Una vuitantena d’inscrits al primer congrés internacional 100% online a la Uvic-UCC. Vam tenir assistents d’arreu del territori català i espanyol, i de Suècia, Itàlia, Ucraïna i Turquia.

Les temàtiques de les sessions plenàries van ser les següents: el tacte pedagògic plasmat en la narració espontània dels professors, la Cura en l’educació: la narració com a procés de renovació humana i social; la narració com a forma d’immersió i autoreflexió del llenguatge. Narracions de responsabilitat social corporativa a COVID 19, els resultats de la recerca de cançons i històries a escoles de primària de Vic i de Budapest i la narració visual i narrativa com a mitjà per a la salut.

Pel que fa les comunicacions, les temàtiques van ser les següents: Dues cares de la història: la creació i la re-explicació d’una història; Restablir l’explicació de la mort: com Moana de Disney potencia la comprensió dels passos i la reencarnació dels nens, els relats interculturals: el petit lama i el seu estel; Gènere, literatura infantil i traducció i una ullada als llibres LGBTQ d’infants jueus en anglès.

La relatoria va anar a càrrec de quatre alumnes de 4t del grau d’educació primària i de 5è del doble grau d’educació infantil i primària de la FETCH en representació de l’alumnat. Així doncs, les conclusions obtingudes van ser les següents:

Ola Henrikson, de la Universitat de Göteborg, va exposar que avui en dia els professors tenen por de ser espontanis i de no ser capaços de planificar allò planificable i d’esperar allò inesperat. I la narració de vegades pot semblar incommensurable. Henrikson ens va introduir al Pedagogical Tact que es basa en la improvisació.

Rosella Certini de la Universitat de Florència va incidir en que l’atenció és una clau en l’educació perquè és el fonament de tota pràctica humana. Els professors haurien d’aprofitar totes les oportunitats per preocupar-se dels seus estudiants per permetre’ls aprendre millor i expressar-se lliurement.

Maryna Zuyenko, de la Universitat de Poltava, va exposar que la jove generació entén les oportunitats de les llengües estrangeres i està preparada per afrontar nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge.

Anna Vallbona, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, va parlar de mantenir els estudiants compromesos mitjançant una interessant eina pedagògica anomenada Exposició incidental múltiple a un lector qualificat, que consisteix en un procediment de lectura repetida (guiat pel professor) que garanteix trobades repetides amb temàtiques relacionades. textos per tal de millorar la comprensió i els guanys de vocabulari.

Lydia Brugué i Judith Sánchez, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, van parlar sobre com Moana de Disney potencia la comprensió infantil del pas i la reencarnació. De fet, la pel·lícula no només ajuda els nens a deixar de banda els tabús occidentals de la mort i a entendre la mort com el final del procés vital biològic, sinó que també aborda la interculturalitat i el respecte a la natura.

Sarah Khan, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, va parlar sobre les dues cares de la història: com ho expliques i les múltiples interpretacions que poden tenir els estudiants. Va destacar que les històries tenen el gran poder de captivar els nens i de fer connexions crítiques entre la seva identitat i la L2.

Ignasi Arumí i Marta Corominas es van centrar en la narració intercultural a través d’una història: El petit Lama i el seu estel que presenta tres objectius: 1) Practicar l’anglès com a L2; 2) Desenvolupar la responsabilitat social i 3) Fomentar les competències internacionals tot treballant els valors. És important destacar que aquest tipus de proposta té en compte els participants perquè poden realitzar els moviments mentre escoltaven la història (interacció entre la història i el públic). A més, introdueixen instruments i característiques sobre la cultura per contextualitzar la història. En aquest cas, van convidar el públic a interpretar posicions de ioga com en les religions taoisme, budisme i nepalisme.

