La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va acollir el 9 de juliol el lliurament del XXX Premi Andreu Febrer de Traducció Literària, en el marc de la Conferència Balmesiana, que la ciutat celebra ininterrompudament des de la mort del filòsof Jaume Balmes. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vic, Albert Castells, i la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Bet Piella, amb l’assistència de regidors i regidores de l’Ajuntament, alcaldes d’altres municipis, el rector de la UVic-UCC i una representació del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades.
La cerimònia va combinar la conferència del periodista i director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, amb el lliurament del Premi Andreu Febrer, conduït pel director del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC, Àngel Tortadès, que va llegir el veredicte del jurat.
En la seva conferència, Juliana va començar evocant un record personal de la infantesa, quan el seu pare li llegia cada diumenge al matí capítols de El criteri de Jaume Balmes i del Quixot>. A partir d’aquest record, va reivindicar la vigència del pensament balmesià i la seva extraordinària capacitat d’anticipació davant els grans canvis socials del segle XIX.
El periodista va destacar que Balmes va saber interpretar abans que molts dels seus contemporanis les conseqüències polítiques, socials, morals i psicològiques derivades de la industrialització i de la qüestió obrera, avançant-se en bona mesura a les reflexions que dècades més tard recolliria l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. Aquesta voluntat d’anticipació es traduïa també en la seva proposta de reconciliació entre isabelins i carlins per estabilitzar el sistema polític espanyol, una idea que Juliana va qualificar de profundament moderna.
La conferència va situar igualment Balmes en el context europeu de 1848, any de les grans revolucions liberals i també de la seva mort prematura. Juliana va establir un paral·lelisme amb l’acció política posterior de Joan Prim, que, vint anys més tard, impulsaria una solució diferent a la crisi institucional amb la substitució de la dinastia borbònica per la d’Amadeu de Savoia.
Finalment, Juliana va relacionar aquella capacitat de Balmes per reflexionar sobre les “coses noves” amb el moment actual, marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial. En aquest sentit, va destacar la continuïtat d’aquesta tradició de pensament en la recent encíclica Magnifica Humanitas del papa Lleó XIV, dedicada als reptes ètics de la intel·ligència artificial.
En el seu parlament, el director del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades, Àngel Tortadès, va agrair a l’Ajuntament de Vic l’acollida d’una cerimònia que enguany ha celebrat la seva trentena edició, així com la presència de les autoritats acadèmiques de la UVic-UCC. Tortadès va destacar que l’acte fa confluir cada any la memòria de dos vigatans il·lustres: Jaume Balmes i Andreu Febrer, el poeta, diplomàtic i traductor que va demostrar, amb la primera traducció en vers de la Divina Comèdia al català, la capacitat de la llengua catalana per incorporar les grans obres universals.
Recollint el fil de la conferència de Juliana, Tortadès va centrar bona part de la seva intervenció en el paper de la intel·ligència artificial en els estudis de traducció. Va recordar que, tal com assenyala Lleó XIV, la intel·ligència artificial pot superar les persones en velocitat de càlcul o processament de dades, però no comparteix l’experiència humana ni comprèn el significat profund de les paraules, de les relacions o de les conseqüències dels actes.
Aquesta reflexió va servir per reivindicar el model formatiu de la UVic-UCC, que ha incorporat plenament la intel·ligència artificial als estudis de traducció, però sempre des de la convicció que la tecnologia ha d’estar al servei del criteri, de la sensibilitat i de la intel·ligència de les persones. En aquest context, el director del Departament va recordar la tradició traductora de Vic, des de l’escriptòrium medieval fins als actuals estudis de grau, màster i doctorat, i va defensar el paper essencial de les grans traduccions humanes en la construcció de la llengua i la cultura catalanes.
Tortadès va explicar que el Premi Andreu Febrer continua perseguint aquest mateix objectiu des de fa trenta anys, promovent l’excel·lència entre l’estudiantat dels estudis oficials de traducció de tot l’Estat. En aquesta edició, els participants havien d’afrontar la traducció de fragments literaris humorístics procedents de tres novel·les contemporànies en anglès, francès i alemany.
Àngel Tortadès, Bet Piella, Cristina Blasco i Albert Castells
En acabar el seu parlament, el director del Departament va donar lectura al veredicte del jurat. El premi a la millor traducció a l’espanyol va recaure en Lola Aldamunde Fernández, de la Universitat Internacional de València, per la seva traducció de l’anglès d’un fragment de The Importance of Being Me, de Caroline Grace-Cassidy. El diploma va ser lliurat per la tinenta d’alcalde, Bet Piella, i recollit, en nom de la guanyadora, per la secretària del Premi, Auba Llompart.
El premi a la millor traducció al català va ser concedit a Cristina Blasco García, de la Universitat Pompeu Fabra, per la seva traducció del francès d’un fragment de Le Chien de Madame Halberstadt, de Stéphane Carlier. L’alcalde de Vic, Albert Castells, va fer el lliurament del diploma. El jurat va destacar el caràcter excepcional d’aquest guardó, ja que Cristina Blasco es converteix en la primera persona que obté el Premi Andreu Febrer en dues edicions consecutives al llarg dels trenta anys d’història del certamen.
Atesa la qualitat de les traduccions presentades, el jurat també va acordar difondre les versions d’Irene Somalo Aquesolo, de la Universitat Autònoma de Madrid, pel fragment en alemany de Kleine Probleme, de Nele Pollatscheck, i de Yolanda Laguna Barrera, de la Universitat de Màlaga, per la seva traducció al castellà de Le Chien de Madame Halberstadt.