L’Eva Bas Planas ha estat guardonada amb el primer premi de la 8a edició dels Premis Fundació Sebastià Àlvarez i Arenas d’Educació (TFM) 2026, pel seu treball Proposta didàctica sobre l’argumentació a 3r d’ESO en llengua catalana: del text d’opinió escrit al debat oral formal, del Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes de la UVic-UCC.
El treball se centra en la importància de desenvolupar les habilitats d’expressió oral de l’alumnat i proposa una situació d’aprenentatge que parteix de l’argumentació escrita per arribar al debat oral formal. La recerca es va dur a terme amb 95 alumnes de 3r d’ESO.
Per conèixer millor la seva experiència, les motivacions que hi ha darrere d’aquesta recerca i les principals conclusions del treball, compartim les paraules de la mateixa Eva Bas Planas:
Ensenyar a parlar: una assignatura pendent de l’educació
La meva recerca va néixer d’una inquietud que considero cada vegada més rellevant: com és possible que molts alumnes acabin l’ESO sense sentir-se prou preparats per expressar-se oralment en català en situacions formals, malgrat que la comunicació oral és una competència fonamental tant en l’àmbit acadèmic com en el personal i professional?
En un context en què la intel·ligència artificial facilita cada vegada més la producció de textos escrits, considero especialment important que els joves aprenguin a argumentar, dialogar, defensar les seves idees i respondre amb criteri i naturalitat davant dels altres.
A partir d’aquesta inquietud, vaig dissenyar i implementar una situació d’aprenentatge amb 95 alumnes de 3r d’ESO, basada en el pas progressiu de l’argumentació escrita al debat oral formal. La recerca em va permetre constatar el valor del treball escrit previ com a bastida per estructurar el pensament i preparar les intervencions orals. També vaig observar la importància dels models, la preparació progressiva, la retroacció i la coavaluació per afavorir la confiança i la consciència sobre les pròpies habilitats comunicatives.
Una de les conclusions més significatives és que l’oralitat formal no s’adquireix espontàniament: cal ensenyar-la, practicar-la i acompanyar-la. També vaig constatar el potencial de l’alumnat quan se li ofereixen oportunitats reals per participar, pensar, argumentar i expressar-se. Vaig gaudir molt de l’experiència i em va reafirmar en la idea que, amb temps, il·lusió i un acompanyament docent adequat, els alumnes poden arribar molt més lluny del que sovint imaginem.
Tanmateix, perquè això sigui possible, calen millors condicions als centres: més temps dedicat a l’oralitat, més recursos i, sempre que sigui possible, co-docència o grups menys nombrosos que permetin un seguiment més individualitzat. També considero imprescindible treballar-la transversalment des de totes les matèries, reforçar les hores de llengua i oferir més optatives lingüístiques que ampliïn les oportunitats d’ús del català.
M’agradaria que aquesta recerca contribuís a reivindicar el valor de l’oralitat i a recordar que ensenyar a parlar és també ensenyar a pensar, a escoltar i a conviure.
Des de la FETEP volem felicitar l’Eva per aquest reconeixement i agrair-li que hagi compartit la seva experiència i les reflexions sorgides de la seva recerca. Enhorabona!
Descobriu-ne més des de Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia
Subscribe to get the latest posts sent to your email.