Núria Camps- Casals, Mireia Canals-Botines i Nuria Medina- Casanovas van exposar en la seva investigació a Vic i a Budapest, i com a través de diferents tipus de cançons i històries és possible ensenyar i aprendre al voltant de L1 i L2 perquè són eines que impliquen els estudiants d’una manera completa. Presenten un entorn plaent i motivador mentre fomenten habilitats de pensament d’ordre superior i els introdueixen a la cultura de la llengua. Aquests aspectes provoquen una immersió en el llenguatge escoltant i connectant amb la història a causa de les característiques habituals de les estructures i, en conseqüència, amb la llengua.

Núria Arimany, Clara de Uribe i Albert Armisen van parlar de l’ús de la narració com a eina per comunicar la situació de pandèmia a les empreses, la RSC (Responsabilitat Social Corporativa). Com ha afectat els nivells econòmics i culturals en diferents camps durant la COVID-19. Així, en continuar utilitzant la narració d’històries, els empleats s’informen sobre la nova realitat d’una manera més eficaç, eficient i transparent.

Handegül Demirhan, estudiant de doctorat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, es va centrar en l’impacte del tema de gènere en la literatura infantil. Als contes de fades del segle XIX, hi havia rols de gènere establerts (femení i masculí). Les realitats alternatives eren les adaptacions i les traduccions feministes, en les quals es van invertir aquests rols. Al segle XXI, aquest canvi de rols és criticat pel binarisme i la normativitat de gènere. Tot i això, és important destacar l’oportunitat d’alliberar-se de rèpliques i oferir una nova realitat de subjectivitat perquè hi ha molts tresors del feminisme. Es pot considerar una acció feminista perquè aquest tema dels llibres i nfantils ajuda a construir la identitat de gènere i a crear realitats alternatives (no pas les que la societat imposa). Per tant, és una eina per al canvi social i la sensibilització de gènere.

Eduard Ramírez

Núria Camps

Núria Medina

Salvador Simó i Àngel Serra van comentar que la narració visual i narrativa és clau per tractar problemes de salut perquè l’art pot proporcionar significats i interpretacions diferents sobre les vides. Com va dir el professor Àngel, “Estem fets de temps, memòria i llenguatge”. Van destacar que explicar-nos a través d’imatges orals, escrites i imatges és una manera d’actuar, de transformar-se. Per tant, els humans hem de creure que la vida té un propòsit i aquests autors van proposar el poder de les eines visuals i narratives per oferir diferents direccions de la vida, exposar diverses identitats, el sentit de la nostra existència i superar situacions. D’aquesta manera, evitem la depressió i el suïcidi perquè podem utilitzar la imatge i el llenguatge com a mirall per interpretar i entendre el nostre món i les nostres emocions. En altres paraules, trobar un significat flexible a la nostra vida. En conclusió, els humans tenim la capacitat de crear històries, de manera que, per combatre aquests problemes de salut, és possible a través d’explicacions narratives visuals i narratives.

Finalment, Irene Llop va parlar de com treballar temes específics relacionats amb la comunitat LGBTQ d’origen jueu a través de llibres infantils: religió (jueva), matrimoni homosexual, procés d’adopció, procés de sortida, relacions homosexuals, transgènere entre d’altres. En aquest sentit, és una manera de tractar l’acceptació d’un mateix i dels altres mentre introduïm els nens a treballar la construcció de la identitat i el poder de la construcció de les expectatives. Aquest tipus de llibres proporcionen una nova lectura, una nova ment oberta per veure la realitat, que és un fet positiu per a la nostra societat. Per acabar, Irene va dir que si la societat està en constant canvi, els llibres també ho necessiten per fer visibles totes les realitats.

Valoració que se’n fa i objectius marcats de cara a l’edició que ve

La valoració ha estat del tot positiva, ha funcionat en format 100% online i tenim projecció de fer-ho en format híbrid pel curs vinent per tal de poder aprofitar els avantatges de l’online, com  pot ser la participació de més assistents d’universitats d’arreu del món, alhora que aprofitar els avantatges de la presencialitat per crear lligams nous. La IV edició del Congrés Internacional Storytelling Revisited preveu la participació de nous grups de recerca de noves facultats de la UVic-UCC i aquest proper any el Congrés debatrà el gènere i la salut.