Les relacions públiques comporten haver d’adreçar-se a un públic, ja sigui per exposar, argumentar o persuadir. Ho fan mestres, polítics, empresaris i congressistes, entre d’altres. Però darrere la paraula pronunciada, amb més o menys encert, sovint s’hi troba la figura de l’assessor, el professional que redacta els discursos amens (“storyteller” o “spin doctor“, segons el cas), una persona amb més d’una habilitat. Quines són aquestes facetes?

1. Periodista

L’escriptor de discursos ha de saber què vol explicar, estructurar bé la història i sintetizar-ne els punts més importants. Si el que s’explica es mostra de forma ordenada, cohesionada i coherent, tindrem més probabilitats que el públic ho entengui, ho segueixi i al final pugui extreure’n conclusions. Del contrari, ens arrisquem a deixar l’orador amb la sala buida. El periodista pot inspirar-se en diaris, llibres de referència, una carpeta de retalls i una col·lecció de bromes i anècdotes que poden resultar de l’experiència personal. Tot plegat farà que el que s’explica resulti creïble.

2. Fantasiós

Com en altres feines, també qui redacta discursos ha de tenir un punt de bogeria i creativitat, trobar el punt intermig entre el seny i la rauxa. Segons el sociòleg italià Pareto, el món es divideix en dos tipus de persones: d’una banda, hi ha les que adoren la rutina –calmades, poc imaginatives i conservadores–, de l’altra, hi ha les que tenen la inquietud de fer sempre alguna cosa nova. L’assessor d’un orador, dotat d’un temperament meditatiu i creatiu, ha de ser capaç persuadir els menys imaginatius, donant la volta a les idees preconcebudes, redactant girs inesperats al mig de la història perquè no decaigui l’atenció de l’audiència.

3. Humorista

Els “speechwriters”, com en diuen els anglesos, també han de jugar amb l’humor. Deia l’escriptor francès Rabelais que “és riure que escriure en llàgrimes perquè riure és la naturalesa de l’ésser humà”. Per què avorrir quan podem fer riure? D’aquesta manera contribuïm a la distenció del públic i a trencar la monotonia del to discursiu. L’anècdota divertida o soprenent a l’inici ens ajudarà a captar l’atenció i a deixar clar el to discursiu.

4. Psicòleg

Aquest és el quart paper que juga l’anomenat “storyteller”. Escriure discursos és un procés molt íntim que requereix d’empatia suficient per posar-se a la pell del client. Quan parlem en públic, mostrem més de nosaltres, de la nostra manera de fer i pensar, del que ens imaginem. Per tant, hem de saber com pensa, com actua o com es mou la persona que parlarà perquè resulti convincent.

5. Equilibrista

El darrer rol és el de funambulista perquè parlar en públic pot resultar per a l’orador una tasca aterradora i l’escriptor ha de viure aquesta por. Sent-ne conscient, ha d’avançar amb les paraules idònies, sense desviar-se de la línia, i alhora oferir suport i coordinació al client.

Escoltem els experts

Les TED Conferences són un exemple de bon “storytelling” en àmbits tan diversos com la ciència, la tecnologia, la política o l’economia. El vídeo de sota és una d’aquestes conferències: l’analista Dan Pink (@DanielPink) parla justament de la persuasió.

Escoltem una segona opinió, les explicacions del “coach” Thaddaeus Smith, segons el qual hi ha un tret que no podem obviar en cap presentació. És el secret número 1.

[Font: Brian Jenner – Ragan.com / Imatge: FreeDigitalPhotos.net]