, 2018:xiii). Com bé indica el seu títol, aquesta obra té com a objectiu exposar, a través de la veu de diversos autors i autores, diferents anàlisis de la representació de la figura de la sogra en obres literàries, cinematogràfiques, teatrals i televisives, i està dividida en tres seccions principals. La primera, “The Mothers-in-Law of the Future”, se centra en les anàlisis cultural i audiovisual de la sogra en països com Nigèria o Kènia. Com afirma Josephine May (Universitat de Newcastle, Austràlia), “[this section] examines our current cultural times with their promise of possible future change” (May, 2018:viii). La segona secció, “Foundational Mothers-in-Law”, explora el passat de la representació de la sogra, i la tercera i darrera secció, que porta per títol “Entertaining Mothers-in-Law”, aporta el toc més contemporani al llibre.
Al costat de la Dra. Auba Llompart, he tingut l’oportunitat i el plaer de ser coautora d’un capítol d’aquesta obra, inclòs en la segona secció. En el capítol en qüestió, titulat “Ogresses, Queens, and Wicked Fairies: Fairy-Tale Mothers-in-Law, from Charles Perrault to Shrek and Once Upon a Time”, ambdues autores destaquem la notable absència de sogres malvades com a personatges principals en contes clàssics i les seves adaptacions, que han quedat relegades a personatges secundaris, a diferència de les madrastres, les quals han adoptat gairebé sempre el paper principal de dona malèfica en aquestes històries. En el nostre estudi, concretament, ens hem centrat en la manca de transcendència i el poc impacte de la figura de la sogra com a personatge femení pervers, prenent com a exemples diversos contes de fades i algunes de les seves adaptacions modernes: “La Bella Dorment” de Charles Perrault, tres contes dels germans Grimm, la pel·lícula d’animació Shrek 2 i la sèrie de ficció i fantasia Once Upon a Time.
Us animem a llegir-lo i a fer-nos arribar totes les vostres impressions![:]