El dimecres 14 de gener del 2015 a l’Aula Magna, els alumnes de quart curs d’Educació Social han presentat les investigacions que han portat a terme al llarg del primer semestre a l’assignatura de Mètodes d’Investigació Social impartida per la professora Núria Simó. Les recerques realitzades són: La pobresa infantil a Vic a càrrec d’Èric Balsas, Anna Biel, Tània Carrilo, Eva Coll, Romà Crespiera, Màxim Crosas, Marcel Duclau, Cristina Espelt, Judit Galbany, Alba Garcia, Sara Garriga, Sergi Gorgs, Mònica Güerri, Ariadna Mesa, Esther Romero, Helena Subirana i Rosina Vilalta, i La inserció laboral dels i les graduades en Educació Social de la Universitat de Vic que han dut a terme Alba M. Echevarria, Anna Pou, Anna Sánchez, Ariadna Prats, Carla Mencos, Christine Nieto, Elena Rodríguez, Jordi Vila, Judit Salces, Laura Solà, Marc Ros, Marcelina Quintana, Marta Ibañez, Meritxell Cladellas, Romina García, i Verónica Vita.
APRENDRE A FER RECERCA, FENT-LA
L’assignatura de Mètodes en Investigació Social va néixer quan el Grau d’Educació Social va arribar a 4rt curs, l’any 2012. Aquesta assignatura ha sabut aprofitar els espais d’intercanvi que ofereix el Pla Bolonya, fent que els estudiants siguin els protagonistes del propi aprenentatge guiats per la curiositat d’investigar temes d’interès per a l’Educació Social. La potència que té acompanyar processos intensos d’aprenentatge amb l’alumnat compta amb una limitació: el temps curt per posar en marxa experiències d’aquest tipus. En aquest cas els estudiants fan una petita recerca en 15 setmanes de feina intensa. Cada minut compartit a les sessions de treball dirigit de l’assignatura és cabdal per anar teixint la recerca que ens proposem fer. El grup es divideix en dos equips de recerca i cada un d’ells decideix conjuntament totes les fases de la investigació. El treball és col·lectiu, la responsabilitat i el compromís individuals. La recerca només avança si tothom confia en els altres i cadascú sent que és una peça clau per poder arribar a tancar l’informe. Els que hem format part d’aquest viatge sabem que la qualitat dels aprenentatges que hem construït en relació al món, als altres i a un mateix, no ens deixa indiferents. Per això, qui millor que els protagonistes perquè ens expliquin l’experiència viscuda.
Núria Simó, professora de l’assignatura
La inserció laboral en l’àmbit socioeducatiu dels graduats i graduades en Educació Social de la UVic-UCC
Aquest és el títol de la nostra investigació, una primera recerca rigorosa i portada a terme amb la seriositat que requeria, una clara experiència que ens ha preparat per la realització del nostre Treball Final de Grau i a la vegada un aprenentatge de treball en equip en el món de la investigació.
La nostra investigació ha estudiat la inserció laboral en l’àmbit socioeducatiu dels graduats i graduades en Educació Social a la UVic-UCC. Per això primer hem desenvolupat un marc teòric dividit en tres blocs: conèixer les persones protagonistes, saber com el seu perfil condiciona el procés d’inserció laboral i, finalment, quin ha estat l’accés definitiu al món laboral. Per portar a terme aquesta recerca hem fet ús de dues eines clau per a l’obtenció de dades: un qüestionari a les dues promocions de graduats i graduades en Educació Social de la UVic, que han respost més d’un 70% i tres entrevistes a professionals que ens han ajudat a complementar i triangular la informació.
L’anàlisi de resultats quantitatius i qualitatius, ens ha fet veure que, en els estudis d’Educació Social, es valora positivament la preparació de la universitat al món laboral perquè és propera a la realitat social quotidiana, essent visible també com les polítiques socials actuals generen molta incertesa i de retruc, precarietat laboral en el context socioeconòmic actual.
Les conclusions del nostre estudi ens permeten dir que el 61% dels graduats i graduades en Educació Social a la nostra Universitat que han respost el qüestionari, han trobat feina després d’acabar el Grau, tot i que si ens fixem en aquells que han trobat feina en l’àmbit socieducatiu, aquest percentatge baixa a un 40%. Les persones enquestades han treballat o treballen en els àmbits de la discapacitat i salut mental, el d’infància i adolescència, seguit del de la tercera edat. Cal dir, però, que si ens fixem en la tipologia de contractes la majoria són de curta durada, en pràctiques o substitucions.
Malgrat l’alt nivell formatiu dels enquestats (idiomes, educació formal i no formal variada), ens adonem que, actualment, aquest no és un factor determinant com ho era anteriorment, sinó que cada vegada tenen més importància les competències que posseeix la persona.
