El passat 18 de març va tenir lloc la xerrada Camins per una (des)institucionalització de la infància i la joventut a Catalunya. El Dani Julià, director de REIR i de la Junta Directiva de FEDAIA, ens va explicar la situació actual de la infància institucionalitzada, on més de 6.000 infants tutelats tenen estades iguals o superiors als 8 anys en centres residencials. Aquest factor temporal és clau i es que “En el moment que la institucionalització és a llarg termini, hem fracassat com a societat”. En Dani defensa que cal aconseguir una mínima institucionalització, en aquest sentit el SIS com a model va en aquesta línia, la problemàtica però rau en la pràctica, en el seu desplegament, acotar-lo a nivell local, aquest fet no el fa factible per capacitar a les famílies.
La institucionalització ha sigut l’opció més senzilla per l’Administració, posant en situació de risc a molts infants als centres. La Mònica Garcia, directora tècnica de FASI, ens va explicar la proposta de les cases d’infants, l’acompanyament a les famílies de forma diària, el caràcter voluntari, la temporalitat d’estada, les diferents figures professionals i el fet que el 84% dels infants que hi resideixen de forma temporal retornen a casa, defensant que “Les solucions que troben les famílies sempre son millors que les dels professionals”.Reflexionar entorn el paper de l’Administració i la mirada del professional per valorar aquesta institucionalització és clau per afavorir un acompanyament a aquelles famílies, sense un càstig, creient en la capacitat d’agència de les mateixes i tenint molt present l’interès superior de l’infant.
