Benvingudes i benvinguts a la Festa de Sant Nicolau, una festa que en aquesta Universitat li escau. Convé recordar que en la formació de mestres d’aquesta casa sempre s’ha donat importància a la cultura popular i a les tradicions. Per començar, uns quants rodolins que repetirem entre tots:
Sant Nicolau, sisplau, obriu-nos les Festes amb clau…
Sant Nicolau, doneu-me un marit si us plau
Sant Nicolau, sisplau, que no s’enfonsi la nau
El 6 de desembre és Sant Nicolau —vulgarment i documentat des del segle XIII com a Micolau— que obre les Festes amb clau i que no s’ha de confondre amb el petit Nicolàs. La popularitat d’aquest sant arrenca de dos miracles llegendaris:
El primer és el dels tres petits infants que ressuscità després que un carnisser els hagués esbocinat i conservat en salmorra com les anxoves de l’Escala.
El segon és el de les tres donzelles a les quals el sant va enviar en tres ocasions una sabata plena de monedes d’or per evitar que caiguessin en mala vida per culpa del seu pare, que no trobava cap altra manera de guanyar diners.
La tradició se celebra arreu d’Europa i Amèrica del Nord: Santa Claus.
Com era sant Nicolau? portava una llarga barba blanca i un sac amb joguines per als infants, que li posen una sabata amb menjar a la finestra (com nosaltres a la Nit de Reis).
Festa dels Nicolaus, o dels Nicolauets, és a dir, els escolars. A Constantí, els mestres i els alumnes van amb un sabre de fusta i un vestit de bisbe a trucar a les cases i demanar avellanes, panses i figues: «Sant Nicolau, bisbe de pau, i nous i aulives, tantes com vulgau».
El que és més trist és el gall de sant Nicolau. En aquesta festa els galls tenien un desgraciat protagonisme: en alguns llocs rifaven galls; en altres davant la cercavila duien un gall clavat/penjat de la forca —que bèsties—; o bé feien un joc on penjaven el gall de cap per avall banda i banda del carrer i l’estossaven amb un sabre de fusta fins a matar-lo. Finalment el pollastre acabava a la cassola i es feia una gran arrossada (que és el que fareu/heu fet avui, això sí, sense delictes de sang).
A tot Europa a les escolanies triaven un bisbetó dels escolans. De fet, a Montserrat encara es conserva aquest costum. Consisteix en què l’infant triat, vestit de bisbe, inaugura el període anomenat “llibertats de desembre” que va de Sant Nicolau a Sants Innocents, és a dir, del 6 al 28 de desembre, període en què és permès de fer bufes, mofes, bromes pesades i jocs bèsties que no serien permesos durant l’any.
A les escoles catalanes del principi del segle XX se celebrava Sant Nicolau i es representava aquesta llegenda, que encara es conserva en alguns indrets. Voleu sentir-la? Segur? Penseu que heu d’estar preparats perquè no és políticament correcta. Diu així:
Si n’eren tres petits infants que van anar a espigolar els camps.
Mireu què els va succeir que es varen perdre pel camí.
Tirem per aquí, tirem per allà, la nostra casa on serà?
Truquen al vespre a un carnisser.
– Que ens obrireu, bon carnisser?
– Entreu, entreu, nois estimats, que aquí hi ha lloc per tots plegats.
Passar el portal només van fer i els va matar aquell carnisser,
els va tallar en sis bocins i al saler els posà com a garrins.
Si n’eren tres petits infants que van anar a espigolar els camps.
Set anys després passà per allí Sant Nicolau tot fent camí.
Al carnisser va anar a trucar:
– Carnisser tens llit i sopar?
– Sant Nicolau, entreu, entreu que aquí dins lloc hi trobareu.
Sant Nicolau així que entrà ja demanava per sopar.
– Voleu pernil d’allò millor?
– No en vull, no en vull, que no és gens bo.
– Voleu un tros de vedell xic?
– No en vull, no en vull, que no és bonic.
– De la carn tendra menjaré que fa set anys és al saler.
El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
– Oh, carnisser, no fugis, no; demana a Déu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la mà.
– Petits infants que en aquí estau, jo sóc el gran Sant Nicolau.
I va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits.
El primer diu: – Que he dormit bé!
El segon diu: – I jo també!
I fa per últim el tercer: – Jo al mig del cel em creia ser!
Si n’eren tres petits infants que van anar a espigolar els camps.
Aquesta història s’ha acabat,
esperem que us hagi agradat
i l’any que ve ja tornarem i el conte representarem.
Si n’eren tres petits infants que van anar a espigolar els camps.
Més enllà d’aquesta història, amb tocs certament canibalescos, actualment aquesta celebració representa un bon moment per expressar els nostres millors desitjos, com ara fareu en l’olivera, arbre que simbolitza la pau. Abans d’això, deixeu que us transmeti alguns dels meus desitjos que em sembla que poden ser compartits.
Sant Nicolau sisplau
que als culpables de debò
banquers, polítics i altres…
els toqui aquest any la rifa:
dels Reis rebin una tifa
dos cagarros i carbó.
I per aquesta bona gent
una taula ben parada
torrons xampany i la grossa.
Joguines per a la mainada
diners per a pagar les quotes
pernil a la cuina,
el vi a les bótes
salut i força al canut.
I res més, per si de cas:
Sant Nicolau sisplau
tinguem les Festes en pau.
Moltes gràcies i bona festa!