[:en]

El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.

[:ca]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.[:es]El desenvolupament que han protagonitzat les eines informàtiques aquests darrers anys ha fet que els corpus lingüístics esdevinguin una eina indispensable per a l’anàlisi en l’àmbit de la lingüística aplicada. El potencial d’aquestes bases de dades és enorme en la mesura que vesteixen qualsevol partícula lingüística d’un co(n)text. Així doncs, el seu ús ha donat lloc a estudis contextualitzats que abasten no només l’anàlisi del discurs, sinó també els estudis gramaticals, la lexicologia i la lexicografia, la lingüística històrica, la lingüística contrastiva i la traducció, la lingüística computacional i la didàctica de les llengües.

En aquest marc, la revista Pragmalingüística (núm. 24) acaba de publicar l’article “Conversation authentique et dialogue théâtral : comparaison des emplois du marqueur discursif donc en co(n)texte” de Gemma Delgar. Aquest treball s’inscriu en la línia de recerca del GRAC de Lingüística i semiòtica. En primer lloc, l’autora analitza els usos de la partícula discursiva donc en una part del Corpus Minnesota (1983). Aquest corpus de treball va ser elaborat per la Dra. Betsy Kerr del Departament de Francès i Italià de la Universitat de Minnesota i ha estat utilitzat per a diferents anàlisis relacionades amb el camp de la lingüística francesa (Barnes, 1985; Kerr, 2011; Katz Bourns, 2014; Myers & Pellet, 2014). Delgar hi va tenir accés gràcies a l’estada de recerca que va realitzar al Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Harvard durant el curs 2015-2016. El corpus consta de deu hores de conversa espontània en llengua francesa entre dos grups de tres locutors nadius i un no nadiu que parlen de temes relacionats amb la vida quotidiana. Un cop realitzat l’estudi dels valors semàntics i pragmàtics de donc en aquest context de conversa natural, es passa a la comparació amb els existents en un corpus de diàleg teatral. L’objectiu final de l’article és, d’una banda, determinar si els usos de donc són els mateixos o difereixen en els dos tipus de diàleg i, de l’altra, establir quina és la distribució d’aquests usos a l’interior de cadascun dels corpus de treball.

 [:]

[:en]By Gonçal Calle Rosingana

Our mind is constructed in such a way that it has to make sense of the world that surrounds us. It does so by means of superfast, non-stop, efficient processes that stream inside our heads at speeds that can barely be measured. Everything we see, the movements we make while driving, the words somebody said just five minutes ago, the advertisement on the radio, this same text, and many other hundred things our mind constantly engages in, are mere examples of the frantic activity in our minds. In this state of affairs, economy becomes a crucial strategy to manage the available resources.

This pervasive aspect of our mind has remarkable ways to keep the ship afloat. The concept understand may serve as an example. Concepts emerge in language as tips of icebergs of colossal magnitudes that encapsulate innumerable meanings. The conceptual complexity concealed under the surface is huge but whenever a concept is used, only a little part of its potential will be unfolded.

A dictionary could define the verb understand as ‘perceiving the intended meaning of words, language, or people’, ‘perceiving the explanation or significance of something,’ or ‘our capacity of inferring knowledge from the information we receive,’ to name only a few of its possible meanings and disregarding the myriad possible contexts where it can be used.

However, a point must be raised here. When speakers need to check understanding after making explanations with a certain degree of complexity, they use expressions such as ‘Do you know what I mean?’ with an underlying meaning “Do you understand what I am trying to say?” In other cases, understanding may be conceptualized as ‘sight’ with analogous results; with expressions such as ‘Can you see what I mean?’ or ‘Is it clear?’ simpler scenarios are generated. What the listeners metaphorically see is what they happen to understand. These metaphorical uses are deeply rooted in our minds and widely accepted in our conceptual system. Continue reading →

[:en]If interested in gaining an insight in how discourse works, this is good news for you.

A new book, Persuasion in Public Discourse: Cognitive and Functional Perspectives, will be published very soon by John Benjamins Publishing Company within the prominent series “Discourse Approaches to Politics, Society and Culture”. The editors are Jana Pelclová and Louis Wei-lun Lu, form the Masaryk University in Brno, Czech Republic.

As suggested by the title, the book proposes a multidisciplinary contribution to the study of persuasion with a very interesting scope of approaches: Part I and II start by accounting for a historical perspective of the phenomenon of persuasion to advance towards the persuasive strategies used in contemporary political and socio-ecological messages. Parts III and IV cover the highly influential media discourse, and the persuasive effects of commercial language. Academic discourse is also dealt with in Part V, and may be of interest to whoever that operates in the academia. Multimodality in public discourse is also dealt with in the last chapters, Part VI, where visuals and music also play a role in persuasion.

