Jordi Martí i Feixas ha defensat, el passat dia 3 de febrer, la tesi doctoral “Perfils d’activitat científica escolar en les planificacions d’estudiants de mestre d’Educació Primària: Canvis i continuïtats”. La tesi s’ha presentat al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona i estava dirigida per les doctores Genina Calafell i Mercè Junyent. El tribunal, format per la Dra Anna Maria Geli (UdG), la Dra Neus Banqué (UAB) i el Dr Adolfo Agúndez (Université de Sherbrooke, Quebec, Canadà), va atorgar a la tesi la qualificació d’Excel·lent Cum Laude.

La tesi presentada té la finalitat de descriure i analitzar l’evolució temporal dels perfils d’activitat científica escolar (ACE) que els estudiants de mestre d’Educació Primària proposen quan planifiquen seqüències d’activitats d’ensenyament a l’inici i al final d’una assignatura de didàctica de les ciències. Es pretén, així, contribuir a aprofundir i ampliar el coneixement sobre la capacitat dels estudiants de mestre de planificar contextos d’ACE per als seus alumnes, perquè es considera que aquesta capacitat és un dels components fonamentals del coneixement didàctic per a l’ensenyament de les ciències dels estudiants, i dels mestres en general.

Metodològicament, la investigació s’ha plantejat com un estudi de cas, i per això s’han utilitzat els documents que quatre grups d’estudiants, els quatre casos d’estudi, han generat com a resultat de diverses tasques proposades al llarg de l’assignatura de Ciències Naturals i la Seva Didàctica de la diplomatura de Mestre d’Educació Primària. La font primària de dades prové dels documents que contenen les seqüències d’activitats que els estudiants, organitzats en grups, planificaven a l’inici de l’assignatura (SAE inicial), i que posteriorment analitzaven i revisaven, procés que conduïa a l’elaboració d’una nova seqüència (SAE final).

Per a l’anàlisi dels perfils d’activitat científica escolar l’estudi es centra en la presència de cinc aspectes en les seqüències d’activitats planificades pels estudiants: els tipus de tasques, els productes d’activitat científica, el rol dels alumnes, l’estructura global de la seqüència i els patrons d’activitat científica. L’anàlisi s’ha fet de la mateixa manera per a les dues seqüències de cada cas d’estudi i això ha permès descriure l’evolució, és a dir, els canvis i les continuïtats que apareixen de l’una a l’altra.

Els resultats permeten reflexionar sobre el fet que hi ha una certa varietat en els perfils d’ACE que apareixen a les diverses seqüències, i que en tots els casos estudiats es produeixen canvis entre una seqüència i l’altra, que sempre impliquen una major riquesa en l’ACE proposada a la seqüència final.

Tant la descripció dels perfils d’ACE com la identificació dels coneixements i creences didàctics que més influència tenen en les planificacions dels estudiants, permeten comprendre millor la capacitat de disseny pedagògic dels estudiants i, al mateix temps, ens han permès reflexionar sobre el disseny de la formació inicial de mestres per a l’ensenyament de les ciències.