Enric Casulleras. Professor d’Economia de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

La configuració dels estats, la definició de fronteres i la constitució de règims són temes apassionants que interessen acadèmics de molts àmbits: juristes, historiadors, politòlegs, economistes, sociòlegs…

Però avui no toca fer debats acadèmics. A la barbàrie feixista i la violència desfermada no s’hi poden oposar arguments subtils ni tàctiques de persuasió. De la violència feixista no en volem saber res, i com més lluny la tinguem, millor.

La jornada de diumenge no l’oblidarem mai. Un poble que respon unànimement a la crida per defensar les urnes i plantar-se estoicament davant l’amenaça de les forces d’ocupació és un poble heroic. Un país que malda pacientment per recuperar els drets i les llibertats que li van ser arrabassades fa tres-cents anys és un país que mereix ser escoltat i respectat. Una nació que ha provat durant cent cinquanta anys de viure en pau amb els seus veïns i sempre ha rebut humiliacions i ha sofert espolis, és una nació que mereix ser lliure.

Ja fa temps que no ens creiem les seves mentides ni les seves falses promeses. Ja fa anys que sabem que les coses ens anirien millor sols que tan mal acompanyats. Ja fa mesos que una bona part dels catalans hem desconnectat emocionalment d’Espanya. Però lo d’ahir va molt més enllà. Ahir, forces d’ocupació plenes d’odi, atiades per un govern corrupte i ple de facinerosos, va brandar les armes contra homes i dones, joves i vells, pel simple fet de ser catalans i de voler expressar democràticament la seva opinió política.

Adéu, Borbons. Tan de bo no us haguéssim conegut mai. Adéu, Espanya. Mai més súbdits vostres.

Gràcies, president Puigdemont. No defalliu, Govern i Parlament. Conduïu-nos a la República Catalana. No us fallarem.