La Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) ha obert, aquest dimarts 23 de febrer a la tarda, el segon cicle de webinars “Fòrum FEC”. Aquest cop, el cicle està titulat “Fòrum d’Economia i Societat: Cinc desafiaments fonamentals en el món d’avui i de demà” i la primera ponent ha estat la professora de la UNED, Yayo Herrero. Herrero, que és antropòloga, enginyera, activista ecofeminista i experta en l’anàlisi de la crisi ecològica, ens ha parlat sobre com cal transformar el sistema capitalista per encarar el col·lapse ecològic en una conferència titulada “Un mundo en crisis: miradas desde la sostenibilidad de la vida”.

“Vivim una etapa de guerra contra la vida”, ha començat puntualitzant l’activista. “El nostre planeta Terra té límits i els éssers humans som ecodependents. Res no es pot plantejar créixer il·limitadament en una superfície amb límits físics”, ha dit. “No hi ha economia possible sense naturalesa, igual que no hi ha tecnologia possible sense naturalesa. Però, vivim en societats que no ho miren d’aquesta manera”, s’ha queixat.

A més, ha afirmat que “els humans som ecodependents, però també interdependents”. “Tenim un cos vulnerable, finit i permanentment necessitat”, ha afirmat. A més a més, “qui s’ha ocupat del seguiment quotidià de les nostres vides han estat dones, i això és perquè vivim en societats patriarcals”. “La vida se sosté per les relacions d’ecodependència i interdependència”, ha conclòs aquesta professora de la UNED. A les societats occidentals, però, la nostra manera d’organitzar-se ha donat l’espatlla a aquesta doble relació. Per això, “parlem d’una guerra contra la vida”. D’aquí, Herrero n’ha extret tres reflexions.

“Una guerra contra la vida”, per què?

En primer lloc, Yayo Herrero ha posat de manifest la crisi de recursos materials existent: “La crisis dels recursos materials, com el petroli, suposa un fre a la nostra economia perquè els nostres sistemes econòmics són dependents del petroli”. La crisi de recursos materials també afecta a la nostra vida a les ciutats, ha explicat, ja que “les grans ciutats no funcionen sense grans quantitats d’energia fòssil”. La dinàmica del canvi climàtic ens està fent transitar cap a energies renovables i netes; segons Herrero, però, “són energies que ens poden proporcionar el què d’alguna manera ens ha proporcionat el petroli fins els 2000. Totes aquestes tenen taxes de retorn molt menors i, per passar de l’energia fòssil a l’energia renovable i neta fa falta altres minerals que també poden arribar al seu pic d’extracció”. “El declivi de l’energia fòssil i dels minerals ens aboca a pensar que la humanitat, vulgui o no vulgui, haurà de viure amb menys energia. Hi ha una evitable contracció material dels nostres models econòmics”, ha reblat.

En segon lloc, Herrero ha apuntat al canvi climàtic com un altre factor de canvi. Ha explicat: “El canvi climàtic suposa un canvi de les regles del joc que organitza tot allò viu. Cal mirar i projectar econòmicament el canvi climàtic per a preparar-se per canvis que es donaran segur, que ja han estat avançats per la comunitat científica. I cal determinar com sostenim les vides de tots en aquests nous marcs”. En tercer lloc, l’activista ha apuntat a la pèrdua de biodiversitat. “La biodiversitat és una assegurança de vida, i ho hem vist amb les informacions que han arribat sobre el coronavirus”, ha reflexionat aquesta antropòloga.

Yayo Herrero ha exposat que algunes de les conseqüències d’aquestes problemàtiques són els conflictes polítics que s’han desenvolupat en els països extractors, o també en aquells llocs que tenen indústria minera. “El gran dilema que tenim és que per mantenir els estils de vida que hem denominat desenvolupats, consumidors d’energia i generadors de residus, també n’hi ha d’altres que han de funcionar com a vertaders abocadors. Ens trobem amb la paradoxa que les tanques s’obren perquè entrin materials i minerals, però no s’obren per deixar passar les persones que viuen en aquests països malgrat que molts estan en conflicte”, ha exposat. I ha continuat dient: “El món té un nucli de privilegiats, que estan emparats i protegits pel poder econòmic, polític i militar, i mentrestant s’està produint un fenomen d’expulsió de molts éssers humans i de moltes altres espècies dels quals també depenem”.

