Laura Traver és la guanyadora del 8è Premi Sebastià Àlvarez al millor treball de Final de Màster de temàtica educativa de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC pel treball titulat La interpretació de la ironia literària en estudiants de secundària que ha realitzat com a alumna del Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes que imparteix la UVic-UCC.

Tot seguit publiquem el text que ens ha fet arribar la Laura Traver on ens explica el seu treball:

Durant el primer semestre del Màster de Formació de Professorat, se’ns va plantejar el repte de cercar respostes a algun aspecte relacionat amb el nostre camp de treball com a docents, la llengua i la literatura, que encara no fos prou estudiat i que ens motivés per construir-hi un projecte. En el meu cas, l’experiència prèvia en recerca no era gaire extensa: havia dut a terme un TFG basat en literatura comparada amb cinema i, concretament, en l’anàlisi del trasllat de la ironia present a El perquè de tot plegat de Quim Monzó a la gran pantalla a través de l’adaptació cinematogràfica duta a terme per Ventura Pons. Havia indagat força en la ironia i se m’havien plantejat, sense adonar-me’n, diversos interrogants. Vaig pensar, doncs, que el TFM podria respondre a una d’aquelles tantes incògnites sorgides a partir de la primera recerca i vaig preguntar-me com era tractada la ironia en l’àmbit didàctic a secundària. Sorprenentment, ni els documents educatius prescriptius ni els currículums de continguts tenien en compte la ironia, la qual no només representa una figura retòrica literària, sinó que es tracta d’un recurs imprescindible en les competències comunicatives de tot parlant.

Un cop descoberta la motivació del treball, amb l’avinentesa de la realització de les pràctiques a un centre educatiu, vaig pensar que aquella era l’oportunitat idònia per testar com es relacionaven els alumnes amb la ironia  i obtenir evidències per a la recerca. L’objectiu proposat era, per tant, descobrir com percebien i interpretaven la ironia literària els alumnes de diferents cursos de secundària: 1r, 3r d’ESO i 1r de batxillerat i, si aquesta competència es relacionava o no amb els hàbits lectors de l’alumnat. Per altra banda, calia contrastar-ho amb les percepcions del professorat envers la seva visió sobre el tema en qüestió basada en la seva experiència com a docents. Finalment, i com a segon objectiu, vaig proposar-me determinar algunes orientacions didàctiques per treballar la ironia literària a l’aula.

Durant el procés d’elaboració del treball se’m va fer palesa la complexitat de dur a terme una recerca ben feta, la qual requereix una planificació important i essencial, un òptim disseny de les eines per a l’obtenció de dades i l’establiment d’uns criteris de codificació adaptats a l’objectiu del treball. En aquest sentit, m’agradaria donar les gràcies a Mariona Casas, tutora, directora del treball i professora del màster, qui em va guiar en tot moment amb mestratge en el procés de recerca i elaboració del treball i de qui considero que he construït aprenentatges ben significatius que, de ben segur, empraré en un futur immediat com a docent.

Per aquest motiu, el fet que el Treball de Fi de Màster La interpretació de la ironia literària en estudiants de secundària hagi obtingut el Premi Sebastià Àlverez i Arenas al millor TFM de temàtica educativa de la FETCH (UVic-UCC) suposa tot un honor: en primer lloc, perquè representa un reconeixement a tota la tasca d’elaboració del treball, duta a terme en les condicions excepcionals que ens ha ofert aquest 2020, i, en segon lloc, perquè significa per mi tot un impuls per continuar el camí paral·lel a la tasca docent: la recerca en l’àmbit literari. Per tant, m’agradaria de nou donar les gràcies a Mariona Casas, així com al professorat del Màster en l’especialitat de Llengua Catalana i Castellana, pel seu càlid acompanyament, a la Universitat de Vic – UCC, l’Ajuntament de Roda de Ter i la família Àlvarez per organitzar el premi i a tots i cadascun dels membres del jurat –Marina Quintana, Carmina Cabanes, Mercè Palau, Conrad Vilanou, Laura Domingo i Amàlia Creus– per tenir en compte el meu treball i per les valoracions tan positives. Em comprometo a seguir treballant de valent per contribuir a la millora de la competència comunicativa dels nostres alumnes.