En relació a les vies d’inserció destaquen els recursos virtuals com internet, portals de recerca de feina interactius i xarxes socials com a noves vies d’inserció al món laboral en l’actualitat. El temps que han necessitat per aconseguir una feina se situa al voltant de 6 mesos des de l’inici de la cerca de feina. No obstant, ens sorprèn que un gran nombre dels Educadors i Educadores Socials ocupats en l’àmbit socioeducatiu no estan reconeguts com a tals, essent doncs, contractats en categories inferiors i de temporalitat curta i inestable.
Finalment els graduats i graduades que treballen mostren un alt grau de satisfacció personal envers la feina que fan, les funcions que realitzen són les pròpies de l’educador social, i destaca que el grau de satisfacció econòmica és el més baix.
En conclusió, tal i com ha dit el nostre company Jordi Vila al final de la presentació de la investigació: “L’educació social és una professió de recent creació amb cert reconeixement social i en creixement, amb un perfil d’inserció que és satisfactori i normalitzat, però a la vegada fràgil i incert.”
Romina Garcia, Marta Ibáñez, Mar Quintana, Laura Solà Estudiants de 4rt d’Educació Social de la Universitat de Vic-UCC
La pobresa infantil a Vic
Per realitzar aquesta investigació hem passat per diferents fases. Primerament per una de pluja d’idees sobre temes que ens interessava estudiar i que ens motivaven com a futurs i futures educadors i educadores socials. Vam acordar investigar la pobresa infantil a la ciutat de Vic. Ens vam adonar que aquest fenomen va en augment i afecta a més persones i famílies. Ens vam plantejar conèixer i analitzar quin treball fa la ciutat de Vic per afrontar la pobresa infantil. La recollida de dades ha consistit en fer entrevistes a Benestar Social (Serveis Socials) , a Caritas (Diocessana i Arxiprestal) i Creu Roja. Després d’analitzar les dades, vam trobar necessari incloure-hi la visió que tenen les escoles, ja que és el lloc on els infants passen més estona al llarg del dia. Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar als equips directius de totes les escoles de Vic (concertades i públiques) i conèixer la tasca que fan. Per fer l’anàlisi de dades ens vam repartir en grups de treball i vàrem fer la triangulació de les dades per fer finalment les conclusions de la investigació. L’informe descriu i analitza la visió que tenen les persones entrevistades sobre l’estat actual de la pobresa infantil a Vic i es recullen els recursos i el treball que es fa per a fer-hi front.
La pobresa no és un concepte estàtic sinó és canviant, i actualment ens trobem en un moment de crisi i dificultats per a tothom. Això ha repercutit en el nombre de persones que pateixen possibles situacions de pobresa. El perfil de les persones que han necessitat suport de Càrites, Creu Roja i/o Serveis Socials de Vic s’ha ampliat. Actualment atenen a persones en situacions laboral més difícils, famílies monoparentals, persones que es troben soles, persones aturades i persones que fins fa poc tenien una feina més estable.
La pobresa infantil afecta directament al desenvolupament emocional i social dels infants, per aquest fet és molt important detectar els casos que viuen situacions de pobresa per tal de poder-la tractar el més aviat possible. Les escoles disposen d’un seguit d’indicadors que faciliten aquesta tasca. A partir de l’observació directa poden veure diferents aspectes relacionats amb els indicadors, com poden ser: malnutrició i desnutrició, mancances de vestuari i de material escolar, la higiene corporal i bucodental, la manca d’espais propis a la vivenda, problemes de salut mental o de visió, dificultats en l’aprenentatge, baix rendiment escolar o absentisme, entre d’altres. Una conclusió important a la qual hem arribat és que la ciutat de Vic disposa de molts projectes i entitats per reduir aquesta problemàtica però que no són suficients. Una altra de les conclusions ha estat que l’escola és un dels llocs on es detecten més els casos i on els infants se senten acollits i protegits, i per tant és un entorn protector. Cal destacar que aquesta feina no és possible sense la coordinació entre els diferents serveis i escoles. La col·laboració entre Caritas, Serveis Socials, escoles i altres entitats del tercer sector possibilita fer front a les situacions difícils detectades. Aquesta coordinació també compta amb la participació de totes aquelles persones voluntàries que s’impliquen en diferents projectes com són repartiment d’aliments i de roba, projectes d’acompanyament i gestió de les emocions, activitats extraescolars… entre d’altres. Per concloure volem destacar que la pobresa que afecta als infants és una de les conseqüències més visibles de les desigualtats socials i econòmiques que cada cop són més grans en la societat actual.
Anna Biel i Cristina Espelt Estudiants de 4rt d’Educació Social de la Universitat de Vic-UCC
