Helena Tordera és la guanyadora del 8è Premi Sebastià Àlvarez al millor treball de Final de Grau de temàtica educativa de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC pel treball titulat Anàlisi de la participació de l’alumnat nouvingut a l’aula en una escola d’alta complexitat. Helena Tordera ha cursat el grau en Mestre d’Educació Primària a la Facultat.

Tot seguit publiquem el text que ens ha fet arribar la Helena Tordera on ens explica el seu treball:

“El treball Final de Grau portat a terme es va centrar en una anàlisi sobre la participació de l’alumnat nouvingut a l’aula en una escola d’alta complexitat. Aquesta investigació neix de la necessitat de conèixer com a mestra diferents eines i estratègies perquè els alumnes nouvinguts participin a l’aula. Es va enfocar en l’alumnat nouvingut perquè és un fet creixent i cada vegada més present als centres educatius. També, perquè un docent ha de promoure la participació de tot l’alumnat, tant per aquells que porten temps escolaritzats al centre com pels que acaben d’arribar. En l’àmbit pràctic es va fer l’anàlisi de tres casos  i es va portar a terme en un centre d’alta complexitat, per tal de conèixer una realitat que fins al present havia estat fora del meu abast.  

A partir d’aquestes inquietuds i interessos vaig elaborar la següent hipòtesi per aquesta recerca: Les estratègies que el mestre porta a terme a l’aula incideixen en la participació de l’alumnat nouvingut. Entenent participar com “aprendre al costat dels altres” (Ainscow i Booth, 2006). 

Per tal de poder verificar la hipòtesi, es van establir quatre objectius:

  • Analitzar les relacions del grup classe i els indicadors emocionals a l’inici de la recerca.
  • Identificar i analitzar les estratègies que el mestre porta a terme per afavorir la participació de l’alumnat nouvingut.
  • Portar a terme una proposta amb treball cooperatiu i valorar si incrementa la participació de l’alumnat nouvingut.
  • Realitzar una anàlisi comparativa de l’evolució dels tres casos d’estudi respecte a la relació amb el seu grup classe i els indicadors emocionals des de l’inici fins al final de la recerca. 

Els  instruments utilitzats varen ser: el sociograma, el dibuix de la figura humana (D.F.H.) i les observacions.  Els resultats obtinguts a l’inici de la recerca amb el sociograma i el D.F.H., ens van mostrar que els tres casos d’estudi o no establien cap relació recíproca o ho feien només amb un company del seu grup classe. També presentaven forces indicadors emocionals. Seguidament, es van realitzar sis observacions a quatre mestres diferents per cada cas d’estudi, és a dir, un total de divuit observacions, per tal de poder veure quines estratègies, sistemes d’acció o metodologia utilitzaven els docents. Es va comprovar que les dues estratègies d’acció més utilitzades eren la formulació de preguntes i l’ús d’un llenguatge entenedor. I pel que fa a les estratègies metodològiques: l’adaptació de les activitats a la diversitat de l’aula i el fet de promoure activitats amb diferents nivells de dificultat.

Un cop acabades les observacions es va plantejar i portar a terme una proposta didàctica basada en treball cooperatiu a cada un dels tres grups classe.  Amb les observacions que es van realitzar, es va corroborar que els tres casos d’estudi participaven. Aquesta metodologia va anar acompanyada d’algunes estratègies i sistemes d’acció: percebre els coneixements previs que tenen els alumnes, anotar a la pissarra el que s’explica per ajudar a l’alumnat a la comprensió i l’ús d’un llenguatge entenedor. 

Al final de la recerca, es va realitzar un segon sociograma i els tres casos d’estudi van repetir l’activitat del dibuix de la figura humana. Amb les dades recollides, es va concloure que havien augmentat les relacions recíproques en els tres casos d’estudi així com s’havia produït un canvi significatiu pel que fa als indicadors emocionals. Per tant, de manera general, des de l’inici de la recerca (principi de desembre del 2019), fins al final (segona setmana de març del 2020), hi va haver una evolució positiva i molt favorable en els tres casos d’estudi.

Així doncs, es pot afirmar la hipòtesi plantejada: les estratègies que el mestre porta a terme l’aula sí que incideixen en la participació de l’alumnat nouvingut. És important utilitzar diferents estratègies per fer volar les ments de tots els alumnes però sobretot, fomentant la participació per tal de promoure la inclusió. 

Finalment, acabo aquest escrit amb un agraïment a la professora Anna Valls per la paciència i l’acompanyament rebut durant la realització d’aquesta investigació. I també, a tots els professors i professores de la Universitat que al llarg dels quatre anys del Grau em van formar per poder ser i fer de mestra.”

L’enhorabona, Helena!