El dilluns 14 de setembre, la doctoranda Mia Güell i Devesa, professora del Dept. de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, va defensar la tesi La memòria fragmentada a les “Reflexions de la vellesa” d’Anna Murià a la Sala Segimon Serrallonga, davant d’un tribunal format pel doctor Joaquim Espinós, de la Universitat d’Alacant, la doctora Sílvia Coll-Vinent, de la Universitat Ramon Llull, i la doctora Pilar Godayol, de la UVic-UCC. La tesi, va aconseguir la màxima nota, excel·lent cum laude. Els directors de la tesi són Montserrat Bacardí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Llorenç Soldevila, de la UVic-UCC.
La tesi comprèn l’última etapa d’Anna Murià, una autora que va viure la pràctica totalitat de la vida dedicada al poeta Agustí Bartra. L’objecte d’estudi és el període posterior a la mort del company. En concret, es basa en Reflexions de la vellesa: una obra que inclou dues parts diferenciades tant en l’estil com en la finalitat. La primera és un dietari singular que va escriure del 1984 al 1990, un conjunt de cavil·lacions a l’entorn de temes tan diversos com la vellesa, la mort, la curiositat filosòfica, entre altres. La segona part la conformen un recull de ressenyes i d’articles publicats a L’Actualitat i El 9 Nou de Terrassa entre els anys 1993 i 2000.
S’hi analitza la idiosincràsia de les recensions i els articles i les relacions de l’escriptora amb altres autors de l’època amb qui comparteix experiència vital i/o intel·lectual. L’estudi recorre a l’obra assagística anterior (tant autobiogràfica com biogràfica) i a col·laboracions periodístiques diverses per tal de complementar la informació del període de vellesa.
L’anàlisi dels estudis del jo del nostre país (preguerra, postguerra i col·loquis sobre memorialística de la Universitat d’Alacant) i foranis (Philippe Lejeune, Jacques Derrida, Paul de Man, etc.) aporta arguments sòlids per situar Reflexions de la vellesa entre les obres autobiogràfiques catalanes escrites per dones, més actuals.
