La setmana passada, la Facultat ha acollit la trobada de retorn del programa MOBMID, una iniciativa
que promou la mobilitat internacional dels docents amb l’objectiu d’enriquir la seva pràctica educativa. En aquest acte hi han participat la degana i el vicedegà de la Facultat, la regidora d’educació de l’Ajuntament de Gurb i la mestra Alba Comas, de les Escoles de Gurb.
La mestra Alba Comas ha estat una de les protagonistes d’aquesta edició del programa, ja que ha viscut de primera mà una estada formativa a Finlàndia. Durant la trobada, ha compartit les vivències, els aprenentatges i les reflexions que li ha aportat aquesta experiència internacional, que sens dubte enriquirà la seva tasca docent i la de tota la comunitat educativa del seu entorn.
Aquesta setmana publiquem l’entrevista amb la mestra Alba Comas, i la setmana anterior va ser el torn de la regidora Anna Arumí.
Alba, ens pots explicar breument la teva formació i trajectòria professional?
Vaig estudiar el Doble Grau en Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària (menció en Llengua Anglesa) a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. En acabar el grau, l’any 2019, tenia molt clar que volia treballar a l’escola pública i em vaig apuntar a les llistes de substitucions. El primer curs vaig estar fent menjadors escolars mentre esperava nomenament. El curs 2020-2021 em van nomenar tot el curs per fer anglès i vaig estar a 3r a Les Escoles de Gurb. El curs següent vaig fer substitucions en diferents escoles (Escola Sant Joan de Berga, IE Marta Mata de Torelló, Escola Pompeu Fabra de Manlleu i Escola Doctor Joaquim Salarich de Vic). Actualment, és el tercer curs consecutiu que estic a Les Escoles de Gurb. Aquest any, concretament, soc tutora de 5è de primària.
Què et va motivar a sol·licitar la mobilitat MOBMID i per què vas escollir Finlàndia?
Sempre m’he considerat una persona inquieta i amb ganes d’aprendre. Considero que la nostra professió no es pot entendre sense formació permanent i una mirada oberta a descobrir diferents punts de vista i d’entendre l’educació. Aquesta inquietud és la que em va portar a sol·licitar la mobilitat MOBMID, ja que era una gran oportunitat per enriquir-me professionalment i per conèixer altres pràctiques docents.
El motiu pel qual vaig escollir Finlàndia és perquè és un país reconegut mundialment pel seu sistema educatiu. A més, em generava molt interès poder conèixer de primera mà aspectes de l’educació finesa com: la igualtat d’oportunitats, la personalització de l’aprenentatge, el benestar integral de l’alumnat, el fet que, any rere any, l’alumnat de Finlàndia continuï obtenint bons resultats i la confiança i el respecte envers els mestres per part de la societat. Aquests van ser els motius que em van portar a escollir Finlàndia com a primera opció.
Com ha estat l’experiència d’immersió en el sistema educatiu finlandès?
Ha estat una experiència molt enriquidora, ja que he tingut l’oportunitat de visitar sis escoles diferents, interactuar amb docents i alumnat de Finlàndia, observar el desenvolupament d’algunes classes i com s’organitza el dia a dia escolar i intercanviar idees i punts de vista amb els estudiants de la universitat que estan fent un Erasmus Pràctiques allà. A més, ha estat molt significatiu poder reflexionar i compartir impressions amb dues docents més, la Marta i l’Anna, mestres d’altres escoles i l’Edu Ramírez, professor de la universitat que ens va acompanyar.
Quines diferències principals has trobat entre el model educatiu finlandès i el de casa nostra?
Primer de tot voldria destacar que el sistema educatiu finès funciona perquè la societat hi creu i dona molt valor al respecte cap als infants però també cap als docents que els acompanyen en l’etapa educativa. De fet, penso que si una escola de Finlàndia es trasllada a aquí, l’escola canviaria perquè la
societat i la forma d’entendre l’educació és diferent.
L’educació a Finlàndia és una prioritat real i, per aquest motiu, s’hi destinen molts recursos. La feina dels docents està molt ben valorada i per accedir a la professió cal més formació que aquí. A més, el sistema aposta per fomentar l’autonomia (es fan assignatures que els serviran per la vida: fusteria,
mecànica, art, cuina, costura…), la igualtat d’oportunitats (tothom té accés a l’educació de manera gratuïta) i el benestar integral de l’alumnat (es dona valor a les estones de descans, la jornada escolar sol ser més curta, en moltes de les escoles hi ha serveis integrats: infermeria, psicologia…). Tot això crec que és el que afavoreix que l’aprenentatge sigui més efectiu i motivador.
Com creus que aquesta experiència ha enriquit la teva pràctica docent?
Aquesta experiència m’ha permès reflexionar sobre la pràctica docent, el rol dels i de les mestres, les dinàmiques i estratègies que es duen a terme a les aules i, sobretot, el respecte cap a l’educació i cap a tots els agents que en formen part. A partir d’aquesta reflexió, he intentat incorporar algunes estratègies per enriquir la pràctica docent i també he compartit algunes de les dinàmiques amb l’alumnat. De fet, hem acordat conjuntament el que crèiem que podíem provar o posar en pràctica a l’aula i hi ha algunes metodologies ja les hem incorporat al dia a dia.
Has compartit els aprenentatges amb els teus companys i companyes de l’escola? Com ha estat aquest procés de transferència de coneixement?
Pel que fa a la transferència de coneixement, encara no s’han pogut compartir els aprenentatges amb els companys i companyes de l’escola per motius d’horari, però hi ha previst fer un claustre per poder fer la
transferència. La idea és donar importància que mereix a l’espai de debat i reflexió col·lectiva on, a més d’explicar l’experiència sigui una oportunitat per compartir tot allò que fem bé i ens funciona a la nostra escola.
Quin paper ha tingut el suport econòmic de l’Ajuntament en aquesta experiència? Creus que aquest tipus de beques poden contribuir a millorar la qualitat educativa al municipi?
Aquesta estada formativa no seria possible sense el suport econòmic de l’Ajuntament, ja que ha cobert una part important de les despeses del viatge i l’estada. Considero que aquest tipus de beques son importants per impulsar la formació docent i, en conseqüència, contribueixen en millorar la qualitat
educativa del municipi, ja que té un retorn directe a l’escola, que forma part de la societat i, en aquest cas, del poble de Gurb.
