La primera taula rodona del cicle de xerrades vinculat al 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, s’ha celebrat la tarda del 19 de novembre amb la participació de María Solanas Cardín, directora de Programes del Real Instituto Elcano i Sara Moreno Colom, professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Anna Pérez Quintana, directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC ha moderat el debat. La taula rodona, titulada “Repercussions de la COVID-19 en el treball productiu i reproductiu de les dones”, ha servit per contextualitzat la violència de gènere de tipus econòmic, sobretot en el marc de la pandèmia del coronavirus. Segons les dues ponents, les dones partien ja d’una situació pitjor, prèvia a la pandèmia, de més precarietat, i amb la pandèmia aquest fet s’ha agreujat.

Per una banda, María Solanas ha explicat que les dones han estat al centre de les feines que s’han hagut de fer per afrontar la pandèmia, no només en els treballs sociosanitaris: les dones representen el 70% mundial de treballadors del sector sociosanitari. Segons aquesta investigadora, “la crisi derivada de la pandèmia té efectes més profunds amb les dones, tant a l’àmbit del treball, l’ús del temps i la incidència sobre la violència de gènere”. Per exemple, “aquesta pandèmia, que ha obligat a les dones a conviure amb els seus agressors, ha increment les xifres sobre violència de gènere que disposa les Nacions Unides”. “Les dones proporcionen salut global, però els homes són qui la lideren”, ha criticat. A causa de la pandèmia, la pobresa de les dones al món creixerà amb un 9%, segons les Nacions Unides. Fins i tot, el teletreball sense tenir en compte la perspectiva de gènere, podria aprofundir la bretxa de gènere fent que la dona tingui dues i tres jornades laborals, ha apuntat Solanas-Cardín.

La segona part de la seva intervenció ha estat centrada en l’anàlisi de les polítiques de promoció de la igualtat. En pandèmia, segons ella, “les polítiques de promoció de la igualtat no s’han considerat prioritàries, quan precisament la crisi afecta més a les dones. Les polítiques de promoció de la igualtat eren necessàries, no són polítiques només per temps de bonança”. Ha conclòs Solanas-Cardín: “Aquesta crisi pot desaccelerar els progressos que s’havien fet en relació a la igualtat de gènere. Es podria produir una reducció d’un terç en relació a la igualtat de gènere l’any 2030, segons les Nacions Unides”. I ha avisat: “El gènere és una fractura de la política global, amb països posant en dubte consensos bàsics. Això requerirà compromisos addicionals dels països més compromesos, com Espanya”.

Per altra banda, la professora i exvicerectora de la UAB, Sara Moreno, ha començat la seva intervenció preguntant-se sobre què en sabem d’altres crisis en relació a la desigualtat home-dona. “Hi ha un impacte diferencial entre homes i dones, perquè el punt de partida ja era diferent”, ha començat dient. Hi ha tres pautes, segons ella, que es repeteixen a totes les crisis: es recupera abans l’ocupació masculina que femenina, malgrat que ha estat l’ocupació femenina la que més ha estat essencial; s’intensifica el treball no remunerat de les dones i s’incrementa el retrocés institucional paralitzant l’agenda de gènere a nivell global i nacional.

Si ens focalitzem en els efectes de la COVID-19 en el treball remunerat, la pandèmia ens dibuixa un mercat de treball amb unes característiques diferents del que teníem fins ara: diferencia les ocupacions essencials, de les ocupacions teletreballables i de les no teletreballables. “Està molt bé que el treball de cura i la neteja siguin serveis essencials, però es decreta com a essencials aquells treballs més precaris i feminitzats”, ha criticat. I, tot i això, “no s’ha fet cap feina per millorar-ne les seves condicions laborals ni alleugerir-ne la pressió”, ha reblat. Ara bé, segons ella, el col·lectiu més perjudicat per la COVID-19 és el de les treballadores de la llar. “No podien anar a les cases i van estar directament expulsades, un volum de 600.000 persones a nivell espanyol la majoria dels quals era immigrant”, ha apuntat. “Les desigualtats no desapareixen, sinó que es transformen”, ha assegurat.

En relació al treball no remunerat (domèstic i de cura), Moreno ha explicat que cal analitzar-lo en el període de confinament que va ser totalment nou per tots. De bon principi, la hipòtesi era que podíem repartir-nos millor les feines de casa, però va ser un desig. De seguida, amb el confinament es van imposar els patrons de gènere d’abans de la pandèmia. La pandèmia ha contribuït a accelerar alguns processos que no ens encaminen a un escenari millor: la pandèmia incrementa el volum del treball domèstic i de cura, persisteix la segregació de les tasques domèstiques i de cura –“els homes van sortir amb massa al supermercat, mentre la dona es quedava a casa durant el confinament”, ha ironitzat–, hi ha hagut un desplaçament dels horaris a causa del teletreball –les dones van fer jornades laborals de bon matí o a la nit, quan no hi havia altres tasques a la llar– o hi ha hagut una nova distribució dels espais dins de la llar diferent entre homes i dones.

Segons ella, el coronavirus sacseja el mercat de treball i ens recorda que persisteixen les desigualtats de gènere. Moreno ha criticat que “la crisi no ens ha igualat a tots, acceleren processos de desigualtat que ja s’anaven donant. La idea de posar la vida al centre no sembla estar al centre de la gestió, sinó que hi ha una lògica productiva, que comptabilitza més que no posar l’èmfasi en l’impacte que té sobre la vida de la gent”. “La crisi ha de ser una oportunitat per posar la cura al centre i saber-ho gestionar no amb lògica productiva i que posi la dimensió pública de la vida quotidiana dins de l’agenda política. El què passa dins de les llars és un reflex del què passa a fora”, ha conclòs.

Per què la comunitat universitària en sigui conscient

Abans de la intervenció de les dues ponents, Anna Sabata, com a secretaria general de la UVic-UCC, ha explicat que enguany, en motiu del 25 de Novembre, la Unitat d’Igualtat ha apostat per organitzar un cicle vinculat a la violència de gènere. Segons Sabata, “costa fer-se una idea del mal, personal i social, que comporta la violència de gènere. I el pitjor, és que molta es produeix en entorns personals o laborals, on la confiança és la base de la relació”. I ha conclòs: “El tema ens implica a totes i a tots. La voluntat és que la comunitat universitària i els i les estudiants siguin conscients d’aquesta problemàtica i sàpiguen valorar quan una relació es torna tòxica”.

Per la seva banda, la directora de la Unitat d’Igualtat i professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Anna Pérez, ha actuat com a moderadora de la taula i ha recordat que la violència de gènere es pot manifestar de diverses maneres, “sexual, emocional, però també econòmica”. Segons ella, “la violència de gènere de tipus econòmic fa que les dones quedin relegades als treballs més precaritzats, més pobres, i fent les feines de cures i tasques domèstiques”. La taula rodona ha estat coorganitzada entre la UVic-UCC i l’Ajuntament de Vic.