Author Archives: Lydia Brugué

Una publicació màgica

Posted by 18 de February de 2020
[:en]

Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.

Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.

[:ca]

Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.

Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.[:es]

Aquest passat mes de gener, l’editorial Brill va publicar el llibre Contemporary Fairy-Tale Magic, editat per la Dra. Lydia Brugué (Grup de Recerca Aprenentatge i Comunicació) i la Dra. Auba Llompart (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació), ambdues professores i investigadores de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Aquesta obra es presenta com una important contribució a l’estudi de la influència i funcions dels contes de fades en les cultures i societats contemporànies des d’una perspectiva interdisciplinària. En el llibre, el qual també està disponible en format ebook, hi han participat un total de trenta-quatre autors i autores, els i les quals han estudiat la presència dels contes de fades en una àmplia varietat de textos i des de diferents enfocaments acadèmics. El llibre està dividit en tres seccions, cadascuna d’elles vertebrada a través d’un tema unificador. La primera part, que inclou onze capítols, tracta sobre les subversions del gènere en reescriptures contemporànies dels contes de fades dels dels estudis de cinema, l’art, la traductologia… La segona part del llibre, dividida en nou capítols, se centra en els aspectes més foscos i gòtics dels contes de fades. I, finalment, la tercera part, que inclou deu capítols, focalitza en altres aspectes dels contes de fades moderns, com per exemple la reinvenció de personatges o l’ús de components metafictius.

Els orígens del llibre es remunten al congrés internacional “Fairy Tales, Folk Lore and Legends”, organitzat per Inter-Disciplinary.net a Budapest (Hongria) el març de 2016, en el qual van participar ambdues editores amb una comunicació sobre la caracterització de la figura femenina de Malèfica en l’adaptació més recent que ha fet Disney del conte clàssic “La Bella Dorment”, i que ara s’ha presentat en forma de capítol a la primera secció del llibre. Aquell congrés va suposar una magnífica oportunitat per estudiar els contes de fades i els contes populars des d’una gamma molt àmplia de perspectives, així com per observar els punts d’unió de diverses disciplines i aconseguir obrir nous camins en la recerca en aquest àmbit. I Contemporary Fairy-Tale Magic ha volgut seguir un d’aquests camins.[:]

[:en]Nova publicació[:ca]Nova publicació[:]

Posted by 5 de December de 2018
[:ca]

Fa unes setmanes em va arribar a les mans un llibre molt esperat: Representations of the Mother-in-Law in Literature, Film, Drama, and Television, editat per Jo Parnell (Universitat de Newcastle, Austràlia), llibre que s’ha estat gestant durant gairebé dues dècades, tal i com explica l’editora al prefaci: “This book is the end result of nineteen years of fuzzy determination to write a book on a subject dear to all our hearts—representations of mothers-in-law in popular culture” (Parnell, 2018:xiii). Com bé indica el seu títol, aquesta obra té com a objectiu exposar, a través de la veu de diversos autors i autores, diferents anàlisis de la representació de la figura de la sogra en obres literàries, cinematogràfiques, teatrals i televisives, i està dividida en tres seccions principals. La primera, “The Mothers-in-Law of the Future”, se centra en les anàlisis cultural i audiovisual de la sogra en països com Nigèria o Kènia. Com afirma Josephine May (Universitat de Newcastle, Austràlia), “[this section] examines our current cultural times with their promise of possible future change” (May, 2018:viii). La segona secció, “Foundational Mothers-in-Law”, explora el passat de la representació de la sogra, i la tercera i darrera secció, que porta per títol “Entertaining Mothers-in-Law”, aporta el toc més contemporani al llibre.

Al costat de la Dra. Auba Llompart, he tingut l’oportunitat i el plaer de ser coautora d’un capítol d’aquesta obra, inclòs en la segona secció. En el capítol en qüestió, titulat “Ogresses, Queens, and Wicked Fairies: Fairy-Tale Mothers-in-Law, from Charles Perrault to Shrek and Once Upon a Time”, ambdues autores destaquem la notable absència de sogres malvades com a personatges principals en contes clàssics i les seves adaptacions, que han quedat relegades a personatges secundaris, a diferència de les madrastres, les quals han adoptat gairebé sempre el paper principal de dona malèfica en aquestes històries. En el nostre estudi, concretament, ens hem centrat en la manca de transcendència i el poc impacte de la figura de la sogra com a personatge femení pervers, prenent com a exemples diversos contes de fades i algunes de les seves adaptacions modernes: “La Bella Dorment” de Charles Perrault, tres contes dels germans Grimm, la pel·lícula d’animació Shrek 2 i la sèrie de ficció i fantasia Once Upon a Time.