A més a més, Herrero ha avisat: “Dins dels propis països desenvolupats també s’incrementen les desigualtats. Hi ha moltes persones que tenen problemes per garantir les seves condicions bàsiques d’assistència. La precarietat és estructural, hi ha molta gent que té feina, però malgrat això té dificultats per accedir a l’habitatge o pagar subministraments bàsics”. Segons ella, l’estat del benestar es va veure beneficiat per dos factors clau: una gran quantitat de dones que des de casa portaven l’economia familiar i també d’un món amb gran riquesa mineral, que no es comença a relativitzar fins a finals dels noranta.

El decreixement de l’esfera material de l’economia

Davant d’aquest món canviant, Herrero aposta per un “decreixement de l’esfera material de l’economia”, o el què ve a ser el mateix que redefinir la producció i adequar-la a les necessitats: “La nostra economia decreixerà vulguem o no, no és una opció ecologista sinó una dada. I cal veure com s’ajusten les coses perquè aquest decreixement no es produeixi per una via feixista”. Si mirem el què es vol fer per a la transformació de l’economia i ho comparem amb les quantitats de reserves minerals veiem que no quadren els números si això també no suposa excloure una part important de la població, ha advertit l’activista. Per això, segons Herrero, cal fer alguns canvis a les nocions de l’economia convencional. Cal avançar, segons ella, cap a models que posin en valor l’economia feminista, ecològica o política. “Hi ha processos naturals que no son substituïbles per capital, i quan es degraden no hi ha manera de reparar-los”, ha exposat. També ens hem de repensar, segons ella, el concepte de “producció”: no només s’ha de mirar des del punt de vista d’allò monetari, també cal veure-la des de les necessitats que es satisfan. “Cal connectar la producció amb la materialitat dels límits de la Terra i també amb les necessitats que se satisfan”, ha conclòs.

A més a més, ha advertit que moltes vegades l’economia ha crescut a partir d’àmbits no desitjables. Posant el focus exclusivament en el creixement, sense veure necessitats, interioritzem una certa “lògica sacrificial”. Ens hem de preguntar “quines necessitats es satisfan i quins sectors han de ser potenciats?” Resposta d’aquesta professora: la producció de quilòmetre zero; nous models urbans que rebaixin els gasos d’efecte hivernacle actuant sobre transport, planejament urbà o edificació; plantejar una fiscalitat verda i orientada per principis de justícia perquè ajudi a reconvertir a partir d’incentius o potenciar una banca pública que compleixi una funció d’apostar per projectes que facilitin la transició ecològica.

Yayo Herrero ha plantejat la necessitat de plantejar-nos una vida segura en l’espai que es deixa entre “el sostre ecològic” i “el terra mínim de necessitats”. Una vida que ha definit “més sòbria en allò material, i més luxosa en allò relacional”. “La vida resilient i sostenible amb el què vindrà, no té perquè ser dolenta. És un fre per algunes coses, però un estímul per fer-ne d’altres que havíem deixat pel camí”, ha conclòs. Aquests canvis entren en un territori de disputa per a “l’hegemonia política” i per a “l’hegemonia cultural” entre actors interessats. Son debats que provenen de la “filosofia econòmica”. Yayo Herrero ha acabat la seva ponència amb una revisió del primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans, a partir de ser conscients de l’ecodependència, la interdependència i la crisis material.

En el torn de preguntes, Herrero ha afirmat que la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un petit “moment de lucidesa” sobre la crisi que vivim i què hem de fer, malgrat que el confinament ha estat “molt desigual i dur” per determinats col·lectius. A la vegada, també ha assegurat que el Next Generation EU és de les darreres oportunitats per fer una transició, però cal legislar perquè aquests fons es reparteixin d’una forma raonable segons necessitats humanes i els canvis que cal fer.

La propera conferència, de Gemma Galdon

Totes les sessions d’aquest cicle, que compta amb el lideratge del professor d’Economia Rafa Madariaga, es porten a terme a través de la plataforma Zoom i compten amb la col·laboració d’El 9 Nou. Aquest cicle pretén reflexionar, segons explica el professor Madariaga, “sobre aquells reptes o desafiaments que, més enllà de la urgència de la pandèmia del coronavirus, s’enfronta la nostra societat i que poden haver quedat desatesos”. La segona ponència serà el proper dia 2 de març, a les sis de la tarda, a càrrec de Gemma Galdon. Galdon és experta en l’impacte social, legal i ètic de la tecnologia, i especialment en les qüestions de la vigilància i el control. Ens parlarà sobre com podem regular les activitats de les grans corporacions tecnològiques per limitar el seu poder i recuperar el control de la informació.