La Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) de la UVic-UCC va acollir aquest dimecres la lliçó de jubilació de la doctora Anna Pujol, professora de Psicologia i referent històrica dels estudis de magisteri. L’acte, carregat d’emoció, va evidenciar el llegat d’aquesta mestra de mestres, que ha situat l’autoconeixement i el pensament crític al centre de tota la seva trajectòria.
La degana de la Facultat va obrir l’acte recordant el sentit original de la paraula jubilació —’cridar d’alegria’— i la vinculació vital de Pujol amb el projecte universitari de Vic, i afirmant que “ens omple d’alegria que avui puguem celebrar la teva jubilació a la teva facultat i que tinguem el privilegi, un cop més, d’aprendre al teu costat.”
Un encomi coral per una trajectòria singular
L’encomi va anar a càrrec de les doctores Maica Bernal, Montserrat Moix i Berta Vila, que en van dibuixar un retrat compartit. Maica Bernal va subratllar el valor de la continuïtat i la implicació institucional: “crec que alguna cosa té d’extraordinari poder carregar el pes de la història d’una institució i dur-la a sobre com un llegat, ni que sigui amb interrupcions.” També va fer seva la idea de Segimon Serrallonga a partir de Carles Riba, “mestre és aquell que ens allibera tornant-nos a la realitat de nosaltres mateixos i de les coses”, com a divisa que defineix el seu mestratge.
Montserrat Moix, col·lega de llarg recorregut, en va destacar la mirada integradora com a psicòloga de l’educació. Va afirmar que “sempre he vist l’Anna com una psicòloga de mentalitat oberta, que cerca una mirada global, holística i humanista de la persona”. I va sintetitzar que “ha estat una professora singular i coherent en la cerca d’una formació integral que posa l’accent no només en els continguts, sinó en el benestar de totes les persones implicades”.
Berta Vila, que va ser alumna seva abans de ser companya, va situar l’impacte del seu estil a l’aula. “Les persones que hem tingut la sort de comptar-nos entre els seus alumnes sabem què és aprendre a través del diàleg socràtic”, va afirmar. I la va definir com ”la faula incòmoda, o la incomoditat de la faula, que remou, desconcerta, però sempre és al servei del creixement dels estudiants”.
“A la recerca de l’autoconeixement”
En la seva lliçó, titulada “A la recerca de l’autoconeixement”, la doctora Anna Pujol va fer un recorregut vital i professional des de la seva arribada a Vic, el 1985, fins avui. Va recordar el vertigen dels inicis, amb vint-i-quatre anys i un mes per preparar-se les classes. “Estava totalment espantada. No sabia si seria capaç de fer una classe ni què podria explicar”, va afirmar.
Pujol va reivindicar una manera d’entendre l’educació arrelada a les pedagogies actives, el diàleg i la centralitat de la persona, sovint a contracorrent de la burocratització universitària. També va compartir com les experiències límit —un càncer de mama, la mort del seu marit i un infart— han reforçat la seva aposta per una psicologia que vincula cos, emocions i sentit vital, afirmant que “el càncer va ser una gran lliçó; ja no vaig ser mai més la mateixa, i el meu cos tampoc: més cicatritzat i més savi.” També afirma “haver estat, d’alguna manera, una figura incòmoda. Però penso que he ajudat a fer pensar i a canviar la mirada sobre un mateix i sobre els infants. Amb això ja em dono per satisfeta”.
Un llegat per als futurs mestres
Per tancar l’acte, la degana va recuperar un fragment dels “Suggeriments metodològics” del llibre Els contes del pagès, escrit per la mateixa Pujol, per exemplificar el seu llegat pedagògic: “Els adults hem d’acompanyar els nostres fills i alumnes en el procés de descoberta de la vida i ajudar-los, com aquell qui no vol la cosa, en el camí del pensament crític, reflexiu, creatiu, empàtic, sensible”. Va concloure donant-li les gràcies per ajudar a ensenyar a futurs mestres aquest desenvolupament integral.