Us animem a llegir-lo i a fer-nos arribar totes les vostres impressions![:]

[:ca]El projecte de traducció cientificotècnica: experiència a l’aula[:]

Posted by 6 de March de 2017
[:ca]Aquest curs acadèmic 2016-2017, en el marc de l’assignatura Traducció de Textos Científics i Tècnics II B-A amb els alumnes de 4t de Traducció i Interpretació, la professora de  l’assignatura va proposar una activitat obligatòria basada en la creació, organització i compleció d’un projecte de traducció cientificotècnica: la traducció col·laborativa d’un article científic divulgatiu sobre la fragilitat dels ecosistemes hawaians, de l’anglès a l’espanyol, amb un programa de traducció assistida (PTA).

En primer lloc, la professora va assignar els rols de cap de projecte (1) i traductor (6) entre els estudiants. La cap de projecte es va encarregar exclusivament de la gestió de l’encàrrec: va dividir el text original que li havia encarregat el “client” (és a dir, la professora) en sis parts, les quals va repartir entre el seu equip de traductors; els va donar les instruccions, sempre a través del correu electrònic; va crear un document comú al núvol que havia de servir com a referència per a consultes terminològiques (per tal de mantenir la coherència lèxica de la traducció); va establir les dates de lliurament de les parts traduïdes i les tarifes que hauria de pagar (fictíciament) a cada traductor, segons el pressupost inicial establert pel client; i, finalment, es va encarregar de la revisió del document final. En cap moment, els traductors no van tenir contacte ni entre ells ni amb el client.

Al cap de dues setmanes, els estudiants van presentar, a través de la seva cap de projecte, la traducció final al “client”, el qual va procedir a avaluar aquesta activitat, en què es pretenia simular una situació real d’un encàrrec de traducció col·laborativa. A banda de les qualificacions obtingudes, el més profitós de l’experiència va ser la reflexió a posteriori. En una sessió de classe dedicada exclusivament a la valoració de l’activitat, es van aportar idees molt interessants i es van donar opinions molt valuoses sobre com percebia l’estudiant la tasca encomanada.

Per exemple, una de les coses que es van comentar en aquella sessió va ser que les dates de lliurament que proposa el cap de projecte sovint suposen un maldecap per als traductors. Si el cap de projecte proposa que la traducció es lliuri, posem per cas, un divendres, el traductor es planteja si realment no podria ser el lliurament al cap de tres dies, és a dir, el dilluns següent, ja que possiblement el cap de projecte no es mirarà el text fins a la setmana entrant. Encara que a primer cop d’ull pugui semblar una observació menor, en realitat no ho és, ja que a la vida professional real aquestes situacions són habituals i generen conflicte. Sovint, molts traductors autònoms consideren que les dates de lliurament no estan ben ajustades i creuen que, si estiguessin establertes d’una altra manera, facilitarien la seva feina (per exemple, per tenir més marge per revisar el text meta).

Un segon punt controvertit de la sessió va ser quan es va tractar la qüestió de la remuneració de la cap de projecte. Aquesta, evidentment, havia de tenir uns guanys econòmics. Però de quin percentatge estem parlant? A molts estudiants que havien pres el rol de traductor els semblava que el percentatge era massa elevat, i a la cap de projecte li semblava, en canvi, que era massa baix tenint en compte tota la feina que havia dut a terme. Considerava que, mentre que el traductor només havia de traduir i revisar la seva part, ella havia d’organitzar, pactar, revisar, corregir i, també, donar la cara davant del client en cas que el resultat de l’encàrrec no fos satisfactori.

Finalment, la tercera qüestió que es va tractar en la sessió de valoració de l’activitat va ser l’ús d’un PTA per fer la traducció. La professora va expressar la seva preocupació pel fet que alguns estudiants encara no són conscients dels avantatges que suposa treballar amb un PTA (velocitat, recuperació àgil i fiable de segments prèviament traduïts, coincidències i repeticions, cohesió lèxica…). És important que l’estudiant entengui que treballar amb una eina d’aquest tipus facilita la feina del traductor i que, a més, forma part de la realitat actual del mercat professional de la traducció, especialment en el sector cientificotècnic.

En resum, gràcies a aquesta activitat, els estudiants van poder entreveure com funciona un projecte de traducció col·laborativa a nivell professional (de manera simulada). Van analitzar i valorar els avantatges i els inconvenients que comporta dur a terme la traducció, ja desenvolupessin el rol de cap de projecte o de traductor, i això els va ajudar a tenir més clara quina és la realitat (o, almenys, part d’aquesta) de la professió que han triat.[:]

La indecència dels contes de fades

Posted by 18 de February de 2016

Fa uns dies, el diari El Mundo publicava una notícia que va donar la volta al món: el clàssic La Blancaneu i els set nans, conte de fades escrit pels germans Grimm i publicat a Contes d’infants i de la llar l’any 1812, va haver de ser retirat immediatament de la biblioteca d’una escola privada espanyola de Qatar perquè, segons havia informat un pare, aquest llibre contenia expressions i il·lustracions indecents i de caire sexual.

Snow-White-book Continue reading →