Xavier Barriobero (Vic, 1985) és llicenciat en Administració i Direcció d’empreses (2010) i Publicitat i Relacions Públiques (2009) per la Universitat de Vic. Actualment cursa un postgrau de Gestió de Recursos Humans. Durant més de 15 anys va dedicar-se al bàsquet, esport amb el que continua molt relacionat a tots els nivells. Ha estat entrenador de diversos equips, tècnic de la Federació catalana per la formació i el seguiment de jugadors a la comarca d’Osona i Director tècnic del Femení Osona, nou club de bàsquet de la ciutat de Vic. Entrena el primer equip femení del CB Torelló, que juga a la màxima categoria del bàsquet femení a Catalunya. En la vessant de la gestió, també ha estat tècnic de bàsquet al Consell Esportiu d’Osona, encarregat de gestionar les diferents competicions de bàsquet Escolar i de Lleure. A més, ha combinat aquestes activitats amb feines a entitats financeres.

Xavier, com recordes el teu pas de la Facultat?

El meu pas per la UVic el recordo com quelcom clau en la meva formació acadèmica, però encara més a nivell humà. Per una banda, el fet de definir dia rere dia el camí en el qual volia formar-me acadèmicament i la possibilitat de fer-ho en una universitat on el tracte alumne-professor és molt proper, i a nivell humà pels vincles i amistats al llarg de cinc anys de la facultat amb qui encara a dia d’avui mantinc un contacte constant.

Com és que vas triar la Universitat de Vic?

Mentre cursava el batxillerat a l’escola Sant Miquel de Vic, vaig valorar les diferents possibilitats que m’obria cada branca acadèmica, i quan vaig saber que la Universitat de Vic oferia la possibilitat de cursar una doble llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses i Publicitat vaig creure que era l’alternativa adient per conèixer des de diferents perspectives el món del màrqueting.

Et mous entre la gestió i la pràctica esportiva; tot i que ara passem dificultats econòmiques, no creus que un perfil com aquest té molt de futur?

Crec que el món de la gestió esportiva és un perfil poc desenvolupat a dia d’avui i en el qual es pot incidir des de diferents perspectives de gestió i direcció, oferint nous enfocaments que permetin potenciar noves alternatives. És cert que el món del futbol sempre va un pas per davant, però en una societat de canvis constants és clau treballar per innovar i buscar noves fórmules per créixer al mateix ritme que ho fa la societat.

La situació econòmica, com està afectant a l’esport?

En el món de l’esport, les entitats s’han forjat al llarg dels anys a base de patrocinis d’empreses col·laboradores que subvencionaven econòmicament a les mateixes per tal d’invertir en recursos. Amb la crisi econòmica actual, les diferents entitats han vist reduïdes en gran mesura aquestes aportacions i patrocinis, fet que ha motivat a moltes entitats i estructures la possibilitat de reinventar-se i buscar noves vies de patrocini i col·laboracions per adaptar-se a les condicions canviants de la societat.

Sabem que estàs cursant un postgrau; quins són els teus projectes de futur?

Actualment estic acabant un postgrau de Direcció i Gestió de Recursos Humans, amb la finalitat de explorar i fer especial èmfasi en com gestionar els recursos humans d’una organització, ja que són aquests els més importants de gestionar per a què qualsevol organització o entitat pugui tenir èxit i evolucionar de manera competent en un mercat tant agressiu com l’actual. Vaig escollir aquest postgrau perquè el trobava una eina bàsica que em serviria per la meva feina que requereix un tracte constant amb clients, pel club on estic de Director Tècnic i pels equips que jo mateix gestiono directament com a entrenador. El projecte més immediat és el del nou Club de Bàsquet Femení que vam fundar entre un grup de persones el passat 2012, i en el qual hi estem invertint moltes energies per consolidar-lo, no només a nivell comarcal, sinó també a nivell català.

Mantens relacions amb companys dels estudis?

Mantinc molt bona relació amb el companys amb qui vaig compartir moltes vivències al llarg de cinc anys inoblidables plens d’anècdotes. Tinc la sort que bona part del grup d’amistats de la Universitat són de la mateixa Plana de Vic, però també en conservo de molt bones d’amics de fora que sovint es deixen caure per la comarca i mantenim un bon contacte.

Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?

Sempre és bo disposar d’un espai on els estudiants puguem compartir experiències i reflexions que resultin interessants i generin intercanvis d’opinions. Tots partim d’uns mateixos coneixements però un cop hem acabat la universitat hem evolucionat a base de diferents estímuls, i poder disposar d’un espai on exposar-ho podria resultar interessant.

 

Rafa Madariaga