El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.
En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.
[:ca]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.[:es]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.
En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.
[:]
