Ahir dimecres va tenir lloc lloc a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC un taller de teatre on l’objectiu principal era conèixer algunes de les eines d’intervenció social que ens posa a l’abast el teatre social. I més en concret el teatre de l’oprimit. D’aquesta manera, Andrea Casamiglia, facilitadora de NusTeatre, col·lectiu dedicat a la intersecció entre el teatre i l’acció social, en va ser la conductora. L’activitat s’emmarcava dins les activitats transversals del Grau en Educació social de la UVic i va coordinar-se des de l’assignatura Les interaccions personals i la dinàmica de grups, assignatura optativa que cursen estudiants de tercer i de quart del grau.
Al llarg de la sessió, que va durar unes dues hores, la facilitadora va intentar en tot moment vincular la participació de les trenta persones que hi van assistir amb la seva futura professió, amb la qual cosa el pas de jo al nosaltres i del nosaltres i la seva mirada professional va ser una constant que va acompanyar l’activitat en tot moment. Així, després de cadascuna de les moltes dinàmiques que va proposar hi havia la reflexió personal per part dels participants i l’atenció al metanivell, com treballen des de NusTeatre quan fan formació a formadors, amb unes reflexions més professionalitzadores. En síntesi, es va promoure en els estduiants que el que es treballava com a contigut al llarg de la sessió els passés a nodrir d’una futura metodologia professional.
El taller va començar proposant a les persones assistents reflexionar sobre el significat del concepte de teatre social, entès aquest com a eina d`intervenció social que ens facilita treballar les desigualtats al mateix temps que projectar una tranformació entre els participants, uns participants que són espectadors i actors al mateix temps, el que es coneix com a espectatrius/espectactors. Tot plegat, amb paraules de la formadora, des de l’equilibri que en tot moment cal garantir entre el procés, el resultat i la persona o persones que formen el grup. Així, la primera dinàmica, d’escalfament, de coneixença, va girar al voltant del que es coneix com la dinàmica de la màscara colombiana, o el que és el mateix, el “joc de guiar i ser guiat”, un joc que ja va introduir els participants en el nucli del treball a realitzar, és s dir, la reflexió sobre la idea de poder i com la mateixa activitat els portava a pensar individualment i col·lectivament sobre la confiança o desconfiança, el control, la idea de perspectiva, de llibertat, de relax …
Pel demés, el teatre d’acció social es centra sempre en les desigualtats i realitat actuals. Un cop feta aquesta introducció i compatits els significats en relació als propòsits del taller, Casamiglia, que també és professora de psicologia social a la UAB, una disciplina que connecta directament amb els àmbits de treball de l’assignatura Les interaccions personals i la dinàmica de grups que cursen els estudiants de la UVic-UCC, es va centrar com comentàvem al paràgraf anterior en la idea de poder, la qual pot ser entesa com a autoritat, però també com a capacitat de ferm d’actual, significat que assumeix NusTeatre, equip que es defineix com a conjunt de persones professionals en els àmbits de les arts escèniques i l’acció psicosocial. La facilitadora va conduir el grup a la reflexió sobre la manera com els abusos de poder es relacionen de manera directa amb la vulneració de drets. Així, va distingir entre el nivell macro del poder, el que afecta a la seva estructura i per tant és de caràcter general, i el nivell micro del poder, més de context i que es dóna dins de determinats grups socials. Tot plegat va portar als participants al taller a conèixer de manera pràctica a través de la dinàmica de les estàtues complementàries, la manera com la fina línia que separa la relació de poder de l’abús de poder i com aquest, en darrer terme, crea sempre una situació de desigualtat.
Al llarg de les dues hores que es van fer curtes per als assistents, les diferents asseveracions i referències a les possibilitats d’intervenció professionals han anat en tot moment precedides de dinàmiques i jocs a partir dels quals la facilitadora mobilitzava els assistents al mateix temps que els acompanyava a treballar tant indidualment com en grup. D’aquesta manera, a través del joc del Jo mai, mai els assistents van compartir la vivència de situacions personals de vulnerabilitat afins a la resta de membres del grup, moment en què es va poder constatar l’experiència de situacions d’abús de poder que certament podien ser compartides per moltes persones. Ja als darrers compassos de la intensa sessió, la faclitadora va proposar el joc del Sí, però, on novament els participants es van enfrontar a la vivència de reinvidicar un dret que no és escoltat o reconegut per l’altre, a algú que és injust i del qual no aconseguim defensar-nos i que se’ns reconegui per molts arguments que aportem, dinàmica que va portar a la darrera proposta del taller, centrada en el teatre imatge, a partir de la imatge de la pròpia emoció en una situació injusta on primer individualment i després en grup va portar a compartir la història, a llegir i a animar les imatges. Van ser, ja com a cloenda, estàtues grupals representant situacions que la resta interpretaven i que van portar el grup a la conclusió que quan les compartim (objectiu del teatre com a eina d’intervenció social) són com una pantalla en blanc on els observadors projecten aquells temes sobre els que volen parlar i on el que els participants hi veuen els parla d’ells i per tant estan també construint aquesta història. I és que una de les conclusions a les quals pretenia fer arribar la facilitadora als asssitents a la sessió d’ahir és que, potser, no tothom vol estar on està. Perquè … moltes vegades darrere de l’abús de poder hi ha la por.
El taller va acabar amb una participada roda de tancament on els i les participants van prendre voluntàriament la paraula la paraula per expressar i compartir el que els havia aportat l’activitat. Així, entre les diferents aportacions es poden destacar idees com que “ens ha ajudat a ampliar la mirada”, “ha estat una interessant experiència com a futurs i futures professionals de l’educació social”, “no ens ha deixat indiferents”, “necessitem temps per pair-ho”, “ens hem quedat amb ganes de més”, “no m’esperava que m’agradés tant el que hem fet”, “ens ha ajudat a conèixer-nos més com a grup”, “tot i les meves resistències a participar en públic m’he sentit còmoda i a gust”, “he tingut l’oportunitat de conèixer persones del grup a qui no coneixia”, “m’ha ajudat a passar del jo al nosaltres”, “m’ha refermat la meva elecció professional com a educador social”, “avui hem connectat en nosaltres mateixos i en relació a la nostra professió el passat, el present i el futur”… En síntesi, doncs, un taller que va ser tot un èxit tant pel resultat assolit com per la participació i implicació de les persones que hi van assistir.
Antoni Portell, professor del Departament de Pedagogia de l UVic i coordinador de l’activitat i director del
CIFE (Centre d’Innovació i Formació en Educació).
Altres notícies relacionades amb el tema:
