En la penúltima jornada de la Social Media Week Barcelona, s’han plantejat diverses taules rodones entorn la relació que s’estableix entre les xarxes socials i la televisió. Quins canvis ha suposat en la forma com la consumim? I a l’hora de produir programes? Són un avantatge o un perill per l’efecte altaveu que poden assolir alguns missatges?
El model televisiu primigeni no té res a veure amb l’actual. Aleshores, hi havia un sol aparell a les cases que se’l podien permetre i la família i amics s’hi congregaven al voltant per veure primer un canal que es va ampliar a cinc, uns anys més tard. L’evolució tecnològica ha canviat la forma com consumim la televisió. Ara, hi ha múltiples aparells a les cases, de manera que cada espectador pot consumir el programa que vol de forma individual, ja no grupal. Però Internet planteja noves formes de consum –les descàrregues han estat des de fa anys l’anhelada televisió a la carta que no acaba d’arribar–, les xarxes socials susciten formes de participació massiva, ja no limitades al menjador familiar, i els altres ginys –mòbils, tauletes o consoles de videojocs– són una competència directa pel que fa al temps de consum televisiu, que continua sent el mateix i que es torna asincrònic.
“La gent tuiteja per destruir programes”
Aquesta és la conclusió més substancial a la que ha arribat la taula rodona integrada pel responsable del xou ‘Vist i no vist‘, Valentí Sanjuan, el guionista Pepe Colubi, i els guionistes en clau d’humor i socis de l’agència 12 monos, Júlia Cot i Tomàs Fuentes. De fet, l’humor –val a dir que molt particular i carregat de renecs continus– ha estat l’eix d’una xerrada que ha dibuixat el cantó més fosc de la xarxa social Twitter i de l’ús que en fan o poden fer-ne els usuaris.
“Twitter es un arma en manos de un mono” Eso sólo puede decirse desde una profunda ignorancia tanto de Twitter como de los monos. #SMWBCN
— Carlos Girón Lozano (@cgironlozano) setembre 28, 2012
“Twitter com a eina és fantàstica. El problema si de cas són els usuaris” Diu @cap0 al #SMWBCN
— anna pérez pagès (@peigis) setembre 28, 2012
Una de les primeres intervencions queia com la primera pedra: “La gent tuiteja per destruir programes” perquè, segons el parer dels ponents, a la gent li és més fàcil criticar que no pas lloar, i piula més del que diria cara a cara.
En twitter la gente critica de forma tan instantánea y impulsiva que a veces es un juicio bastante superficial pero muy sincero #SMWBCN
— ☢ Bernardamus ☮ (@Bernardamus) setembre 28, 2012
Tot i així, han seguit, no ens hem de quedar amb això, no perquè ho considerem banal, sinó perquè “és un reducte”. Tot i així, aquests comentaris, asseguren, condicionen molt el sentiment d’orgull que els responsables i equips de producció tenen respecte el programa que fan i potser aquest és un dels motius que motiva els professionals a plantejar-se si no caldria la figura d’un expert capaç de filtrar aquests missatges.
“Twitter no es el problema, el problema es quien interpreta Twitter mal” @orioljara #SMWBCN — SMW Barcelona (@SMWBarcelona) setembre 28, 2012
Twitter evidencia un patró de comportament evident: malgrat pugui semblar que el teleespectador consumeix la televisió de forma individual –mitjançant l’ordinador, un telèfon o el televisor–, continua fent d’aquest acte un fenomen social; només que ara ja no ho comparteix amb els de casa sinó amb un grup d’agent potencialment més nombrós que ens és afí i que trobem a les xarxes socials.
“Más que lo que dices, lo que importa en twitter es que seas el primero en decirlo. Te da más visibilidad” @cap0 al #smwbcn — Anna Alfonso París (@annouk_) setembre 28, 2012
Molts directius de televisió no s’han adonat que el model és un altre
Malauradament, es lamenta la taula de ponents, molts directius de televisió no han canviat de xip, no s’han adonat que el model televisiu és un altre, molt diferent, com hem vist, al de fa mig segle. Continuen cenyint-se a les mesures dels audímetres, a les quotes de pantalla, per gestionar la recaptació publicitària, en lloc de valorar el seguiment paral·lel que s’estableix a les xarxes.
“El modelo televisivo no ha evolucionado. Desde los directivos hasta a las agencias de medios” @adriaserra #SMWBCN
— Ana Flores (@anaflvl) setembre 28, 2012
A tall d’exemple, es parla de tres casos d’èxit a la xarxa –gràcies a la consolidació de comunitats–, com la sèrie ‘Lost’, que va patir una davallada d’audiència mentre saltava d’una canal a l’altre, ‘La hora chanante’ o el fenomen Mario Vaquerizo. En altres ocasions, Internet i les xarxes obre la porta a l’audiència i això acaba traduïnt-se en un creixement de la quota de pantalla, com ha passat amb ‘¿Quién quiere casarse con mi hijo?’ o ‘Salvados’.
Cada vegada tinc més clar que els audímetres estan obsolets. Hauríem de trobar noves maneres de mesurar les audiències. #smwbcn — Anna Alfonso París (@annouk_) setembre 28, 2012
Hay que aprender a monetizar el buzz social, buscar el ROI de la publicidad, pero en televisión #SMWBCN — Astrid Altadill (@AstridAltadill) setembre 28, 2012
Davant de productes de culte com l’esmentada sèrie ‘Lost’, que els usuaris acaben veient al ritme d’emissió del país d’origen, algunes cadenes de televisió opten per produir sèries d’una factura acceptable però de més baixa qualitat, i aconseguir així que el teleespectador no tingui tant d’interès en descarregar-se-les, però sí per consumir-les.
Per als ponents, molts mitjans tampoc no han entès bé què és això de Twitter o Facebook i ho demostren quan converteixen en notícies els “trending topics” diaris (els temes més piulats), dediquen planes de diari a piulades d’una determinada qüestió, situen una piulada al nivell d’una declaració de pes, o sobreimprimeixen els missatges dels teleespectadors en pantalla, encara que la forquilla d’audiència es correspongui amb la tercera edat.
Antes de pensar en utilizar #twitter en los programas de tele, estaría bien conocer el propio target #smwbcn
— MarcoSansalone (@marcosansalone) setembre 28, 2012
Arribats al final, la xerrada esdevé un debat més dels que fa anys que giren entorn el mateix tema –cap on van els mitjans o com han d’integrar les noves plataformes socials–, no resol cap nou entrellat ni il·lumina un camí que tots, usuaris i mitjans de comunicació, anem fent sobre la marxa.
Terminada la mesa redonda de #SMWBCN sobre Twitter y TV, me han sobrado palabrotas e intentos de hacer reír y me ha faltado información útil
— Elisabet Gómez (@eligomez86) setembre 28, 2012