El prop-passat dimecres 14 d’octubre s’ha dut a terme l’obertura oficial del curs acadèmic 2015-2016 de la FECHT amb la conferència de Jaume Carbonell “Cap a on van les pedagogies del segle XXI?“.
El degà de la facultat, Joan Soler, va obrir la sessió donant la benvinguda a alumnes, professors i personal d’administració i serveis i avançant algunes novetats del curs que ara iniciem. Entre les novetats més remarcables caldria esmentar el desplegament en aquest curs de diversos màsters i la preparació d’altres que es desplegara
n properament. També en aquest curs es començarà a celebrar els quinze anys de la carrera de CAFE, i s’iniciarà un grau de traducció i llengües aplicades conjuntament amb la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). El repte més immediat però, serà superar el procés d’acreditació dels graus i màsters d’Educació per part de l’AQU (Agència de Qualificació Universitària). Joan Soler va tenir també un record emocionat per a Pere Pujolàs, que havia estat també degà de la Facultat d’Educació i del que en va destacar sobretot les seves aportacions en l’àmbit de l’educació inclusiva i de l’aprenentatge cooperatiu.
Per la seva banda, Jaume Carbonell va iniciar la conferència advertint que l’educació està en crisi, … afortunadament. Doncs, sense crisi no hi ha conflicte i sense conflicte, no hi ha progrés. Ja que la humanitat aprèn no només dels seus encerts sinó també, dels errors. Carbonell va dividir, a continuació, la conferència en dues parts. En la primera va explicar l’origen de les noves pedagogies innovadores, quina continuïtat presenten respecte la història, i quines novetats. Pel que fa a aquest darrer punt, destaca dues transformacions fonamentals: d’una banda els canvis que es produeixen en el context socioeconòmic i cultural; de l’altra, els canvis que es produeixen en el ca
mp de l’educació a causa de les aportacions d’altres disciplines. Com per exemple, les aportacions de la neurociència, la psicoanàlisi, l’antropologia cultural, el pensament sistèmic, els estudis de gènere, l’urbanisme, … . Pel conferenciant, la pedagogia avançarà més en la mesura en que sigui capaç de dialogar i enriquir-se amb les aportacions d’altres camps del saber. En la segona part, Carbonell va plantejar un seguit de preguntes o dilemes, com ara: si les polítiques educatives de l’administració determinen o condicionen el treball a les aules i a les escoles; el paper de la tecnologia; l’escola unificada; o les modes i “simplificacions” pedagògiques, entre altres. Carbonell va deixar les preguntes sense resposta …, aparentment. Ja que va admetre que moltes d’aquestes respostes es troben probablement en l’aplicació de criteris de llibertat i de responsabilitat per part dels docents. En l’aplicació de criteris pedagògics des del propi desig i consentiment i en funció de les possibilitats reals. És a dir, “del que es vol fer i del que es pot fer”.
