SPUNI: molt més que una activitat universitària

SPUNI?, vaig pensar…

Igone Garmendia.

Recordo quan, a primer de carrera, ens van proposar fer la Setmana del Parlament Universitari. «SPUNI?», vaig pensar. No n’havia sentit mai a parlar. Així que, amb una de les millors amigues que he tingut durant el grau de periodisme, ens vam mirar i amb un gest d’afirmació vam decidir apuntar-nos.

Recordo els nervis, la incertesa i el no saber com ho faria dins el meu rol, el de periodista parlamentària, ja que era la primera vegada que entrava al Parlament de Catalunya i més, per aprendre des de dins el funcionament de la institució. Però també recordo la il·lusió i les ganes de posar-me a prova a mi mateixa i qüestionar-me tot el que creia saber.
Primer dia. Presentació institucional a l’auditori del Parlament. Sèiem per ordre d’entrada. En aquell moment vaig conèixer una de les persones que, avui dia, és una molt bona amiga meva. Ella entrava en el rol de diputada i venia d’una altra universitat. Segurament, i ja que era la primera vegada per a totes dues, els nervis van fer que comencéssim a parlar sobre l’escut de Catalunya que es pot veure al sostre de l’Auditori, sobre la Planta Noble del Palau o fins i tot, fantasmejar una mica amb les Escales d’Honor per on pugen i baixen els diputats, consellers i presidents.
Acabada la presentació, torn de formacions. Unes formacions que, avui dia, segueixo recordant cada cop que miro les notícies o haig d’escriure quelcom relacionat amb la política. Seguidament, distribució als diferents mitjans de comunicació de la simulació: Ràdio SPUNI, El Progrés, El Correu o SPUNI TV.

En el meu cas, ràdio.

https://soundcloud.com/spuniradio

M’atreveixo a dir que aquella va ser una de les setmanes més intenses que he viscut mai: treballar sense mirar el rellotge, buscar la notícia d’últim moment per ser el mitjà més ràpid de la simulació, perseguir a diputats reals per a poder parlar amb ells… de tot. Però també recordo aprendre, fins i tot sense adonar-me’n, com es constitueix una mesa, les comissions, què és una proposició de llei o fins i tot, una moció.
Cinc anys després d’aquesta primera vegada, he sigut coordinadora d’aquesta activitat. Cinc anys després, amb tot el grup d’amics que des del primer any es va consolidar com una gran i magnífica pinya, seguim tenint la mateixa il·lusió i ganes per tornar-hi cada any.
La Setmana del Parlament Universitari no és només una activitat que serveix per convalidar crèdits de la carrera. La Setmana del Parlament Universitari és una activitat on, sense saber-ho, no deixes d’aprendre ni un sol moment. Aquesta activitat t’apropa a una de les majors institucions catalanes i on recau la sobirania de Catalunya. Aquesta activitat et forma com a professional i t’ajuda a entendre què passa al país. Fins i tot, t’ensenya a ser molt més tolerant; ja que t’has de qüestionar constantment els teus principis i ideals per poder tirar el teu rol endavant. T’ensenya a entendre la política.
La Setmana del Parlament Universitari t’obre les portes a oportunitats úniques que no sempre es plantegen. Parlamentaris, juristes, lletrats, lingüistes… Rols que sovint no és nombres als mitjans de comunicació, però igual o més rellevants que la resta. Així que, amb tota la certesa, puc afirmar que l’SPUNI és una de les millors activitats on penso que qualsevol universitari ha de participar. Una activitat que, tant de bo, pogués seguir fent per molts anys més.