Hi ha una màxima ben coneguda que diu que una imatge val més que mil paraules. Sigui certa o no, alguns artistes visuals tenen la virtut i el do de poder reflectir i sintetitzar, en tan sols una imatge, una multitud de conceptes i significats. Un d’aquests privilegiats és Andrés Rábago, conegut sobretot pel seu pseudònim artístic d’El Roto. Des de fa més de quaranta anys es dedica a retratar la quotidianitat i la realitat en les pàgines de diferents diaris, com el Diario 16, El Independiente o El País actualment.
Des del passat 20 de novembre i fins al 27 de desembre es pot veure al Temple Romà de Vic l’exposició ”Escombros”. S’hi repassa de manera concisa algunes de les il·lustracions més punyents d’El Roto, que deambulen entre la crítica latent i l’humor subtil. A través de les seves vinyetes i d’un audiovisual instal·lat al Temple, un es pot endinsar dins l’univers d’aquest filòsof gràfic.
Els dibuixos d’El Roto res tenen a veure amb les caricatures hiperbòliques que acostumen a venir al cap quan es pensa en humor gràfic. Els seus personatges s’allunyen d’aquestes formes sovint dures i agressives: són individus que amb prou feines tenen cara, retratats de perfil i que són totalment desconeguts. Fruit d’una reflexió profunda de la societat, desborden crítica i sarcasme a través de línies fines i d’una austeritat cromàtica evident. Les vinyetes són rabiosament actuals, malgrat que ell en defuig totalment; les modes l’incomoden i se n’allunya per evitar que les seves obres quedin ancorades en el moment i context de la seva creació. Tot i que fa bandera d’una certa estètica atemporal, les vinyetes d’El Roto tenen vincles evidents amb l’actualitat, i és fàcil trobar-hi víctimes i guanyadors de la crisi actual: banquers i treballadors, empresaris i assalariats…
Si bé ell no es considera un humorista, les seves obres sí que tenen un cert component humorístic, però sobretot satíric. Amb subtilesa, i amb un decòrum serè, retrata les realitats extretes de les desigualtats que generen els estrats socials, econòmics i polítics, i els bufeteja amb traços fins, harmònics i aparentment senzills. Desnonaments, educació, religió o fins i tot la mateixa condició humana, Rábago sintetitza les misèries més humanes en cada una de les seves vinyetes, tot evitant posar noms i cognoms als culpables. Potser per això els seus dibuixos, més que simples il·lustracions, són profundes reflexions col·lectives de la societat.
L’exposició permet acostar-se breument a la seva obra i conèixer amb més profunditat les idees i reflexions (ja sigui a través de les vinyetes exposades o mitjançant l’entrevista de l’audiovisual) d’un il·lustrador de paraula calmada però de fons reivindicatiu.
Pau Gonzàlez, alumne de Periodisme de la UVic-UCC
