La Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) de la UVic-UCC va omplir ahir a la tarda a la Sala Segimon Serrallonga per retre homenatge a la professora de didàctica de les ciències socials Judit Sabido Codina, que va morir prematurament l’abril passat després d’una malaltia. L’acte, organitzat pel Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències amb el suport de la Facultat, va combinar la mirada institucional, el reconeixement acadèmic i el record més personal d’aquelles persones que hi van conviure com a companyes, alumnes i amigues.

La degana de la Facultat, Mila Naranjo, va obrir la sessió, que va incloure diferents parlaments per oferir una mirada polièdrica sobre qui era Judit Sabido com a docent, investigadora i companya. Montse Pedreira, en representació d’UManresa, en va destacar la capacitat de transformar equips i va destacar que “tot i el poc temps compartit, va impulsar noves línies de recerca, va animar col·legues a iniciar doctorats i acreditacions, i va dinamitzar projectes que avui encara són vigents”. Des de la Universitat de Barcelona, Ilaria Bellatti va repassar el seu pas com a estudiant, doctoranda i investigadora, subratllant-ne el rigor, l’energia i la capacitat organitzativa en un moment en què el món acadèmic demanava cada cop més competències en indicadors, publicacions i gestió. Va remarcar també la seva manera serena i reflexiva d’afrontar la malaltia, integrant-la en la pròpia reflexió sobre el temps.

Judit Sabido en una foto recollida en el llibret d’homenatge

El testimoni de l’alumnat va arribar amb la intervenció de Mireia Garcia, que va descriure Sabido com “una mestra plena de vida, capaç de generar un vincle humà i proper amb l’estudiantat, d’escoltar realment i de convertir l’aula en un espai significatiu”. En nom de la promoció, Garcia va remarcar que moltes de les pràctiques docents que avui apliquen les mestres joves tenen l’empremta directa de la Judit. Per la seva banda, Joan Callarisa va posar en valor la seva activitat investigadora: la seva capacitat de generar projectes, d’articular equips diversos i de mantenir un ritme altíssim de producció científica, sempre amb un esperit col·laboratiu i generós.

Una taula rodona per reivindicar la seva aportació al pensament sobre el temps

La dimensió acadèmica va prendre protagonisme amb la taula rodona “L’ensenyament i l’aprenentatge del temps a debat”, moderada per Isidora V. Sáez, que va reunir expertes de la UVic-UCC, la UAB i la Turkish-German University. El debat es va estructurar en tres blocs inspirats en els conceptes que Sabido havia treballat: l’experiència com a punt de partida per comprendre el temps; la crítica al temps cronològic i lineal, que Sabido considerava insuficient per desenvolupar consciència històrica, i la noció d’Aion, el temps profund, circular i vital. Les intervencions van mostrar com Sabido aportava un enfocament singular a l’hora d’integrar vivències, emocions i moments vitals en la conceptualització del temps, i obrir noves maneres d’ensenyar la història que combinessin la teoria i l’experiència personal de l’alumnat.

L’acte va continuar amb un espai de testimonis en obert, en què van intervenir antics professors, col·legues i estudiants que van recordar moments de convivència, d’aprenentatge i d’impacte personal. A aquest espai, el va seguir una intervenció artística creada per membres del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències. La proposta, que combinava vídeo i música, va al·ludir a dues de les passions de Sabido: els conills, presents tant en la seva vida quotidiana com en imatges que compartia, i el temps, representat a través de fragments sonors de la pel·lícula Interstellar. La performance va esdevenir un homenatge simbòlic i sensible a la seva visió del món.

Una vitrina per mantenir viu el seu llegat

Finalment, després d’un refrigeri compartit, es va inaugurar la nova vitrina del temps, un espai expositiu que recull materials, conceptes i referents relacionats amb la recerca de Sabido. Concebuda com un espai de memòria i inspiració, la vitrina vol mantenir viu el seu llegat, i oferir a l’estudiantat i al professorat un punt de trobada amb les seves idees.