Notícia publicada a l’Apunt de 19 de gener de 2023.

La professora M. Carme Bernal, del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia va pronunciar el dimecres 18 de gener a la Sala Mercè Torrents la lliçó de jubilació “La naturalesa de l’infant i la poesia”. En aquesta ocasió van ser tres persones, Berta Vila, Vanesa Amat i Carme Rubio, les  encarregades de dedicar-li l’encomi,  que van justificar pel fet “que l’acció de Maica Bernal, sense ser dispersa, afecta moltes persones i s’ha estès en àrees i aspectes diferents”. Així doncs, Berta Vila va parlar del seu paper en l’Educació Infantil; Vanesa Amat, de la seva implicació en la Literatura Infantil, i Carme Rubio, de la vinculació amb el Departament de Filologia i amb la recerca literària.

La infància, el lloc de les paraules

En la lliçó de jubilació, Maica Bernal hi va fer confluir les seves dues grans passions, la poesia i l’estudi de la infància, conreades des de la seva experiència a partir “de la trobada amb mestres, de lectures i del treball intens que durant molts anys he compartit amb col·legues i alumnes”. Va estar acompanyada per la mestra Isabel Muntañá, que va anar posant veu a alguns poemes que il·lustraven el seu discurs.

Per Maica Bernal, la infància és el lloc de les paraules perquè els infants són “bons escoltadors de poesia”, atès que tenen la possibilitat de meravellar-se davant la natura i “la funció del llenguatge poètic és proporcionar-los una connexió amb la seva essència abans que la cultura els ductilitzi”. És per això que Bernal defensa que “si la paraula poètica és connatural a l’ésser humà, aquesta hauria de representar un contínuum dins l’aula i també a casa”, en comptes d’esdevenir una activitat anecdòtica. Segons Bernal, “tot infant té dret a un bon poema” i creu que la bona literatura que s’ofereix als infants fa servir els mateixos recursos que la dels adults, de manera que “la bona poesia viscuda en la infantesa prepara per a la complexitat amb què més endavant s’encarà l’infant”.  També va parlar de la transcendència que comporta la poesia, que és capaç d’introduir aspectes tan amplis i abstractes com l’infinit, l’univers, la vida i la mort, i que, per tant, “reduir la poesia a l’escola en un joc instantani de paraules és, si més no, un acte que queda curt”.

Va cloure la lliçó parlant del joc poètic, entenent que “el joc de paraules o de sons emociona pel que té de capacitat de fer participar i motivar qui escolta i qui llegeix”, i va fer una reivindicació de la cultura popular advertint que “seria un error menystenir-la per una errònia concepció d’antigor i de llenguatge resclosit”. Per tot plegat, Maica Bernal va acabar dient que “la poesia s’ha guanyat el dret a ser conreada a l’escola i a dins de la família, i que mereix un lloc central dins els interessos del bon mestre”… Llegir més.

Clica aquest enllaç i recupera la lliçó de jubilació de M. Carme Bernal: https://youtu.be/69nSzWoOSCU