Gonzalo Calle Rosingana, member of University of Vic’s Research Group Learning and Communication (GRAC) has been given the opportunity to include a chapter in Part II of this book with the title “Fictionalising scenarios in political discourse: Catalan self-determination”. The chapter deals with political discourse and makes a qualitative study of the investiture speech Artur Mas gave in December 2012, when he was re-elected president. G. Calle focusses on the organization of information of the speech event, the way attention patterns and focal adjustment work, and how these combine with first-person plural pronouns, adjectives, and verb endings. A crucial aspect in the analysis is the role of deontic modal verbs that, after minimizing the deontic force, engage the audience in covert imaginary worlds that project a promising future. The analysis involves the implementation of G. Fauconnier’s mental space theory, the concepts of R. Langacker’s nominal and verbal grounding and evaluating the role of deontic modal verbs taking P. Chilton’s deictic space theory.

We will keep you informed of the publisher’s release date.[:ca]If interested in gaining an insight in how discourse works, this is good news for you.

A new book, Persuasion in Public Discourse: Cognitive and Functional Perspectives, will be published very soon by John Benjamins Publishing Company within the prominent series “Discourse Approaches to Politics, Society and Culture”. The editors are Jana Pelclová and Louis Wei-lun Lu, form the Masaryk University in Brno, Czech Republic.

As suggested by the title, the book proposes a multidisciplinary contribution to the study of persuasion with a very interesting scope of approaches: Part I and II start by accounting for a historical perspective of the phenomenon of persuasion to advance towards the persuasive strategies used in contemporary political and socio-ecological messages. Parts III and IV cover the highly influential media discourse, and the persuasive effects of commercial language. Academic discourse is also dealt with in Part V, and may be of interest to whoever that operates in the academia. Multimodality in public discourse is also dealt with in the last chapters, Part VI, where visuals and music also play a role in persuasion.

Gonzalo Calle Rosingana, member of University of Vic’s Research Group Learning and Communication (GRAC) has been given the opportunity to include a chapter in Part II of this book with the title “Fictionalising scenarios in political discourse: Catalan self-determination”. The chapter deals with political discourse and makes a qualitative study of the investiture speech Artur Mas gave in December 2012, when he was re-elected president. G. Calle focusses on the organization of information of the speech event, the way attention patterns and focal adjustment work, and how these combine with first-person plural pronouns, adjectives, and verb endings. A crucial aspect in the analysis is the role of deontic modal verbs that, after minimizing the deontic force, engage the audience in covert imaginary worlds that project a promising future. The analysis involves the implementation of G. Fauconnier’s mental space theory, the concepts of R. Langacker’s nominal and verbal grounding and evaluating the role of deontic modal verbs taking P. Chilton’s deictic space theory.

We will keep you informed of the publisher’s release date.[:es]If interested in gaining an insight in how discourse works, this is good news for you.

A new book, Persuasion in Public Discourse: Cognitive and Functional Perspectives, will be published very soon by John Benjamins Publishing Company within the prominent series “Discourse Approaches to Politics, Society and Culture”. The editors are Jana Pelclová and Louis Wei-lun Lu, form the Masaryk University in Brno, Czech Republic.

As suggested by the title, the book proposes a multidisciplinary contribution to the study of persuasion with a very interesting scope of approaches: Part I and II start by accounting for a historical perspective of the phenomenon of persuasion to advance towards the persuasive strategies used in contemporary political and socio-ecological messages. Parts III and IV cover the highly influential media discourse, and the persuasive effects of commercial language. Academic discourse is also dealt with in Part V, and may be of interest to whoever that operates in the academia. Multimodality in public discourse is also dealt with in the last chapters, Part VI, where visuals and music also play a role in persuasion.

Gonzalo Calle Rosingana, member of University of Vic’s Research Group Learning and Communication (GRAC) has been given the opportunity to include a chapter in Part II of this book with the title “Fictionalising scenarios in political discourse: Catalan self-determination”. The chapter deals with political discourse and makes a qualitative study of the investiture speech Artur Mas gave in December 2012, when he was re-elected president. G. Calle focusses on the organization of information of the speech event, the way attention patterns and focal adjustment work, and how these combine with first-person plural pronouns, adjectives, and verb endings. A crucial aspect in the analysis is the role of deontic modal verbs that, after minimizing the deontic force, engage the audience in covert imaginary worlds that project a promising future. The analysis involves the implementation of G. Fauconnier’s mental space theory, the concepts of R. Langacker’s nominal and verbal grounding and evaluating the role of deontic modal verbs taking P. Chilton’s deictic space theory.

We will keep you informed of the publisher’s release date.[:]