La formació d’un mestre o d’una mestra és reflexiva, crítica i té identitat; és teòrica i pràctica a la vegada. I es produeix en diferents entorns: a les aules de la universitat, als seminaris, en les estades a les escoles, … . És un únic i global procés formatiu que creix gràcies al contacte amb professionals experimentats, a la immersió en les dinàmiques de les escoles, a la relació amb infants i gràcies a les experiències i aprenentatges propis de la vida universitària.
Per a aprofitar el millor possible aquest procés formatiu, el diari esdevé un mitjà excel·lent que ajuda, alhora, a entendre i a explicar la pràctica educativa, que no està vinculada només a aspectes curriculars sinó també a aspectes vivencials.
El diari és un registre reflexiu d’experiències, en el que hi trobem descripcions però també opinions, sentiments i interpretacions. Escriure un diari ens compromet amb la nostra pròpia formació, ens interpel·la sobre la realitat educativa, ens obliga a afinar la nostra capacitat de reflexió com a instrument fonamental per a la millora constant de la nostra pràctica, de les nostres condicions per a fer de mestres.
La història de l’educació és plena d’exemples de mestres que han explicat el dia a dia de les seves aules, per a deixar-ne constància però també per anar més enllà: per a comprendre millor, per a compartir i per a transformar. Són escrits que prenen formes diverses: dietaris personals, cartes a un amic, diaris fets amb els alumnes, relats literaturitzats, memòries autobiogràfiques o compendis d’anècdotes. Podem citar les cartes del pedagog suís Pestalozzi (1746-1827); els diaris de la mestra catalana Rosa Sensat (1873-1961); els escrits del pedagog i metge Janusz Korczak (1878-1942); el text que escriu Lorenzo Milani (1923-1967) amb els seus alumnes; les cròniques d’escola del també italià Mario Lodi (1922-2014); i tants i tants d’altres de mestres-escriptors o escriptores d’avui, com Josefina Aldecoa o els catalans Janer Manila o Jaume Cela; o Albino Bernardini i François Bégaudeau, els escrits dels quals han esdevingut sèries de TV o pel·lícules.
Un diari personal és un escrit de caràcter autobiogràfic en el qual hi ha redactada la vida personal i/o privada de cada autor/a. Aquest està estructurat en fragments, generalment datats, on s’explica una vivència específica o simplement el dia a dia de l’autor o autora. Es caracteritza per un text molt personal, on s’expressen clarament els sentiments viscuts en aquell moment o en un passat recent; hi consten detalls de tot tipus i, a vegades, pensaments que no es volen expressar o compartir. A més a més, també s’hi poden trobar reflexions o somnis de l’escriptor o escriptora.
El grup de primer curs del Doble Grau de Mestre en Educació Infantil i Educació Primària hem creat aquesta exposició dels nostres diaris escrits, a partir de les experiències viscudes durant l’estada setmanal a 
diferents escoles de Vic. Pensem que l’elaboració d’aquests diaris ens enriqueix a escala personal i ens ajuda en el desenvolupament com a futurs mestres. Així doncs, en aquests diaris plasmem cada vivència amb els infants i companys de vocació, cada reflexió, cada anècdota, cada pensament o cada moment que ens ha cridat l’atenció, que ens ha captivat, que ens ha colpit, que ens ha interrogat o que ens ha fet repensar la nostra escolarització. En definitiva, aquí hi ha cada record que hem viscut al llarg d’aquest semestre durant l’estada a l’escola, i és que, al cap i a la fi, recordar aquests bons i no tan bons moments ens porta, de mica en mica, a ampliar el nostre coneixement d’aquesta professió i, al mateix temps, ens omple de felicitat atès que, l’ofici de mestre, és la nostra vocació.
Maite Pujol, professora del grup de 1er del doble grau MEI-MEP Alumnes de 1er del doble grau MEI-MEP
Exposició “a diari”. Vitrina al costat de l’aula Teresa Buscart. Campus Miramarges, edifici C, planta baixa. Del 23 de gener al 10 de febrer del 2015.
